"Amb aquesta iniciativa ciutadana, totes les arts surten juntes per ser una sola veu", apuntava l'instigador de la mobilització, el músic Miquel Àngel Aguiló, perquè, com resa el manifest, "l'art i el coneixement s'han de mantenir lliures, no poden aparèixer i desaparèixer al caprici d'unes legislatures".
L'actor Joan Bibiloni i l'escriptor Biel Mesquida llegiren durant dues hores el manifest davant les portes del Parlament. Al costat els acompanyava la ballarina i professora del Conservatori Mabel Ribas, i un poc més avall del carrer del Conqueridor, alumnes de l'escola de música Mètode Irineu Segarra, i més enllà, ciutadans anònims amb un llibre a la mà i músics de la Simfònica. Ahir vespre tot s'hi valia. Cadascú a la seva manera: pintant, fent espectacles de dansa, com les alumnes del Conservatori al passeig del Born o els de l'ESADIB davant el teatre Principal, i just devora hi havia alguns dels músics de Whisky Facille. L'acte, però, no era una manifestació, pretenia ser un recorregut -en alguns indrets amb clarianes- que es podia resseguir a través de les llums de les espelmes que ciutadans i artistes havien posat enmig dels carrers o a les voravies. Entre els assistents, no hi faltaren cares conegudes com la del dibuixant Pere Joan, l'escriptor Pere Morey, el director de l'Associació dels cineastes, Nofre Moyà; el professor de la UIB Damià Pons, el promotor cultural Toni Torrens i Felip Munar, enmig de la Rambla fent sonar la ximbomba. A més, hi era la coral d'Esporles, que entretenia els vianants al principi de la Rambla.
Ara bé, el passeig del Born fou l'espai més concorregut, sobretot per la quantitat de turistes que, curiosos, contemplaven la mobilització. Així mateix, al passeig del Born hi havia expressions artístiques ben diverses, fins i tot alguna performança formada per la llibretera Glòria Fortesa-Rey amb el polifacètic Rafa Pizarro, ben vestits amb un davantal amb senyera inclosa. A la plaça d'Espanya, la cadena estava mig desfeta, tothom s'organitzava amb grupets segons les activitats. Els més concorreguts foren el col·lectiu Crida i els membres de Danza Palma i Danza Mayurqa, acompanyats de la música de Kebabs. Al tancament d'aquesta edició, els artistes i ciutadans encara omplien els carrers, que anaven també per Blanquerna, i s'esperava que arribassin fins al Cine Ciutat per acabar davant el Conservatori.
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Què feu aquí asseguts, escoltant com jo canto? Quan sortiu al carrer, no digueu que m'heu vist, no feu com els Jueus -així ho diu la Bíblia- asseguts de cul a terra, escoltaven el Crist. Si pogués fer canviar els burgesos en pàries, si fes parlar la gent un català escaient, estaria fotut, com peix a dalt de l'arbre, no podia criticar ni fer empipar la gent. Si n'hi ha que s'embutxaquen diners d'uns quants babaus, si fan canviar de barri a pobres minyonetes, si diuen jo no sé ni puc fer caritat, això passa de mida i jo ja m'he empipat. No sóc predicador malgrat la meva barba, no sé donar consells ni vull fer-me pesat, però si us ho torno adir, si encara us repeteixo, que la copa ja vessa i jo ja m'he esquitxat. Si algú no està d'acord en tot això que canto, si a algú no li ha agradat el que acabo de dir, que agafi un guitarrot, una arpa, una viola, que faci una cançó i que em critiqui a mi. que la copa ja vessa i jo ja m'he esquitxat. (Lletra: Francesc Pi de la Serra. Any: 1967)
No apagueu el llum de l'art. No apagueu el llum de l'ensenyament. No apagueu el llum del futur... Assistim a una mort lenta, soterrada, però segura del món de l'art i l'ensenyament. De forma sistemàtica, s’executen retallades brutals, amputacions amagades darrere paraules com ajustament i austeritat Giren l'esquena a les arrels de l'antiga saviesa, a la llum de la cultura, de l'ensenyament i de l'art, en una cursa que rendeix vassallatge al veïnat ric europeu. Hem de complir uns objectius econòmics i acotar el cap a qualsevol preu, mori qui mori pel camí. Ja no compta la nostra autèntica riquesa, el nostre talent, els nostres altres aliments; ara tot han de ser xifres fredes. Altres països han afrontat la crisi, potenciant precisament allò que aquí s'ataca, i ja n'han sortit. D'altres com Grècia obeïren els manaments alemanys i ara en fan la collita. Ha arribat l'hora de fer-nos sentir, no podem quedar aturats menjant el darrer bocí de pa, mentre ells ofeguen la llum, una llum que ens diferencia dels animals, una llum que sempre ens ha fet grans. Aquesta crida és per a organitzar una protesta, pacífica, civilitzada, però contundent. El propòsit és unir totes les persones relacionades amb el món de l'art, ja sigui música, dansa, arquitectura, teatre, literatura, cinema, escultura, fotografia, poesia, pintura... i tot el col·lectiu dedicat a l'ensenyament, tant mestres com alumnes. I en totes les seves variants: tant pop com clàssica, tant dansa moderna com tradicional, tant manifestacions folklòriques com les més erudites, tant mestres de secundària com universitaris... per una volta tots units creant una sola veu, la veu capaç de sostenir el llum encès dins un món cada cop més entenebrit. Representam la cultura, som el tresor de qualsevol civilització, per tant la proposta mantindrà un ordre i una estètica dignes de qualsevol obra d'art. Hem de fer un acte original i creatiu (nosaltres ensenyam, nosaltres cream art, aquest és el nostre veritable poder) Això cridarà més l'atenció, tant dels mitjans de comunicació com de la resta de població.
En teniu imatges??
Va ser espectacular. Els turistes demanaven als cambrers de què anava tot allò, sorpresos.
Ànims als amics de l'art.
Muy linda la descripción pero ... ¿qué decía el manifiesto?