Es descarta que l'incendi de Benirràs quedi apagat en les properes hores
Els efectius d'extinció descarten que l'incendi declarat ahir en una cala de Benirràs, a Eivissa, pugui quedar avui controlat, ni al llarg d'aquesta nit, segons ha informat l'Institut Balear de la Naturalesa (Ibanat). El foc porta actiu més de vint-i-quatre hores després d'haver-se iniciat en el municipi de Sant Joan de Labritja entorn de les 17.30 hores d'ahir, al costat de la platja de Benirras, de la qual van haver de ser evacuades unes 1.500 persones i on van quedar calcinats 24 vehicles que eren a l'aparcament. L'incendi, que podria haver arrasat ja entre 130 i 150 hectàrees de pineda, segons estimacions de l'Ibanat, segueix actiu a la seva zona aquest, cap a on s'obren pas les flames perquè bufa vent de l'oest, segons ha informat el 112. Controlades les flames del litoral de Benirràs
Desaparegut un home de 77 anys a la Platja de Palma
Imatge d'Antonio Díaz Cárdenas facilitada per la família. Un home es troba desaparegut a Mallorca i es demana la col·laboració ciutadana. Es tracta d'Antonio Díaz Cárdenas, de 77 anys d'edat, que sortí amb la seva documentació del seu domicili, a la zona de Sometimes, al voltant del carrer de Villagarcía de Arosa. En aquell moment tenia la intenció d'anar a llançar el fems. Eren sobre les 15.30 hores del dia 22 d'agost i no s'han tornat a tenir més notícies d'ell. La família ha facilitat un telèfon de contacte, el 646672292, i també ha denunciat el cas a la Policia Nacional, a la comissaria de la Platja de Palma. També s'ha notificat el cas als cossos de la Guàrdia Civil de Llucmajor, a la Policia Municipal de Llucmajor i a la Policia Municipal de la Platja de Palma.
Un incendi comença dins la finca del fiscal superior
Un incendi s'inicià ahir poc després del migdia a una finca propietat del fiscal superior de les Balears, Bartomeu Barceló. El foc començà al quilòmetre tres de la carretera de Petra a Son Serra de Marina, a la possessió de Son Monserrat. Poc abans de les deu de la nit els equips d'extinció varen considerar les flames apagades. La Guàrdia Civil investiga si el foc que es va estendre per la zona de les comunes de Petra s'inicià per un acte intencionat. Existeix la sospita que des d'un cotxe es podria haver llançat algun objecte encès. Fins a la zona, s'hi desplaçaren tres dotacions dels Bombers de la zona d'Artà, Manacor i Inca; Protecció Civil, tres brigades forestals amb quatre camions i un helicòpter.
Moren un nin de 13 anys i una nina de 5 en accidents a Santanyí i Campos
Dos nins van morir ahir en dos accidents de trànsit registrats a Santanyí i a Campos, en els quals també hi va haver vuit ferits, quatre d'ells de carcàcter greu. Els tràgics sinistres d'ahir eleven a 40 el nombre de persones que han perdut la vida a les carreteres de les Balears d'ençà que ha començat l'any, cinc més que en el mateix període de l'any anterior. L'accident va tenir lloc a les dues de la matinada a la carretera de Cala d'Or a Calonge, a l'altura del quilòmetre 2, a poca distància del camp de futbol de Cala d'Or, al terme municipal de Santanyí. Un Citroën Xsara va impactar frontalment contra un Ford Fiesta i un tercer vehicle, un Fiat Punto, va col·lidir després contra el Ford Fiesta. El vehicle Xsara era conduït per Peruy Vicente B.C., de 46 anys, que va resultar ferit greu.
Sóller necessitarà deu anys per sanejar l'economia municipal
L'any 2020 l'Ajuntament de Sóller podria haver superat els problemes econòmics actuals i podria haver normalitzat la situació financera, sempre que compleixi "escrupolosament" amb els paràmetres que li imposa el pla de sanejament econòmic que ha elaborat l'empresa Fornell Consultors i que ja s'haurà de començar a aplicar en els pressuposts del 2010.
