El 15 de maig de 1248, el prepòsit de Tarragona, Arnau, cedia l’illa de Cabrera als senyors Bernat de Claramunt i Guillem Huguet. L’arxipèlag entrava doncs en les negociacions del repartiment de la Conquesta catalanoaragonesa. Ara bé, aquest era un “regal enverinat”, perquè sobreviure a Cabrera resultà més complicat d’allò que es pensava en un principi.
Així ho deixa entendre l’investigador i especialista en arquitectura militar Àngel Aparicio, que acaba de publicar el llibre El castell de l’illa de Cabrera (Documenta). El treball és el resultat de dos anys de feina entre arxius per treure a la llum els aspectes oblidats d’aquesta fortificació tan sols recordada pels presos francesos. “El castell té molta història i és injust només recordar-lo per la guerra de la Independència”. Són exactament 610 anys d’història per primera vegada estudiada i publicada. “Tots els estudis anteriors se centren o bé en els presoners francesos o en els fets del 1936, dos aspectes que no he desenvolupat en el llibre, ja que han estat investigats amb anterioritat”.
La primera documentació sobre la fortificació data de l’any 1402, quan Guillem Saragossa tenia cura del castell. Aquesta no era una tasca senzilla, perquè l’illa era objectiu clau per a pirates. Famosos corsaris com el capità Dragut i Barba-roja “esbucaren el castell més d’una vegada”, assegura Aparicio qui, en el treball, destaca també la feblesa de la construcció. “Mantenir la tinença de Cabrera no era rendible en cap aspecte, ans el contrari”, recalca.
Així doncs, Cabrera es convertí en un llast per als propietaris, que havien de mantenir la fortificació amb només un alcaid i dos guardians. Tant fou així que el 1537 Miquel Sureda Çanglada renuncià a la tinença de l’illa “i els dominis foren traspassats directament als jurats de la Universitat del Regne, responsables de la defensa de les illes”, afegeix.
El repàs de l’època medieval és només una petita mostra de la història fins ara oblidada d’aquest punt clau en la defensa de les illes. Però Aparicio no s’atura aquí, atès que el seu estudi desgrana amb detall les conseqüències de la guerra de Successió quan, “amb el Decret de Nova Planta, el rei decideix llevar-ne l’alcaid i hi nomena un governador”. A partir de llavors –i fins a l’actualitat–, el castell de Cabrera serà propietat dels militars. “A més a més, per tal de tenir-ne el control, hi enviaren un destacament de soldats amb molt poca presència de mallorquins; la majoria eren vinguts de la Península”, explica. La raó és, segons Aparicio, que allò que intentava Castella era “evitar una sublevació i el castell suposava un punt estrègic per als seus interessos”.
El llibre també narra que durant 30 anys la fortificació es convertí en un llatzeret, per evitar les pestes, i que el 1830 les 32 habitacions del castell es convertiren en casa presidi. A mitjan segle XIX,la funcionalitat de defensa del castell cau en desús fins a convertir-se en “l’habitatge del comandament i els seus oficials”, assegura.
Un bé a tenir en ment
Pel que fa a l’esctructura de l’edifici, Àngel Aparicio destaca que poca cosa en queda del que fou el castell original. En aquests sis segles, la tipologia ha patit nombroses reconstruccions i remodelacions. El motiu no són només els atacs dels pirates, sinó també “les fortes tempestes que en potenciaren el deteriorament”.
L’estat en què es troba avui en dia tampoc no és admirable. Fins i tot avui, dins el Parc Nacional, però sota la jurisdicció militar, l’expert assenyala que el castell “és susceptible de fer-hi moltes millores”. Tot i això, reconeix que organitzar una restauració amb condicions requereix un bon pressupost i un equip tècnic multidisciplinari, perquè “hi ha molts punts d’identificació”. “Allò més senzill ara seria identificar amb rètols els punts més importants de la fortificació”, afegeix.
Aparicio presentarà el llibre avui a les 20.15 hores al Centre d’Història i Cultura Militar de Balears.
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Noltros.com = Betzum.
Noltros.com= Gonella=incult i cap de fava.
noltros.com, la corona d'aragó rebé diferents noms, i la seva fundació fou a partir d'una confederació de dos països, el Regne d'Aragó i el Principat de Catalunya que s'uniren, es confederaren per a formar la Corona Catalano-Aragonesa, la qual era coneguda com a "Corona d'Aragonum et Catalonie"; la re-conquesta cristina de Mallorca fou una empresa duïta a terme pels catalans, l'illa fou repartida entre el Rei Jaume I i els cavallers catalans que l'acompanyaren en l'expedició de l'alliberament de l'illa de Mallorca, ocupada pels musulmans; posteriorment Jaume I dotà a l'illa d'un Regne cristià; no hi va cap entitat que fos Corona de Mallorca, com vols suposar tú, i evidentment la nostra identitat es catalana desde l'any 1229, t'agradi o no t'agradi; si la reconquesta enlloc d'haver estat una empresa catalana hagués estat duita a terme pels castellans, seriem d'identitat castellana (fet per altra banda del qual sense coneixer-te estic convençut de que n'estaries ben satisfet), pero es dona la casualitat que la reconquesta va ser duita a terme pels catalans, i això no son mentides com vosl suposar tú, o et pensses que els documents menteixen, sr. noltros.com?
Jà tornen ses mentides de sempre. ¡ Senyors, que no era Corona Catalanoaragonessa! Era Aragonessa, i posteriroment no và essre catalana, va essre mallorquina. ¡ Que no s'enteren!
"Guerra del Francès" sr. Aparicio, aquí és la "Guerra del Francès".