Miquel Ripoll
(menys) objectius per al mil·lenni
L'objectiu: eradicar la pobresa i la desigualtat. La promesa: fer-ho abans del 2015. L'aposta: no claudicar i augmentar l'ambició dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). Els dies 20 i 22, l'ONU revisarà aquests coneguts punts amb vista a replantejar l'estratègia per aconseguir reduir significativameent els índexs de desigualtat.
El lleó de Panjshir
La situació a l'Afganistan té molt mala ferida. Després de nou anys en guerra, oberta o encoberta, el país continua capolat. L'intent dels EUA "d'exportar-hi" la seva democràcia s'ha vist clarament abocat a la perpetuació de la lluita. El germen de l'integrisme radical...
La sortida del laberint
Tot i l'ambigüitat del comunicat, ETA sembla que hagi deixat clara la seva sortida: deixar les armes, però sense renunciar, per ara, a la negociació. Per molt que alguns no ho vulguin veure, l'organització armada ha llançat la pilota. Però, al meu parer, no només als...
La violència com un fi
La guerra del narcotràfic a Mèxic ha presentat al món la seva cara més cruel. Els cadàvers desmembrats apareguts a la ciutat de Cuernavaca són la mostra visible de violència quotidiana que propaga l'obscur món de la droga i el crim organitzat. Diuen que es tracta d'una...
Sus al colós de l'Armada
El nou colós de l'Armada ja és una realitat. Després d'un periple de 7 anys i molts milions d'inversió, el vaixell estratègic Juan Carlos I, la nau de guerra més gran que ha tingut mai l'Exèrcit espanyol, és a punt d'entrar en acció. Si no hi ha canvis, a final de juny serà entregat a Defensa i el setembre ja podria estar en ple funcionament.
Resistents de les ones de ràdio
"QSO, QSO...". Tot i la gran revolució de les comunicacions en els darrers anys, encara hi ha molta gent que utilitza les freqüències de ràdio per contactar amb altres parts del món. Ni internet, ni el telèfon mòbil no han acabat amb la radioafició, la passió per establir contacte a través de les ones hertzianes.
El ForAll, un vaixell adaptat a tothom
Un vaixell lleuger, fàcil de maniobrar i dissenyat especialment per a persones amb discapacitat. Aquestes són les senyes d'identitat del Dam 5.5 ForAll, presentat ahir per Vela Lleugera Dam Boat Sailing SL en el marc del Saló Nàutic de Palma, que es du a terme fins diumenge al moll Vell. Es tracta d'una embarcació ràpida, de gran estabilitat, que per les seves característiques està particularment destinada a persones que pateixen alguna discapacitat sensorial, física o psiquíca.
De lladres i espoliadors...
L'humor és la millor manera de combatre la vida. La millor manera de criticar una realitat que no sempre encaixa amb els nostres ideals. Passa, però, que la lleugera línia que separa la ironia del sarcasme és estreta. El que es va poder veure al programa de...
El bisbe dels pobres, un referent en la justícia social
"Vostès estan matant els germans camperols. Cap soldat no té l'obligació d'obeir l'ordre de matar. És temps que recuperin la seva consciència. En nom de Déu i en nom d'aquest sofrit poble, els ordén, els suplic que acabin amb la repressió". Com si fos una premonició, aquestes foren les darreres paraules que l'arquebisbe salvadorenc Óscar Arnulfo Romero dirigí als militars un dia abans de ser assassinat. El 24 de març de 198O, una bala disparada per un grup paramilitar d'extrema dreta n'encertà el cor. Caigué abatut mentre alçava el calze a la capella d'un hospital. Era l'inici de la guerra civil quan l'oligarquia del país n'ordenà silenciar el missatge de pau, de no-violència i de justícia. El seu llegat, però, persisteix. Trenta anys després de morir, la figura de monsenyor Romero, el bisbe dels pobres, s'ha convertit en un referent per a la justícia social a tot Amèrica Llatina, una reivindicació d'alliberament de les classes més populars. Romero (1917-1980) volgué ser la veu dels sense veu. Defensava una església identificada amb el poble i els que més malament ho passaven. Defensor del que s'ha anoment la teologia de l'alliberament, lluità contra la marginalitat i les injustícies, i reivindicà sempre la igualtat entre tots els homes.