Inaugurada l'ampliació del Col·legi Públic de Consell
El municipi mallorquí de Consell ha incrementat en 150 la xifra de places escolars d'educació infantil, gràcies a l'ampliació del Col·legi Públic Bartomeu Ordines, que ha explicat amb un pressupost d'1,1 milions d'euros, i que ha estat inaugurada aquesta tarda pel conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs. Així, Llinàs ha explicat que aquest pressuposat forma part dels més de 22 milions d'euros que la Conselleria de Educación ha destinat fins al moment per a la construcció de quatre centres nous i set projectes d'ampliació i de reforma, a fi de millorar la xarxa d'escoles i d'instituts del Raiguer.
Els Cossiers pengen el cartell d'estibat a Montuïri per les festes de Sant Bartomeu
L'olor d'alfabeguera, el so dels cascavells dels Cossiers, la gernació que omplia la plaça i els carrers, el flabiol i les corretjades del Dimoni tornaren a convertir el poble de Montuïri en l'epicentre de la festa. Milers de persones gaudiren un any més d'una de les revetles amb més tradició de la Part Forana. A les set en punt els Cossiers començaren els balls pels carrers de la vila. En Banya Verda -Dimoni-, amb certes dificultats, feia lloc enmig de la gent i els més valents s'hi arrambaven per fer sonar el picarol que du penjat, però les seves corretjades fiblaven en les cames i els garrons dels mes agosarats. Les corregudes d'aquesta figura, interpretada un any més per Joan Mesquida, són un dels plats forts de la festa. Al final de la volta dels dansaires amb la cursa del Pujol grans i petits vibren amb un espectacle que sols es pot veure dos cops a l'any a Montuïri. Per segon any la nova generació de Cossiers va tornar a sortir a rotle. En aquesta ocasió foren Tomeu Fullana com a Dama i els sis Cossiers Miquel Miralles, Miquel Ginard, Miquel Àngel Sansó, Pere Servera, Toni Bergas i Toni Nicolau. Dels seus peus i dels seus bots varen sortir els balls que enorgulleixen tot el poble. Demà a les 10 del matí, tot i que amb menys gent, dansaran de nou.
Els records, arma per lliutar pels drets de pas
L'escriptor txec Milan Kundera deia que "la vida és la memòria del poble, la consciència col·lectiva de la continuïtat històrica, la manera de pensar i de viure" i ahir al camí públic del Cabàs quatre homes mallorquins en volgueren deixar constància. Sebastià Capó, Isidoro Mateu, Nicolau Colom i Llorenç Riera anaren ahir fins al camí del Cabàs, al pas pel municipi de Santa Maria del Camí, per explicar les seves vivències al voltant de la via i així donar testimoni i demostrar que, malgrat que està tancada des de l'època franquista, és pública i s'hi havia circulat des de sempre. El passat 10 d'agost es descobrí que la sendera havia estat llaurada, la qual cosa havia danyat greument la calçada romana i havia eliminat qualsevol senyal que delimitàs el pas per la via. "Record que, juntament amb el professor Pedro Rotger, els alumnes de l'escola Graduada de Bunyola fèiem, entre 1935 i 1939, excursions i anàvem des del poble fins a Alaró. Sempre passàvem pel camí del Cabàs, que era molt freqüentat i s'hi veia de tot: gent caminant, carros, cavalls...", diu Nicolau Colom. Sebastià Capó, de Santa Maria, comenta: "Vaig començar a caminar per aquest camí i es pot dir que és com casa meva perquè hi vaig néixer".Els quatre homes consideren "intolerable" l'estat en què es troba la via.
