El vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, i el director general, Antoni Costa, en la compareixença d’ahir. | Ferran Aguiló - J.Morey.

TW
9
El Govern inclourà dins el paquet de mesures per retallar la despesa pública 285 milions d'euros una proposta perquè els funcionaris puguin reduir de manera voluntària la jornada laboral a canvi d'una reducció proporcional del sou. Així ho avançà ahir el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, en la compareixença per explicar la liquidació dels pressuposts de 2011, un exercici que s'ha tancat amb un dèficit provisional de 1.016 milions d'euros, un 3,8% del PIB de les Balears. Segons apuntà ahir, sense mesures de contenció de la despesa, el dèficit hauria arribat a ser del 5,5% del PIB.

El vicepresident econòmic, que es considerà "un alumne avantatjat en el control del dèficit", va admetre que les xifres no són les que ell voldria i insistí que "l'objectiu número 1" és contenir el dèficit perquè "no podem continuar per aquest camí". Defensà que es pot reduir despesa 285 milions sense comprometre els serveis bàsics en sanitat, educació i serveis socials. Advertí que hi ha un marge en la prestació que permet estalviar i que queda molt per fer en el procés de reestructuració del sector públic (eliminació d'empreses públiques).

En aquest context, avançà que s'exigirà més esforç als empleats públics i apuntà que es plantejarà dotar-los de més flexibilitat laboral. "Mirarem que cobrin menys a canvi que treballin menys, de manera voluntària", aclarí. La proposta seria paral·lela a l'increment de jornada laboral dels empleats públics de dues hores i mitja setmanals, aquest pic obligatori i sense increment salarial, que ja s'ha presentat als sindicats de la funció pública.

La mesura de flexibilitat laboral, que es presentarà properament, s'inclou dins el paquet de reducció de despesa per contenir el dèficit 350 milions d'euros, i no és res més que la segona part del paquet que s'anuncià la setmana passada per apujar imposts i ingressar 65 milions.

Precisament ahir, el vicepresident apuntà que un dels tributs que s'aplicarà, el cèntim sanitari, permetria eixugar part del dèficit previst a l'IB-Salut (el cèntim sanitari s'aplica sobre el carburant però es destina a finançar la sanitat) i evitar així una retricció tan forta en la despesa com es preveia. L'any 2011 l'IB-Salut gastà 1.363 milions i enguany només se n'han pressupostats 1.180. Per tant, el dèficit podia ser de 183 milions. Respecte d'Educació, xifrà la desviació prevista en 30 milions en el capítol de personal docent, però s'espera no arribar-hi.

Al marge d'això, el Govern preveu una caiguda dels ingressos de l'Estat de cent milions respecte de la quantitat pressupostada per a 2012. La raó, segons apuntà Aguiló, és que les previsions es feren en un context de creixement econòmic que ara ha desaparegut. Amb tot, el vicepresident defensà la validesa dels pressuposts i justificà que en el seu moment els hauria titllat de realistes i prudents.

Aguiló, que comparegué amb el director general d'Hisenda, Antoni Costa, també mostrà satisfacció pel pla de 35.000 milions d'euros que ha activat el Govern central perquè comunitats autònomes i ajuntaments puguin liquidar factures pendents a proveïdors. Advertí que aquesta línia permetrà pagar una "part significativa" del deute als proveïdors.

Pagament als proveïdors

Recalcà que la intenció de l'Executiu és que el deute comercial, d'uns 1.100 milions, passi a convertir-se enguany en deute bancari i, per tant, es liquidin les factures pendents a proveïdors. L'operació suposarà que el Govern haurà de demanar crèdits per una quantitat molt superior a la pressupostada. Tanmateix, segons l'Executiu, això s'aconseguirà transmetent confiança i permetrà alliberar crèdit cap a les empreses que, de retruc, incidiran en el creixement econòmic de la Comunitat.