“Copenhaguen ha estat una oportunitat perduda”

"Copenhaguen ha estat un fracàs i una oportunitat perduda". Així de contundent és la valoració que féu ahir a Palma Juan López de Uralde, president de Greenpeace, de la cimera sobre el canvi climàtic duita a terme a Dinamarca el desembre passat. Uralde, al costat de tres activistes més, passà 21 dies en presó preventiva per haver tret una pancarta de protesta durant el sopar de gala. "Vàrem ser la víctima expiatòria de la frustració del Govern de Dinamarca pel fracàs que suposà l'esdeveniment", "fou una qüestió política i de revenja".

El president de Greenpeace oferí ahir una conferència al Centre Cultural Sa Nostra sota el títol Canvi climàtic i crisi econòmica, en la qual criticà la "falta de compromís" dels països industrialitzats i l'estratègia a seguir per frenar un "canvi climàtic devastador". "L'acord assolit en la cimera, de no permetre un augment de dos graus en la temperatura reduint l'emissió de gasos, no és ni vinculant, ni ambiciós, ni just", digué.

Segons ell, hi ha tres motius concrets que expliquen el fracàs de l'encontre. En primer lloc, "la manca de voluntat política. Els mandataris han anat i tornat de Copenhaguen i no ha passat res. No han assumit cap responsabilitat". En segon lloc, la "manca de lideratge. Amb la posició d'Obama de no augmentar el seu compromís, es desféu el castell de cartes. La UE, que no ha pogut arribar a un pacte conjunt de reduir el 30% de les emissions (com seria desitjable), tampoc no ha estat capaç d'assumir-ne el lideratge". En tercer lloc, "la mala gestió del Govern de Dinamarca. Hi hagué una mala preparació de les propostes de treball i una persecució de la societat civil. Els arrests en les manifestacions i l'expulsió de les ONG en són la mostra. No s'hi gestionà la diplomàcia".

Situació "surrealista"

Respecte de la seva detenció, Uralde indicà que la situació fou "surrealista" i que el fet que en un primer moment els assegurassin que els deportarien en lloc de tancar-los a la presó evidencia "el caràcter polític" i de "revenja" que suposà el seu captiveri . "Ens sentíem com un ratolí sacsejat per un moix. La repressió d'una manifestació pacífica fou desproporcionada i mai vista en un estat europeu", hi afegí.

Uralde agraí el tracte del personal de l'ambaixada i el "suport de la societat espanyola", que fou allò que el féu ser alliberat. Tot i així, fou contundent: "Encara som una persona perseguida i investigada per Dinamarca". De fet, ara espera judici, malgrat que afirma que no s'han concretat les acusacions. Què cal fer a partir d'ara? Per Uralde, cal combatre les "arrels profundes" del problema. A més, va reivindicar una major implicació de la societat civil. "Calen reformes estructurals. Amb el canvi climàtic, sembla que es passa de l'individu a la globalitat i no es té en compte tot un conjunt d'institucions que tenen molt a fer-hi, com els ajuntaments", diu. En aquesta lluita "ara és l'hora de la política", hi insisteix.