El vicepresident econòmic del Govern, Pep Ignasi Aguiló, en primer terme, ahir en la presentació d'unes jornades a Palma. | M.À.C.

TW
5

L'anunci del vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, d'una imminent pujada d'imposts i de noves retallades de despesa per un valor total de 350 milions provocà ahir una allau de crítiques de l'oposició, sindicats i patronals. No només rebutjaren que l'increment de la pressió fiscal afecti tothom, com passarà amb el cèntim sanitari, sinó que advertiren que les retallades perjudicaran de ple serveis bàsics. L'esquerra, sobretot, criticà el "servilisme" del Govern amb Madrid.

El president José Ramón Bauzá ha convocat aquest migdia l'oposició per presentar-los les noves mesures antidèficit. Un paquet que, previsiblement, s'aprovarà demà i que inclourà retallades de despesa, venda de patrimoni públic, l'aplicació del cèntim sanitari i l'increment de tributs, un dels quals podria ser el cànon de sanejament d'aigües.

La convocatòria de Bauzá es féu just després que els socialistes reclamassin la compareixença urgent del president al Parlament per aclarir les mesures. Ahir, el Govern continuà sense concretar-les. La directora d'Economia, Teresa Palmer, apuntà que s'intentarà que la pujada d'imposts "afecti de la menor manera possible" el consum, la creació d'ocupació i les variables que impulsen el creixement. Afegí que tindrà una finalitat "recaptatòria o correctora" i que s'augmentaran els tributs que menys "distorsionen" l'estalvi i el treball.

"Tocarem allò que puguem tocar", reconegué. I allò que pot tocar el Govern és un tram de l'IRPF, l'impost de transmissions patrimonials, el d'actes jurídics documentats i el de donacions i successions, la taxa del joc, el cànon de sanejament d'aigües, els imposts especials i un tribut sobre l'electricitat, a més de ressuscitar l'impost de patrimoni.

Fou més clara la portaveu popular, Mabel Cabrer, qui avançà que la pujada de tributs és temporal, perquè garantí que abans del 2015 el Govern complirà la seva promesa de reduir "les càrregues impositives als ciutadans".
Els socialistes, en canvi, envestiren ahir contra el Govern. L'exconseller d'Hisenda Carles Manera considerà que l'ajust de 350 milions tindrà un "efecte letal", perquè suposarà prendre mesures "molt dràstiques" sobre Educació, Sanitat i Serveis Socials, i ocasionarà problemes "severs" a la sanitat. "Qualsevol mesura de contenció implicarà més sacrifici per a la ciutadania", sentencià Manera, qui acusà el Govern de renunciar als ingressos que li corresponen de l'Estat, com els 80 milions del tren, els 240 del fons de competitivitat o els 400 d'inversions estatutàries.

"El president sembla més un delegat provincial (...) acota el cap i accepta allò que li diuen de Madrid, que són retallades inassumibles", afegí la secretària general del PSIB, Francina Armengol, qui retragué "l'actitud servil i entregada" de Bauzá vers Madrid.

Manera demanà a l'Executiu que "no inventi la pólvora" i apliqui les mesures impositives que el Pacte dugué al Parlament el 2010 i que el PP rebutjà. Les iniciatives, que afectaven rendes altes i empreses contaminants, suposaven 110 milions d'ingressos. En canvi, Manera refusà el cèntim sanitari perquè no és progressiu.

El portaveu de PSM-IV-E, Biel Barceló, també lamentà "l'entreguisme" del Govern davant Madrid i li va retreure que, en lloc de reclamar els ingressos que corresponen a Balears, accepti "brutals" retallades als serveis bàsics i pujades d'imposts a classes mitjanes, com el cèntim sanitari, en comptes de garavar just les classes altes.

Precisament ahir, el PP rebutjà al Parlament una iniciativa del PSM per reclamar a l'Estat les inversions estatutàries i la cogestió aeroportuària. El dia abans, s'oposà a aplicar mesures impositives a les rendes altes.
Convergència per les Illes s'oposà a la pujada d'imposts per "injusta, incoherent i contraproduent" per a l'economia. La formació que presideix Pep Melià advertí el Govern que "el nostre problema no és que paguem pocs imposts, sinó que allò que s'ha recaptat no reverteix aquí".

El sindicat UGT denuncià que les mesures agreujaran encara més la crisi i comportaran "un nou retrocés social". "El camí que pren el Govern pot representar un suïcidi col·lectiu per a Balears, ja que hi ha alternatives a una política que redueix drets com l'educació, la sanitat i els serveis socials", afirmà UGT.

Finalment, la Federació Empresarial Balear de Transports (FEBT) mostrà la "més enèrgica oposició i rebuig" a la possible aplicació als transportistes professionals del cèntim sanitari, perquè faria "insostenible" el negoci i encariria les tarifes i les mercaderies. "Discrimina el sector del transport per carretera sense cap sentit", afirmaren, i demanen quedar-ne al marge.