Nájera pressiona els veïns de Can Pastilla
L'Associació de veïns de Can Pastilla es reuní ahir amb la presidenta del Consorci de la Platja de Palma, Margarita Nájera. A la trobada intentà convèncer els residents de la necessitat de fer els esbucaments ara projectats. Així mateix, insistí a assegurar que el bulevard és imprescindible. Nájera explicà als veïns que, si s'oposen als enderrocs, "perillarà tota la reconversió de la Platja de Palma", segons explicà el representant de la plataforma d'afectats, Llorenç Balaguer. A les dotze i mitja, els representants de l'Associació de veïns de Can Pastilla s'havien citat a la seu del consorci amb tècnics del projecte. Una representació dels residents pretenia tenir informació de primera mà sobre tots els plans de la reconversió que afecten la barriada. El president de l'agrupació, Poncio Bover, manifestà que aquesta trobada es realitzava "per saber tots els punts en què s'ha d'intervenir, a més del bulevard". Margarita Nájera va sorprendre els veïns, ja que acudí també a la reunió i es mostrà taxativa i nerviosa. Pressionà els assistents perquè acceptassin el bulevard i, per tant, els esbucaments. Tanmateix, els afectats no volgueren cedir i continuaran preparant les al·legacions. De fet, el born que el projecte planeja va ser el tema més controvertit de la reunió. El passeig dels carrers Sant Antoni de la Platja i Horaci de Can Pastilla implicaria esbucar 91 habitatges.
Del suport total al rebuig absolut
Les entitats juvenils discorden sobre la mesura d'avisar els pares dels menors de 16 anys que la Policia Local sorprèn bevent alcohol al carrer. Es tracta d'una iniciativa prevista a l'ordenança del civisme que ja s'aplica tot i que la nova norma no ha estat aprovada. Hi ha col·lectius que la veuen bé, d'altres que en són escèptics, alguns que no s'hi posen d'acord i, és clar, els que s'hi oposen clarament.
Un home de 62 anys, en estat crític després d'ofegar-se a Palmanova
Un home de 62 anys es troba en estat crític després d'ofegar-se mentre nedava a la platja de Palmanova, segons han informatfonts del Servei d'Emergències del 061.
Una persona resulta ferida greu en ser atropellada per un vehicle a Alcúdia
Una persona ha resultat ferida greu aquest matí després de ser atropellada per un vehicle al carrer Pollentia de la localitat d'Alcúdia, segons han informat fonts del Servei d'Emergències del 061.
Els veïns del torrent dels Jueus també lluiten pels seus habitatges
Els veïns de la zona del torrent dels Jueus es mobilitzaran contra les expropiacions que preveu el projecte de reconversió de la Platja de Palma. Ja han iniciat gestions per evitar que uns 50 habitatges es converteixin en zona verda, el destí dels solars que estan situats al principi del torrent. Es tracta d'una àrea clau en el projecte de reconversió, juntament amb la de Can Pastilla. Els veïns dels carrers de Milà, Fita i Torrent estan molt preocupats, perquè "les nostres cases s'esbucaran sense motiu, només perquè el torrent es vegi més des de la platja", assegurà Joan Mas, president de la finca de veïns número 1 del carrer de la Fita.
Un home resulta ferit en calar-se foc una embarció a Formentera
Un home de 33 anys ha resultat ferit per cremades en una de les seves cuixes després d'incendiar-se l'embarcació en la qual es trobava a dues milles de Platja d'Illetes, a l'illa de Formentera, segons han informat a Europa Press fonts dels Serveis d'Emergències del 112 i del 061.
Francesc Antich anuncia que l'incendi de Benirràs està estabilitzat
El president del Govern ha anunciat l'estabilització de l'incendi a Eivissa que ha deixat 349 hectàrees calcinades. Foto: G. G. Lama L'incendi que ha afectat a una àmplia zona de pineda a Cala Benirràs, Eivissa, ha estat donat per "estabilitzat" aquesta tarda, que és el pas previ a declarar-lo controlat, segons ha informat als mitjans de comunicació el president del Govern balear, Francesc Antich. Antich ha fet aquestes declaracions després de sobrevolar la zona de l'incendi, que es va declarar el passat diumenge a les 17:30 hores per una negligència ocorreguda en una cova pròxima a la cala i no per l'explosió de cap vehicle com es va apuntar inicialment. "El terme estabilitzat és el pas previ a estar controlat i vol dir que tal com tenim la situació allà a dalt, tenim els mitjans necessaris per a que, si hi hagués algun rebrot, poder controlar-ho tot seguit", ha detallat el president.
