Miquel Ripoll
Just un 7% de pares ha triat castellà a l’escola, segons l'STEI-i
Pel sindicat, els pares donen suport a l’ensenyament en català. Només una mitjana del 7% dels pares i mares de l'escola pública hauria triat el castellà com a llengua en el primer ensenyament, enfront d'un 78,94% que ho hauria fet en català. La resta, un 14,09%, hauria elegit la casella del projecte lingüístic de centre. Així ho posa de manifest un mostreig realitzat per l'STEI-i, que revela que a l'escola privada i concertada la mitjana encara és inferior: un 3,5% en castellà davant un 78,1% en català. Un 18,4% ho hauria deixat en blanc, tot donant suport al projecte lingüístic del centre. Segons el sindicat, que ha relitzat un mostreig a 100 centres de tot Balears, no hi ha cap escola en què l'opció del castellà als 3 anys sigui superior a la del català.
Enllaçats per sempre
Els membres de l’OCB i veïns del poble, durant el procés d’elaboració del mural per la llengua. Foto: OCB. Esporles s'enllaçà pel català de manera definitiva. La delegació de l'Obra Cultural Balear pintà ahir una gran llaçada quadribarrada a la paret de l'edifici de les Escoles per reivindicar la defensa de la llengua pròpia. De bon dematí, una vintena de persones es concentrà a l'aparcament de les Escoles per començar el mural. El grafit, de sis metres d'alt, és un projecte de Kake Portas i recorregué a la inspiració dels veïns per realitzar-lo. Grans i petits es tacaren les mans de pintura perquè el llaç lluís amb tota l'esplendor. Primer es pintà el floc a llapis i a poc a poc s'omplí de pintura. Primer, el color groc. Després, el vermell i, finalment, se n'acabaren de perfilar les retxes. Ja ben entrat l'horabaixa s'hi feren els darrers retocs, amb relleus, ombres i perfils.
Sindicats, pares i alumnes fan pinya contra les retallades
Prop de 300 persones es manifestaren ahir pels carrers d’Eivissa en contra de les retallades educatives del Govern Bauzá. Foto: C.P.P. La comunitat educativa fa una crida a la "unitat ciutadana" en contra de les retallades en Educació. Els sindicats, les associacions de pares i els alumnes han convocat per al proper dia 22 una "jornada de lluita" en la qual volen donar un missatge clar al Govern Bauzá: "no" a les mesures que "posen en perill el sistema educactiu". La jornada començarà a les 11.00 hores amb una casserolada sindical a la seu de la Conselleria d'Educació.
Els tambors clamen per la sanitat pública
Les colles de Bunyola i Santa Maria tocaren durant 45 minuts. Fotos: T.Ayuga Els tambors clamen en defensa de la sanitat pública. Més de 200 persones es concentraren ahir a Caubet en una batucada contra el tancament de l'hospital Joan March i del General, previst en el darrer pla d'equilibri del Govern Bauzá. Els integrants de la batucada Saravá, formada per membres d'Escàndol Bunyola i Batuquè Santa Maria, van tocar durant tres quarts d'hora peces ben animades i feren retronar amb força, a l'empara de la serra de Tramuntana, el clam per la sanitat. Els treballadors, per part seva, reclamaren que el centre no es tanqui. Molts usuaris també acudiren a la protesta, que s'acabà amb crits a favor de l'hospital i en contra de les retallades de l'Executiu.
La flama de la llengua reviu a la Real
Alguns dels participants en la lectura de textos. Foto: P.Pellicer. La flama de la llengua no s'apaga. El monestir de la Real de Palma acollí de divendres a dissabte la segona edició d'"Enllaçats per la paraula", una iniciativa en la qual els ciutadans llegeixen textos en català per reivindicar la pervivència de la llengua i en contra dels atacs del Govern Bauzá. Durant 24 hores ininterrompudes, una setantena de persones varen llegir textos de tota casta: des de fragments significatius de la tradició literària catalana, passant pels clàssics grecs i de totes les llengües, fins a rondalles, contes i llibres de ciències. Així, s'hi varen poder escoltar les paraules més vives i sentides d'Homer, Sòfocles, Alcover, Costa i Llobera i Sebastià Alzamora. A més, aprofitant l'entorn del monestir cistercenc, es va fer especial rellevància a l'obra de Ramon Llull. S'hi llegiren fragments de Blanquerna, una de les obres més importants del ‘doctor il·luminat'.
