Sus al colós de l'Armada

Construït per la companyia pública naval Navantia, el Juan Carlos I és un vaixell estratègic polivalent mai vist abans a la Marina espanyola. Les seves dimensions impressionen: una eslora total de 230 metres i una mànega de 30, i un puntal equivalent a un pis de 10 plantes, amb un desplaçament de 27.560 tones. El vaixell, amb una dotació de més de 200 tripulants, pot traslladar més de 1.400 militars, a més de nombrós material bèl·lic, com llanxes i vehicles d'Infanteria. Pel que fa a l'armament, constarà, entre d'altres, de canons de 20 mil·límetres i metralladores de 12,7 mil·límetres. De fet, pot servir tant de portaavions (amb una capacitat de fins a 30 aeronaus) com de vaixell d'assalt amfibi.

Caces Harrier i helicòpters de combat NHI NH90 són algunes de les juguetes d'aquesta gran "ciutat flotant" pensada, a més, per desenvolupar tasques "humanitàries" de transport de materials d'emergència i primera necessitat. Així mateix, el vaixell consta d'un hospital a bord perfectament equipat. És tot un gegant de guerra que vol "modernitzar" i posar a l'avantguarda l'Exèrcit espanyol. La història del Juan Carlos I es remunta al 2003, quan el disseny fou aprovat. Es començà a construir a les drassanes del Ferrol el 2005 i fou tret a la mar el 2008 en un solemne acte en el qual participà el cap d'Estat (qui, de fet, dóna nom a aquesta nau de guerra). Durant aquests dos anys, Navantia hi ha instal·lat els sistemes de comandament i control, de combat i comunicacions.

Tot i la demora, a finals del mes de maig passat, el Juan Carlos I realitzà les seves primeres proves reals en aigües del Ferrol al costat del seu "fill petit", el portaavions Príncipe de Asturis. De fet, aquesta nova nau estratègica és considerada la "successora" de l'actual portaavions, que en breu serà retirat temporalment per ser sotmès a actualitzacions tècniques i armamentístiques. Ara mateix, el Juan Carlos I està, pel que sembla, en les darreres fases de comprovacions dels sistemes.

Així, després de temps, treball i esforç i prop de 360 milions d'euros d'inversió, i si no hi ha un nou retard, en menys de 15 dies serà entregat a les autoritats i solcarà, imponent, la mar en defensa de l'Estat espanyol.

Pèrdues

Tot i el gran projecte estràtegic i militar que ha suposat la construcció del nou vaixell, han sorgit nombrosos dubtes al voltant de la indústria armamentística, que tampoc no s'ha escapat dels efectes de la crisi econòmica. L'empresa Navantia, l'accionista universal de la qual és la SEPI, ha tingut durant l'exercici de 2009 unes pèrdues de prop de 80 milions d'euros.

Aquestes xifres negatives són molt superior a les esperades i han de sumar-se als més de 50 milions d'euros que l'empresa ja va perdre el 2008. El president de la companyia naval, Aurelio Martínez, assegurà públicament el mes de maig que els nombres vermells es deuen a la falta de personal i a la impossibilitat de poder complir els seus compromisos a temps. De fet, les presses els han jugat fa poc una molt mala passada, ja que la factoria de Cartagena instal·là a l'inrevés dos motors del patruller d'altura Infanta Elena. El motor de babord va ser col·locat a estribord i a la inversa. Defensa mostrà neguit per aquest "petit error", que no fa res més que danyar la imatge d'una companyia amb reconeixement internacional.

Sigui com sigui, el Juan Carlos I ja és una realitat, i de les que pesen: el major vaixell de guerra espanyol per a la "glòria" del seu capità general.