La crisi, el preu del gasoil i el mal temps marquen un mal semestre per al camp illenc
El 2010 no ha començat bé per a cap sector, però el primari és el que arrossega un dels seus pitjors anys no només per la crisi, sinó per la pujada del gasoil i la mala meteorologia, que han afectat sobretot el cultiu del cereal i la patata. "Poques vegades tots els subsectors del camp han estat passant un moment tan dolent", ha reconegut en roda de premsa el president de l'associació d'agricultors i ramaders ASAJA Balears, Biel Company, que ha assenyalat que, malgrat que les dades de producció i comercialització en general no són bones, el nivell d'ocupació al sector s'ha mantingut, amb uns 7.100 ocupacions.
Reconversió de la Platja de Palma
El PSOE garanteix les rectificacions en el projecte de la Platja de Palma
L'Agrupació Socialista de Palma ha garantit que es faran tots els canvis i rectificacions que siguin necessaris en el pla de reforma de la Platja de Palma per aconseguir "el millor projecte per als veïns i per a la ciutat". Després de mantenir un encontre amb la plataforma d'afectats de Can Pastilla, l'Agrupació ha recordat que el projecte va ser aprovat per unanimitat en el Parlament. El PSM-Entesa Nacionalista confia que el Consorci per a la reforma de la Platja de Palma "rectifiqui i eviti esfondrar 91 habitatges a Can Pastilla", compreses entre els carrers de Sant Antoni i d'Horaci de l'esmentada barriada. Els veïns del torrent dels Jueus també lluiten pels seus habitatges
“Volem fomentar la participació juvenil”
La fundació Triangle Jove, que aplega algunes de les principals entitats públiques juvenils dels Països Catalans, es va donar a conèixer ahir a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada de Conflent amb la voluntat de ser un dels principals referents per a les entitats juvenils en tot el territori del domini lingüístic. Rafel Sedano, patró de Triangle Jove, va explicar que "d'aquesta fundació en formen part entitats com el Consell de Joventut de les Illes Balears, el Consell de la Joventut del País Valencià i el Consell Nacional de Joventut de Catalunya, és a dir, que aplega tres organismes de dret públic que treballen en temes de joventut". La nova fundació vol fomentar la participació juvenil en tots els àmbits en el marc cultural dels territoris de parla catalana. "Per això és vital ser aquí, a la UCE, per donar-nos a conèixer com a fundació, perquè volem arribar a joves de tots els Països Catalans i aquí n'hi ha molts de representats", assegurà Sedano. Aquests dies s'ha estat desenvolupant a Prada la UCE jove, el gruix principal de participants de la qual prové de les Illes Balears. Rafel Sedano, que a les properes eleccions municipals serà candidat del PSM a Calvià, remarcà la importància d'"estimular la participació dels joves en tots els àmbits en què es trobin, no necessàriament en la política, sinó en les entitats que tinguin més a l'abast i al seu entorn".
Balears, motor de l'augment de turistes
Els hotels de les Balears han registrat 9.212.987 pernoctacions durant el mes de juliol. Aquesta xifra suposa augmentar el nombre de turistes un 7,7% respecte de l'any 2009. Segons les dades difoses ahir per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), les Illes se situen per damunt de la mitjana estatal pel que fa a l'increment de les estades. I és que els hotels espanyols han tingut al juliol 35,1 milions de pernoctacions i han generat un augment del 7,2% pel que fa al juliol de 2009. Els turistes estrangers a l'Arxipèlag tornen a ser l'element principal de les estades en hotels, ja que concentren 8.282.100 pernoctacions, la qual cosa equival a un increment del 10,1%. Per contra, el mercat estatal ha caigut un 1,04%, fins a arribar a les 930.886 estades. A més, les Illes Balears han estat la principal destinacional triada pels estrangers. Darrere seu, hi trobam Catalunya (amb una taxa interanual del 13,2%) i les Canàries (amb una pujada del 17,9%). Els turistes espanyols, en canvi, tenen altres preferències. I és que els peninsulars han optat per Andalusia com a gran destinació turística, seguida del País Valencià i Catalunya (amb taxes interanuals de pernoctacions del 2,2, 2,9 i 9,2, respectivament).