“El cos de les dones s'ha convertit en un camp de batalla”
La seva mirada traspua tristesa i patiment, però alhora fermesa i esperança. Caddy Adzuba és una periodista originària de la RDC del Congo que ha hagut d'abandonar el seu país per posar la veu al servei de la veritat i denunciar els abusos i violacions que viu la població allà. Defensora del drets humans i guardonada amb el premi Llibertat de premsa 2010, Caddy es troba amenaçada de mort i ja ha passat per captiveris. Llicenciada en Dret, ha estat periodista de Radio Okapi, emissor de l'ONU a la zona, membre de l'Associació de dones periodistes i ha realitzat al·legacions a la Cort Penal Internacional i al Senat dels Estats Units. La setmana passada va ser a Palma, convidada per Veïns Sense Fronteres i Amnistia Internacional, per denunciar un dels conflictes més cruels i oblidats: el del Congo. Com explica Caddy, "la situació de guerra al país es remunta a l'any 94. Hi ha hagut milers i milers de desplaçats, 4 milions de morts, centenars de milers de dones víctimes de la violència sexual i nens enrolats en la guerra". "S'han destruït les infraestructures i la població ha quedat abandonada". Però el motiu que manté el conflicte és econòmic: "el pillatge dels recursos naturals" i "la lluita pel seu control".
Construint futurs
L'exclusió d'ètnies i grups humans és comuna a la majoria de societats. Solen ser grups estigmatitzats, marginats i en molts casos tractats com a infrahumans. En el món on vivim avui dia, la solidaritat i la lluita contra la injustícia no poden oblidar aquells a qui se'ls nega la dignitat. L'ONG mallorquina Veïns Sense Fronteres (VSF) i l'organització Liorna fa anys que lluiten pel desenvolupament i reconeixement dels pigmeus de Burundi. Un grup ètnic de devers 60 mil habitants i que històricament han estat rebutjats de tots els aspectes de la vida pública. En concret, la feina de VSF s'ha centrat en una comunitat de 900 habitants pigmeus del nord del país i ara acaben d'inaugurar un grup de 25 cases, construïdes gràcies al finançament de l'Agència de Cooperació (ACIB) del Govern balear. Dos membres de l'organització, Jaume Obrador i Francisca Pons, han viatjat al país per participar a l'acte, al qual assistí el president de la República, Pierre Nkurunziza, qui aportà xapetes noves, arbres fruiters i menjar per a tota la comunitat.
“Copenhaguen ha estat una oportunitat perduda”
"Copenhaguen ha estat un fracàs i una oportunitat perduda". Així de contundent és la valoració que féu ahir a Palma Juan López de Uralde, president de Greenpeace, de la cimera sobre el canvi climàtic duita a terme a Dinamarca el desembre passat. Uralde, al costat de tres activistes més, passà 21 dies en presó preventiva per haver tret una pancarta de protesta durant el sopar de gala. "Vàrem ser la víctima expiatòria de la frustració del Govern de Dinamarca pel fracàs que suposà l'esdeveniment", "fou una qüestió política i de revenja". El president de Greenpeace oferí ahir una conferència al Centre Cultural Sa Nostra sota el títol Canvi climàtic i crisi econòmica, en la qual criticà la "falta de compromís" dels països industrialitzats i l'estratègia a seguir per frenar un "canvi climàtic devastador". "L'acord assolit en la cimera, de no permetre un augment de dos graus en la temperatura reduint l'emissió de gasos, no és ni vinculant, ni ambiciós, ni just", digué.
750€ de multa per dur burca en públic
França vol combatre la proliferació de l'ús del burca. El Govern Sarkozy du a terme un polèmic projecte de llei que pretén prohibir aquesta peça en els espais públics, que inclou la possibilitat de multes de 750 € per a totes les dones que el duguin pel carrer. Si la iniciativa surt endavant, es començaria a aplicar la pròxima tardor.Segons l'esborrany presentat fa quinze dies, la multa seria per a qualsevol persona que en la via pública dugui la cara "íntegrament tapada" i, a més, es preveu una "sanció agreujada" per a qualsevol que obligui una dona a dur el vel integral. Tot i que no ha estat presentat de manera definitiva al Parlament, el projecte ha generat un intens debat al país gal. Igual que amb la prohibició del vel islàmic a les escoles, ara fa cinc anys, la proposta ha generat les crítiques sobre la idoneïtat de mesures restrictives per combatre l'ús d'aquests signes islàmics.
