TW
26

Un de cada tres ciutadans de les Balears estaria disposat a votar una força nacionalista o regionalista si les eleccions es fessin demà, tot i que bona part d'ells just ho faria si els fallàs el partit que tenen com a primera opció. Així ho posa de manifest una enquesta de l'Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES), en què es constata que les sigles nacionalistes preferides per aquest 36% de ciutadans són les de PSM-IV-ExM, coalició que creixeria dos punts respecte de les autonòmiques passades.

L'enquesta demanava als ciutadans si votarien demà una formació nacionalista. La majoria, un 64%, contestà que no ho faria en cap cas. La resta, un 36%, respongué que sí. Un 16% votaria nacionalista com a primera opció i un 20% ho faria com a segona opció si, pel que fos, decidís no votar el partit que té com a primera opció.

El percentatge que estaria disposat a votar nacionalista (36%) és molt superior al pes de les formacions nacionalistes en les eleccions (un 21% dels vots en les locals, un 19% en les autonòmiques, un 11% en les europees, un 7% en les generals de mitjana). En canvi, el 16% que votaria nacionalista com a primera opció és gairebé la mitjana de vots que obtenen els nacionalistes en les diferents eleccions (un 15% de mitjana) i és molt similar al pes d'aquestes formacions als comicis autonòmics (un 19%).

Això vol dir, per tant, que els partits nacionalistes o regionalistes atreuen la meitat dels votants que potencialment podrien arrossegar. Per IBES, el fraccionament de l'aspectre o els dèficits en la capacitat de representació dels partits podrien explicar que aquestes forces no canalitzassin tots els potencials votants.

Actualment, la gran majoria dels que es decanten per formacions nacionalistes o regionalistes aposten per PSM-IV-ExM. Si el 36% dels ciutadans podria votar nacionalista, el 21% dels electors optaria per la coalició que lidera Biel Barceló (un 11% en primera opció i un 10% en segona); el 5% optaria per la Lliga (només un 2% ho faria com a primera opció); el 4% podria votar Convergència (just un 1% com a primera opció); i el 4% per Esquerra (tot i que només un 1% com a primera opció).

Comparant els percentatges de votants en primera opció amb els resultats de les darreres autonòmiques, s'aprecien canvis. PSM-IV-E, que sumà un 8,6% dels suports, ara milloraria fins a l'11%. Però el seu creixement seria a costa de la resta de forces nacionalistes o regionalistes. La Lliga perdria un punt (passa del 2,9% al 2%), i Convergència, dos (passa del 2,8% a l'1%), mentre que Esquerra es manté (de l'1,3% a l'1%). Segons IBES, la major presència institucional (és l'única força nacionalista al Parlament) i la seva oposició contundent a la política lingüística del Govern del PP podrien explicar el creixement de PSM-IV-ExM.