La hipoteca pujarà per primer pic en 21 mesos
L'Euríbor a 12 mesos, tipus d'interès al qual estan referenciades la majoria de les hipoteques de l'Estat espanyol, es va situar ahir en l'1,418%. Aquesta xifra es col·loca dues mil·lèsimes per davall del nivell que va marcar divendres (1,42%). A més a més, a mitjan mes d'agost la mitjana mensual era de l'1,423%.
Implosion, el nou film juvenil, es grava a l'Illa
El nou drama juvenil, Implosion, es presentà ahir al Beach Club de l'hotel Delta, el mateix indret on aquests dies tot l'equip està rodant les escenes d'aquest film de gran actualitat. La majoria dels protagonistes, amb el director Sören Voigt i els productors Jordi Rediu i Kai Künneneman, volgueren donar a conèixer aquesta història, en la qual no es deixa de banda la cara més aspra del llarg recorregut amb barques que fan molts immigrants per arribar a la nostra terra.
La UCE lamenta que el Govern de Balears no sigui present a Prada
El president de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (al Conflent), Jordi Sales, lamentà ahir la nul·la presència d'autoritats de les Illes Balears en aquesta 42a edició de la UCE, quan Prada es converteix en la capital intel·lectual dels Països Culturals. "Prada és el reflex de la vida en els nostres territoris", assegurà Sales en ser interrogat per aquesta manca d'autoritats polítiques governamentals de les Illes. De fet, també lamentà que no hi siguin les del País Valencià. El president rector Joan Sales va fer balanç ahir d'aquesta edició de la universitat d'estiu i va explicar que "malgrat la crisi, els números de participació són bons i s'ha produït un augment de la fidelització, és a dir de gent que ha fet tota l'estada completa". De fet, aquest percentatge ha arribat fins al 73% dels 752 alumnes matriculats, en contraposició amb el 53% sobre els 853 estudiants de l'any anterior. Un dels objectius principals de l'actual equip rectoral -s'ha de recordar que Sales estrenava el càrrec en substitució de Jaume Sobrequés, que només hi durà un any- era fer créixer la participació dels joves en aquesta edició de la UCE i en aquest sentit s'ha assolit ja que més del 50% dels alumnes tenen entre 15 i 25 anys, cinc punts per sobre de la xifra de l'edició del 2009.
Un any oberts al modernisme
El Museu de Can Prunera celebra avui el primer aniversari de trajectòria cultural. El 24 d'agost de 2009 més de mig miler de persones assistiren a la inauguració del restaurat centre modernista, convertit en referent arquitectònic i artístic. El casal que Joan Magraner féu alçar el 1911 al carrer de la Lluna esdevé avui punt de visita obligada no només de la Vall, sinó també de l'illa de Mallorca. Ho demostren els 35.000 ciutadans i turistes que durant aquest primer any d'activitat hi han anat. En aquest espai es poden veure tresors artístics de renom internacional signats per Kiefer, Giacometti, Toulouse Lautrec, Cezanne, Ibes Tanguy, Vaserely, Santiago Rusiñol, Joan Miró i Pablo Picasso, entre d'altres. A més, val a dir-ho, hi ha les estances modernistes que foren restaurades amb molta cura durant dos intensos anys. És una iniciativa que engegà la fundació Tren de l'Art juntament amb el Ferrocarril de Sóller i que obrí les portes al públic durant les festes de Sant Bartomeu. Avui capvespre, també emmarcat dins aquesta celebració, el Tren de Sóller retrà un homenatge al president de la fundació, Pere A. Serra, impulsor del projecte del museu i qui ha cedit gran part del seu fons a la col·lecció permanent del centre modernista que dirigeix Rogelio Araújo.