Suport fins al darrer moment
Deia el filòsof alemany Martin Heidegger que nosaltres som "éssers per a la mort", que el que constitueix la nostra essència és la finitud i el fet de saber-nos finits. Tot i que això pugui ser veritat, la mort sempre és mala d'acceptar.
Armes sota control
L'entrada en vigor de la Llei de comerç d'armes (Llei 53/2007) ha suposat un avanç en el control de les exportacions d'armament a l'Estat espanyol. Tot i això, es continuen produint certes deficiències. Un estudi elaborat per Amnistia Internacional, la Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam sobre les estadístiques oficials de transferències d'armes el 2008 "confirma" que l'Estat exporta material a zones on es pot contribuir a cometre "violacions dels drets humans". Segons les entitats, el Govern continua sense facilitar "informació precisa" sobre els criteris que han permès autoritzar exportacions a països on es registren o poden registrar-se conflictes, com és el cas de Colòmbia, Israel i Sri Lanka. Un informe amb les darreres estadístiques presentades al Parlament durant el 2008 revela que es van fer transferències de defensa per valor de 1.000 milions d'euros, cosa que situa l'Estat espanyol en el sisè lloc del rànquing d'exportacions armamentístiques.
Les Balears lluiten contra la pobresa
La pobresa no és, ni prop fer-hi, cap realitat llunyana. La falta de recursos bàsics és un fet quotidià per a molts de ciutadans, sobretot arran de la crisi econòmica. Segons dades de l'Instuitut Nacional d'Estadística (INE), un 20% de la població de l'Estat espanyol viu sota el llindar de la pobresa. A casa nostra, si es tenen en compte sols el ingressos, el percentatge arriba a situar-se en un 13,8%. A més, d'acord amb l'INE, el 53,7% de les famílies balears té problemes per arribar a final de mes.
La xacra de la desnutrició
La desnutrició infantil és un dels problemes endèmics del segle XXI. Tot i la sobreproducció d'aliments de les societats benestants, la manca d'accés als productes bàsics continua marcant la realitat quotidiana de 55 milions d'infants d'arreu del planeta. Segons estimacions d'organismes internacionals, un terç d'aquest grup de menors de 5 anys morirà a causa d'això.
Una passa de gegant contra l'alzhèimer
L'alzhèimer, una de les malalties més terribles que es poden patir, és més a prop de desaparèixer. Dos grups de científics, un al Regne Unit i un altre a França, han fet una passa de gegant en la investigació d'aquesta patologia després d'identificar tres nous gens relacionats amb el seu sorgiment, cosa que podria reduir en el futur fins un 20 per cent les taxes d'incidència de la malaltia entre la població.
Aprendre dels errors?
Hi ha una dita que considera que l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Ja sigui per qüestions relacionades amb l'amor o amb els processos d'aprenentatge, sembla que no treim cap lliçó dels erros. Ara bé, es pensa que la resta d'éssers vius tampoc no aprèn de les males accions. De fet, la que fins ara tan sols era una frase col·loquial ja té una base científica.
Una gran illa de fems a l'oceà Pacífic
Milers i milers de tones de fems i de plàstic acaben any rere any a les mars i als oceans d'arreu del planeta. La gran producció d'envasos i de plàstic genera una ingent quantitat de residus no biodegradables que, si són llançats al medi marí, afecten de manera irreversible els ecosistemes que hi habiten.
- La pel·lícula ‘Wolfgang’, rodada en català, no es pot veure en la llengua pròpia a les Illes Balears
- El Bisbat de Mallorca nomena quatre nous arxiprestes
- El viral monòleg de Marc Giró contra la catalanofòbia
- Puigpunyent denuncia «el tracte de favor i l’obscurantisme» d’Educació en el procés d’escolarització
- L’ASM denuncia el silenci dels polítics davant l’espoli fiscal: «Patim un espoli terrible i injust»