Els sanitaris del Joan March, encesos
Els treballadors del Joan March estan en peu de guerra contra les retallades. Una vintena de facultatius continuen tancats al hall de l'hospital en protesta per l'anunci del Govern Bauzá de clausurar el centre. La mesura, inclosa dins l'anomenat Pla d'equilibri econòmic, també preveu el tancament de l'hospital General. Joan Palou, representant de CCOO, assegurà ahir que els treballadors "continuaran lluitant" fins que el Govern "recapaciti". "És incomprensible tancar un hospital en ple rendiment, actualitzat i amb una plantilla preparada", remarcà. Els empleats faran avui una assemblea per tal de concretar mobilitzacions i marcar les línies de la tancada indefinida, engegada dilluns vespre. "El que proposen és absurd i no afluixarem", asseverà. Palou, que també és treballador del centre hospitalari, afirmà que el tancament ha deixat glaçat tothom. "Ningú no ens n'havia dit res. Ho sabérem mitja hora abans de l'anunci del Govern. Ens agafà a tots per sorpresa", subratllà, i qualificà la mesura "d'improvisada". "La gent està molt trista i no entén res", hi insistí.
Pastor demana a Bauzá llibertat de vot per la llei de la funció pública
Pastor lluí per Sant Jordi un llaç a favor de la llengua catalana. Antoni Pastor, batle de Manacor, surt en defensa del català. El diputat del PP reclama a José Ramón Bauzá, president del Govern i del seu partit, "llibertat de vot" al Parlament en el debat de la modificació de la Llei de funció pública, que relega el català de l'Administració. Pastor, que ja ha mostrat en altres ocasions el desacord amb la política lingüística de l'Executiu, considera que qüestions com la llengua "són tan importants que han d'estar per damunt de les ideologies". En una carta enviada a Bauzá en la qual li reclama llibertat de vot, apunta que s'ha trencat el consens entorn de la llengua i insta el president a retirar la modificació de la llei.
El PSM demana la dimissió del president del Consell Escolar
Membres del Consell Escolar durant la reunió de divendres. Foto: J. Torres. PSM-IV-ExM reclamà ahir la dimissió de Jordi Llabrés, president del Consell Escolar de Balears i exregidor del PP a Palma, per "fer servir el seu vot de qualitat per evitar que el Consell transmetés al Govern el seu parer sobre el projecte de decret d'admissió d'alumnes". El Consell Escolar es reuní divendres per debatre les esmenes presentades a l'informe que recull el paper de la comunitat educativa vers l'Ordre d'admissió d'alumnes. En una primera votació s'aprovà, de manera ajustada, una esmena en què es demanava la supressió de l'elecció de la llengua del primer ensenyament. Al final del debat, emperò, el nou text es tornà a sotmetre a votació. Hi hagué un empat i el vot de qualitat del president decidí que no es remetés l'informe a l'Executiu. Antoni Alorda, diputat de la coalició econacionalista, titllà d'"inacceptable" el posicionament de Llabrés. "Com és possible que el president d'un òrgan de participació i consulta impedeixi que arribi al Govern el paper de l'òrgan consultat, en aquest cas la comunitat educativa?", es demanà.
La cacera del rei marca el record de la Segona República
Desenes de persones participaren ahir horabaixa en una diada a favor dels valors republicans. Foto: N.Rincón Nombrosos municipis de Mallorca commemoraren ahir la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931. Els actes van estar marcats pels freqüents comentaris sobre l'accident del rei Joan Carles, que es rompé el ballador per tres bandes durant un safari a Botswana i fou traslladat d'urgència a Madrid divendres de matinada, on a va ser operat. El viatge del rei era de caràcter privat, com el de la reina, que és a Grècia i no té pensat tornar a Madrid fins demà.