Calderón diu adéu al Mundial
El base José Manuel Calderón es perdrà el Mundial de Turquia després de patir un trencament fibril·lar a la cuixa esquerra, que el farà estar de baixa unes quatre setmanes. El jugador de Toronto Raptors no podrà defensar amb la selecció espanyola i a partir del 28 d'agost el títol conquistat fa quatre anys al Japó.
El futbol de ca nostra
FelanitxDesprés de quatre temporades a la Primera Regional Preferent, el Felanitx tornarà a la màxima categoria del futbol illenc. Sota la direcció de Cosme Monserrat, Es Torrentó tornarà a veure desfilar els clàssics de la Tercera. La desfilada començarà divendres contra un dels ossos de la categoria, el Binissalem de Tomeu Pons.
Mascherano, més a prop
L'arribada de Javier Mascherano al Camp Nou és més a prop. Els senyals que apunten que el desembarcament de l'argentí es durà a terme durant els propers dies són diversos. Després de ser titular en el primer partit de Lliga contra l'Arsenal, el Jefecito va quedar a la graderia en el duel que els reds disputaren ahir contra el Manchester City.
Terratrèmol a la defensa
El Mallorca podria quedar en les pròximes hores sense la seva parella titular de centrals, si no arriben a bon port les negociacions per renovar Nunes i Ivan Ramis. Tant el defensa portuguès com el de sa Pobla finalitzen el seu contracte el 30 de juny del 2011 i ambdós figuren en les agendes del Sevilla i l'Espanyol. Es podria pensar que, com tot just els resta una temporada de contracte amb el Mallorca, andalusos i catalans podrien deixar passar un any per llavors obtenir-ne els serveis de franc. Emperò la sortida de Sebastien Squillaci del Sevilla a l'Arsenal i la de l'espanyolista Nico Pareja a l'Spartak de Moscou podrien accelerar les operacions.
Ja són a casa!
A la fi ja són a casa. Després de nou llargs mesos, passada la mitjanit d'ahir, arribaren a Barcelona Albert Vilalta i Roque Pascual. Els dos cooperants foren finalment alliberats després d'estar segrestats des del mes de novembre de 2009 per membres d'Al Qaeda del Magreb Islàmic, retinguts quan formaven part d'un comboi humanitari de l'ONG Barcelona Acció Solidària. Arribaren a la Ciutat Comtal acompanyats del mediador del procés d'alliberació, Mustafa Imam Shafi, procedents d'Ouagadougou, on agafaren un avió de la Força Aèria espanyola rumb a Catalunya. Aquest venia prèviament de Madrid i hi viatjaven també les dones dels alliberats i la secretària d'Estat de Cooperació Internacional, Soraya Rodríguez.
Rubalcaba i el seu homòleg marroquí acorden crear comissaries conjuntes
El ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, i el seu homòleg marroquí, Taieb Cherqaoui, han acordat durant la reunió que han mantingut a Rabat la creació de "comissaries conjuntes" així com una major cooperació entre els serveis dels seus respectius departaments, a més de constatar les "relacions profundes" que mantenen Espanya i el Marroc. En un comunicat conjunt al terme de l'encontre, els dos ministres informen que han acordat elevar el nivell de la cooperació en matèria de seguretat entre els seus respectius departaments.
