Quim TorresPalma18/03/12 0:00
TW
28

L'actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l'Administració central, que acaba de fer la Generalitat, torna a posar sobre la taula el greuge que pateix el Principat per part de l'Estat. Per a la resta de comunitats, les balances fiscals no s'han actualitzat, però s'interpreta que la situació no ha canviat substancialment i que Balears continua sent la més castigada. Uns 3.000 milions d'euros a l'any se'n van via imposts a l'Estat i no retornen, el 14% del seu Producte Interior Brut.

La balança fiscal calcula la diferència entre els ingressos tributaris que percep l'Estat dels ciutadans d'un territori i la despesa i la inversió que fa en aquell territori. Les darreres dades oficials, del 2005, les úniques que ha publicat el Govern central, apunten que les Illes aporten a l'Estat 3.190 milions d'euros que no retornen, un 14,2% del PIB. Tanmateix, segons altres estudis, com el de la Fundació Josep Irla, sortiren de l'Arxipèlag 3.887 milions que mai no tornaren, el 16,9% del PIB. Entre el 1995 i el 2005, se n'anaren 2.709 milions cada any de mitjana.

L'Executiu central publicà, per primer i darrer pic, les balances fiscals l'any 2008. L'anàlisi es referia a l'exercici 2005. Segons aquelles xifres, Balears patia un dèficit fiscal del 14,2% del seu PIB el 2005, mentre que Catalunya, la segona més perjudicada, aportava un 8,7% del PIB a l'Estat que no retornava. Segons els càlculs donats a conèixer ara per la Generalitat, l'aportació del Principat a l'Estat fou del 8,3% del seu PIB l'any 2005 i del 8,4% al 2009, darrer exercici analitzat.

Si es pren com a referència el cas català, s'aprecia que la variació és poca i no es detecta una afectació significativa del nou sistema de finançament, que s'aprovà el 2008, i que teòricament millorava la situació de Catalunya i Balears.

El catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, Guillem López Casasnovas, entén que la millora en el sistema de finançament, que per a les Illes es calcula en 532 milions més el 2009, ha pogut afectar "mínimament" la balança fiscal.

Estudis, com el de la Fundació Josep Irla, mostren que les balances fiscals varien poc. Segons l'informe, que analitza l'evolució des del 1995 fins al 2005, el dèficit fiscal suposava el 1995 el 16% del PIB balear, 2.753 milions que partiren i no revertiren a l'Arxipèlag, 2.556 euros per habitant. L'any 2005 el dèficit fiscal suposà el 16,9% del PIB i Balears aportà 3.887 milions que no tingueren retorn, 3.893 euros per habitant. Tant en proporció al PIB com en proporció a la població, Balears fou la comunitat amb pitjor balança fiscal entre 1995 i 2005. En aquest període, partiren de les Illes 29.807 milions, 2.709 milions a l'any de mitjana.

Però, per què Balears sempre n'és la més perjudicada tant en termes de PIB com de població? "Supòs que no sap fer valer prou els seus interessos ni té un sentit de pertinença en la reclamació d'un tracte fiscal just prou fort i pilotat des d'un parlament amb uns partits que avantposin els interessos illencs per sobre d'altres", respon López Casasnovas.

I és que aen l'àmbit polític la situació només és denunciada ara per PSM-IV-E i per formacions extraparlamentàries, com Esquerra i Convergència. El PSIB defensa l'actual sistema de finançament perquè millora l'anterior. I el PP ha reobert el debat per canviar el sistema sense arguments clars.

De fet, el portaveu de PSM-IV-E, Biel Barceló, és l'únic que al Parlament parla clarament d'espoli fiscal, reclama un "concert econòmic solidari", prenent com a model el sistema basc, i que s'estableixi una aportació màxima a l'Estat del 4% del PIB balear. Esquerra ha iniciat recentment una campanya per denunciar també l'espoli fiscal. I Convergència ha emprat arguments similars per criticar les mesures econòmiques del Govern del PP.