La pluja retura els pancaritats
Els veïns de sa Pobla acudiren a Crestatx en el tradicional pancaritat. Foto: M.N. La pluja retura els pancaritats d'arreu de Mallorca. Amb paraigües, capelines i impermeables, els veïns de nombosos pobles dugueren a terme ahir els tradicionals dinars a les ermites, deslluïts en molts casos pel mal temps. Tot i això, no hi faltaren l'arròs, les panades, els rubiols ni els crepells. Montuïri, Petra, Vilafranca, sa Pobla, Algaida, Alcúdia i Campanet foren alguns dels municipis on es feren pancaritats. A Montuïri els veïns pujaren al puig de Sant Miquel amb un cel ben ennuvolat. Una vegada a dalt, es cuinà l'arròs brut i, a hora de dinar, començà a ploure.
Panades, rubiols i festa marquen els pancaritats
Els pancaritats omplen els pobles de Mallorca de solidaritat, festa i jocs populars. Milers de persones participen, des d'ahir fins al diumenge de l'Àngel, en les tradicionals peregrinacions a les ermites dels municipis. En aquestes jornades, l'arròs popular, les panades, els rubiols i els crepells per compartir hi són ben presents. Pollença, Selva, Mancor de la Vall, Andratx, Muro i Felanitx foren alguns dels pobles que ahir celebraren les tradicionals peregrinacions que posen punt final a les festes de Setmana Santa. A Pollença centenars de veïns pujaren al puig de Maria i compliren amb la tradició.
Clam al Trenc contra la política urbanística del Govern Bauzá
Sus a les mobilitzacions en defensa del Trenc. Prop de 400 persones es varen concentrar ahir en aquesta platja de Campos contra la política urbanística del Govern Bauzá i el macroprojecte turístic previst a la zona de la Ràpita. Amb tot, el batle, Sebastià Sagreras (PP), va criticar la mobilització i assegurà que "ja està bé de provocacions". La marxa, convocada per EU, sortí al voltant de les 11.30 hores del Club Nàutic de la Ràpita. Els manifestants, que duien pancartes amb lemes a favor de la defensa del territori, varen recórrer la costa fins a arribar al Trenc.
Els veïns de Portocolom surten al carrer contra l’ampliació del moll
Prop de 700 persones es van concentrar contra l’ampliació del moll.Foto: G.Vicens. Els veïns de Portocolom surten al carrer en contra de l'ampliació del moll. Unes 700 persones es van concentar ahir migdia al nucli costaner per mostrar rebuig al projecte que pretén executar el Govern i que inclou augmentar amarratges, boies i pantalans. La marxa, convocada per la plataforma Salvem Portocolom, va recórrer els carrers de primera línia de mar, des del moll d'en Pereió fins a l'Apotecaria, on es llegí un manifest a favor dels "valors tradicionals" del port.
“El 30% de la població de les Balears pateix dolor crònic”
El 30% de la població de les Balears pateix dolor crònic, una malaltia que es caracteritza per presentar un quadre de dolor agut, sense causa fisiològica aparent i que es manté durant més de sis mesos. Tot i els avanços científics, encara no se n'ha trobat la causa i no n'existeix remei. Pedro Montoya, catedràtic de Psicobiologia de la Universitat de les Illes Balears, assegura que aquesta malaltia "representa un dels problemes sanitaris més rellevants en les societats occidentals, amb repercussions socials, econòmiques i sanitàries". "Es calcula que un terç de la població de menys de 65 anys pateix dolor crònic, cosa que afecta el rendiment del treball i el conjunt de les relacions socials.
L’OCB aplaudeix el discurs de Rotger sobre el català
L'Obra Cultural Balear (OCB) lloà ahir el discurs pronunciat dijous per Pere Rotgeramb motiu del Dia de les Illes Balears.El president del Parlament reclamà la unitat de totes les forces polítiques per superar la crisi econòmica, a més de la defensa de la llengua i la cultura pròpies com a element vertebrador. L'OCB li demana ara que "aturi l'atac" contra el català que suposarà modificar la Llei de funció pública, i l'insta a sol·licitar al Govern que "torni al consens". L'Obra assegura que "fa seu" el discurs de Rotger com a contrapes al del president Bauzà, que intenta justificar l'arraconament del català com a llengua vehicular al discurs de la Diada.