“Malalts professionals”
Un de cada 1.999 assalariats de les Balears ha declarat entre gener i juny de 2010 que pateix una malaltia professional, una xifra que contrasta amb les obtingudes per altres autonomies. N'és un exemple Navarra, en la qual s'informa d'una per cada 256 persones. Segons l'informe Malalties professionals elaborat per la UGT, cada dia 52 individus són víctimes d'una malaltia professional a l'Estat i, no obstant això, existeix una "infradeclaració" d'aquest tipus de patologia. En aquest sentit, el sindicat lamenta i qualifica "d'especialment greu" el fet que, durant els darrers 10 anys, no s'hagi declarat cap malaltia professional mortal, malgrat que la Seguretat Social té constància que un gran nombre de morts per càncer tenen un origen laboral. El grup posa èmfasi en el fet que els mals professionals "s'infradeclaren", especialment si han ocasionat baixa. Tanmateix, el nombre de casos que van causar una baixa laboral s'ha reduït un 7 per cent en el primer semestre d'enguany. Segons UGT, ara es declaren un 57 per cent menys de malalties professionals amb baixa que el 2006, any en què es va procedir a reformar el quadre dels tipus de patologies. També se'n varen registrar menys que el 2007, exercici en el qual la Seguretat Social va modificar la qualificació de "milers d'informes mèdics" considerats com a malaltia comuna per les mútues d'accident de treball tot i que en realitat eren mals professionals.
La revenja es penja freda
La guerra intestina entre dues faccions del càrtel de Beltrán Leyva no s'atura. Després de la mort de l'antic capo del clan, la lluita per succeir-lo ha esclatat. D'una banda se situen els partidaris d'Edgar Valdez, àlies la Barbie, fins ara mà dreta del malaurat Beltrán Leyva. D'una altra, els seguidors del seu germà, Héctor Beltrán Leyva, que acusen l'altre d'haver traït el clan i propiciat la caiguda del cap anterior. Precisament foren pistolers d'aquest grup, anomenat Pacífic Sud, els que assassinaren dissabte vespre quatre joves vinculats a Valdez. Un pic torturats i decapitats, foren penjats del sostre d'un túnel. A més a més, als cossos sense vida els mancaven els genitals, que foren trobats pels voltants. Aparegueren al costat d'un missatge, escrit en una cartolina: "Això és el que passarà a tots els que donin suport al traïdor d'Edgar Valdez". L'amenaça és clara. I és que la Barbie és, ara per ara, un dels màxims aspirants a assumir la presidència del càrtel. Aquests joves, en realitat, serien treballadors del càrtel encarregats del negoci de les drogues a petita escala. La seva edat, entre 20 i 24 anys, reforcen la idea que els sicaris de Pacífic Sud cercaren peons del càrtel.
Carla es presenta
Ahir pocs minuts després del migdia, la petita Carla va abandonar la clínica Palma Planes en braços dels seus pares, Carles Moyà i Carolina Cerezuela. La parella, exultant de felicitat, no tenia res a dir. Era ben normal: acabaven de ser pares i tot havia anat bé. Els avis materns, que discretament seguien la presentació de la seva néta als mitjans, també estaven eufòrics. Els queia la bava, però ni tan sols ho intentaven dissimular. Carolina, que estava molt guapa, després de veure els periodistes, va xiuxiuejar a la nina: "Ostres, quanta gent ha vingut a veure't!". I sí, entre periodistes i tafaners, devíem ser bastants, quinze o vint, o potser encara n'hi havia més."Només menja i dorm", ens va dir el pare, sense perdre de vista a la menuda ni un instant. "A qui s'assembla...?, va dubtar . No ho sé. Encara no ho sé veure... és molt petita"."S'assembla al papi", va intervenir Carolina.Algú demanà quan tindrien el segon infant. La parella va contestar amb un somriure, com volent dir: espera una temporada i després ja en parlarem.
Clàssics de sempre: la meteorologia
És difícil decidir definitivament els clàssics indiscutibles dels documentals (els taurons?, la Segona Guerra Mundial?, els ovnis?), però és clar que els desastres meteorològics hi són un ferm candidat, confirmant que el clima normal (a diferència de la cuina...
Menys projectes faraònics...
Molta gent de la Platja de Palma s'estimaria més que l'Ajuntament i el Govern deixassin de banda projectes faraònics i afrontassin problemes més immediats i elementals, com la seguretat. La delinqüència s'incrementa amb l'atur i la pobresa; també per la...
Cultura i país
Res no és fruit de la casualitat. Els dies a París han servit per comprovar una vegada més que les societats cultes i amb capacitat de fer front al futur són més fruit de la causalitat que no de casualitat. França és un país on la cultura no només ha estat un element...