Els capellans de la Part Forana, a favor del català
Els capellans de la Part Forana, un grup de reflexió creat als anys 70 i del qual formen part 18 religiosos de diferents pobles de Mallorca, expressen el seu posicionament a favor del català. A través d'un escrit signat per Antoni Garau, rector de Sant Marçal i Pòrtol, el grup assegura que els "preocupa com a capellans aquí i ara que no estimen de veres la nostra bona parla, aquesta llengua que novament pateix embats i envestides per fer-la recular". Garau, que fa de portaveu del col·lectiu, explica en la missiva que "el darrer dijous del mes de febrer els 18 companys que compartírem la trobada de la Part Forana a Pina em demanaren que fes ressò de l'escrit que Pere Orpí va llegir. També hi afegírem altres referències: el sínode diocesà i el sermó del dia de la Conquesta. I, a hores d'ara, segur que també tots signaríem el manifest dels Missioners dels Sagrats Cors ". Preocupacions d'un capellà de PART FORANA
Els Missioners dels Sagrats Cors surten en defensa de la llengua
El pare Antoni Vallespir, exprior de la Real, es mostra a favor de preservar la llengua catalana. Els Missioners dels Sagrats Cors surten en defensa del català i mostren "alarma" davant les "propostes legislatives que arraconen la llengua pròpia". Desset religiosos, entre els quals es troben Antoni Vallespir, Gabriel Seguí i Jaume Reynés, subscriuen un manifest en el qual consideren que "qualsevol atemptat per imposar una altra llengua o cultura fora del seu territori natural és fruit d'una mentalitat violenta, encara que hom la presenti en formes democràtiques i suaus". "Consideram que un semblant tipus de raonament és d'encuny colonitzador, jacobí, arcaic i impropi dels nostres dies". El PP rebutja convocar el Consell Social de la Llengua Catalana Manifest dels MSSCC sobre la llengua catalana a Mallorca
Més de 500 firmes contra el nom de Palma de Mallorca
El grup ciutadà #ÉsPalma, nascut a través de les xarxes socials, ha engegat una campanya contra el canvi de topònim de Palma a Palma de Mallorca, proposat per Cort. En concret, ha iniciat una recollida de signatures contra el que consideren "un atemptat contra el Decret 16/1998", pel qual s'estableixen les formes oficials dels topònims. En prop més d'una setmana, ja han aplegat 500 firmes, a més d'augmentar els suports. El grup ciutadà, que disposa del twitter @es_palma, la pàgina #ÉsPalma i el grup obert La meva ciutat no es diu Palma de Mallorca, ambdós a Facebook, ha establert diversos punts de recollida de signatures a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i a diverses universitats catalanes, com la Politècnica i la Pompeu Fabra de Barcelona.
La UIB exigeix la retirada de la llei que margina el català
La Universitat de les Illes Balears (UIB) exigeix al Govern de José Ramón Bauzá la retirada "immediata" de l'avantprojecte de llei de la funció pública, que preveu que el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració. Segons les al·legacions presentades per la institució, la modificació de la llei pot comportar "l'eradicació" de l'idioma propi de l'Arxipèlag i el "retorn a èpoques passades", caracteritzades pel "buit jurídic" i la "manca de protecció de la llengua". El PP adverteix que, si Pastor vota en contra de la llei, serà expedientat
Enric Gonyalons és viu
Enric Gonyalons és viu. L'agència AFP assegurà ahir que havia tingut accés a un vídeo en què apareix el cooperant mallorquí segrestat el mes d'octubre passat als camps de refugiats sahrauís de Tindouf, al costat de l'espanyola Ainhoa Fernández i la italiana Rossella Urru. El vídeo, difós pels captors, és una prova de vida enviada a un mitjancer per negociar-ne l'alliberament. En les imatges, que duren dos minuts i de les quals només se n'ha distribuït una fotografia, s'hi poden veure els tres ostatges, que es presenten breument en castellà i en italià sense fer cap petició concreta. Gonyalons, ferit durant l'assalt als campaments, té el peu esquerre embenat. Les dues cooperants porten una túnica blava i un mocador que els cobreix el cap.
- La pel·lícula ‘Wolfgang’, rodada en català, no es pot veure en la llengua pròpia a les Illes Balears
- El Bisbat de Mallorca nomena quatre nous arxiprestes
- El viral monòleg de Marc Giró contra la catalanofòbia
- Puigpunyent denuncia «el tracte de favor i l’obscurantisme» d’Educació en el procés d’escolarització
- Neix la Coordinadora d’habitatge de les Illes Balears