Nájera, voluntarista
Als anys 80 i als primers 90 hi havia dos PSOE a Mallorca. Calvià (on tenien el poder) i la resta (on es menjaven les ungles). Fins i tot el 1990 el batle de Calvià, Paco Obrador, exigí ser el candidat socialista a la presidència del Govern. Es pegà una nespla, però abans...
El fracàs de “Françafrique”
L'estiu del 1960 va esser, aparentment, l'estiu d'Àfrica, ja que accediren a la independència totes les colònies franceses de l'Àfrica negra (quinze nous estats), l'immens Congo fins llavors belga, Somàlia, fruit de la unificació de les antigues colònies homònimes italiana...
Septem, de Pep Llambias, a Es Baluard
Dins la programació d'aquest museu, resulta interessant la presència de la proposta de Pep Llambias, un artista la trajectòria del qual des de fa molts anys guarda una gran coherència conceptual i també plàstica.Septem és una instal·lació feta a...
Art al carrer de les Carasses
Que s'obri una galeria d'art a ciutat en ple estiu -i encara en un estiu tan tòrrid i xafogós com el present- no deixa d'esser un fet, o una feta, que gairebé necessàriament ha de cridar l'atenció del ciutadà, almanco de tot aquell que senti una certa curiositat -o potser...
La roda de premsa com a forma de vandalisme
Hi ha infinitat d'històries que es conten com a paràboles per explicar el món del periodisme, les seves regles, les formes de l'èxit i les del fracàs. La primera que servidor record: notícia no és que un ca mossegui un home, sinó que un home mossegui un ca. Etc. Molt...
El més rar i comú dels viatges (1300)
"Lector, si alguna vegada t'ha sorprès la boira en els Alps, de manera que els teus ulls no han pogut veure gaire més que el talp a través de les seves membranes, recorda ara amb quina força penetra el sol en els densos i humits vapors quan aquests s'enrareixen...
Cort informa
Que Cort informi els paressi troba menors beventpens que és bastant adient,tot i també tenir tares.No són pèrdues massa caresno saber què fan els fills?Són processos molt senzillsels de drogar-se o beurei els pares ja han de preveure,del seu estat, els perills.
No vagi per dit
Pla B de Calvo amb el palau?Per dins Cort es comenta que la batlessa, Aina Calvo, té en marxa un pla B per poder continuar amb les obres del palau de congressos sense que el Grup Barceló hi hagi d'amollar doblers ni tampoc se n'hagin d'emprar...
Laura contra Laura
A qui pertany la vida d'una nina de catorze anys? Laura Dekker -rossa, carona d'entremaliada, amb un pòsit de timidesa al fons dels ulls verdosos- té catorze anys i des de dissabte passat està navegant pel món, pels oceans de la terra. El seu objectiu és fer la volta...
La violència com un fi
La guerra del narcotràfic a Mèxic ha presentat al món la seva cara més cruel. Els cadàvers desmembrats apareguts a la ciutat de Cuernavaca són la mostra visible de violència quotidiana que propaga l'obscur món de la droga i el crim organitzat. Diuen que es tracta d'una...
Com un ca nanell
Tal com podíem suposar, María Luisa Cava de Llano se n'ha emprès amb el rebuig que ha provocat a Catalunya la seva decisió de recórrer la llei d'acollida davant el Tribunal Constitucional, i ara ja no hi ha qui li pari els peus. Cada dia rebla el clau amb un nou...
La recuperació turística
El fet que les Balears liderassin el creixement de turistes al sector hoteler en el conjunt l'Estat el juliol passat constitueix una notícia excel·lent, que passa a incloure's entre els indicadors que apunten a una lenta però cada cop més evident sortida de la crisi...
Cartes al director
Cartes dels lectors
Esporlerins en la memòriaDia 24 d'agost es compleixen setanta-un anys d'un dels fets més trists i foscos de la història recent d'Esporles. Cinc esporlerins varen ser afusellats a les set del matí al cementeri de Ciutat, després de ser jutjats per un esperpèntic consell de guerra.