Francesca Marí
Surt a la llum la murada de la porta de Santa Catalina
Les restes del que constituí un dels bastions fortificats de Ciutat han sortit a la llum. Foto: Joan Torres Les restes del que constituí un dels bastions fortificats de Ciutat han sortit a la llum arran de les obres de remodelació de plaça de Santa Catalina. Vuit metres de murada renaixentista, projectada el 1575, són els vestigis més significatius que de moment s’han descobert a la porta de Santa Catalina. Val a dir que aquesta troballa era d’esperar, ja que la fortificació està del tot documentada, si bé no se’n sap amb exactitud el traçat. L’arqueòloga Maria Llinàs ha estat la tècnica encarregada de supervisar les obres i qui ha determinat la importància del descobriment. "El llenç de murada es troba en molt bon estat de conservació i s’ha localitzat just després de la capa asfàltica", explicà ahir. Així mateix, el tram del mur que continuaria fins al pont de la Riera (on s’hauria de trobar la porta de Santa Catalina) es pot veure afectat pels pals de l’enllumenat i altres serveis públics. Tot i això, Llinàs assegurà que "era previsible" trobar-la.
Patrimoni desestima, de moment, moure el jaciment de Son Espases
La Ponència tècnica de Patrimoni acordà ahir desestimar el desmuntatge i el trasllat de part del jaciment trobats als terrenys de Son Espases Vell. En concert, els arqueòlegs que treballen en el solar en el qual es construeix l’hospital de referència havien demanat permís al Consell per moure les construccions datades del segle II i I abans de Crist trobades a les zones A i C del sector E-2.
La plàstica de Balears recala cinc dies a Manchester
Manchester acollirà a partir de divendres una petita mostra de l’art plàstic que es genera a les Illes Balears. De la mà de vuit artistes, la sala d’exposicions de la ciutat britànica serà l’epicentre de les nostres expressions artístiques dins l’acte promocional que la Conselleria de Turisme realitzarà per donar a conèixer la cultura de l’Arxipèlag. Illes Balears expressions artístiques inclourà els treballs de Joan Riera Ferrari, Toni Dionís, Tomàs Horrach, Dolors Comas, Carles Guasph, Vicenç Ochoa, Enric Riera i Paca Florit, protagonistes d’aquesta exposició, que s’inaugurarà dia 1 i que conclourà el 5 de maig.
Tradicionàrius a Palma
"La cultura popular i tradicional és considerada arreu del món com un dels elements que configuren i que defineixen la personalitat col·lectiva dels pobles". Aquest és l’encapçalament de la Llei de cultura popular que aprovà el Parlament el 12 de març de 2002. Han passat set anys des que entrà en vigor i els agents culturals encara esperen que el Govern balear desenvolupi la norma a través d’un reglament.
El testimoni del comerç grec
Les relacions comercials de la Mediterrània i en concret l’intercanvi de Mallorca amb el món grec són alguns dels interrogants històrics que han quedat mig revelats amb la presentació d’El vaixell grec arcaic de cala Sant Vicenç; un complet estudi multidisciplinar sobre el navili del segle VI aC localitzat a Pollença l’any 2002 i que s’ha convertit en un testimoni essencial pel que fa a la interconnexió de la societat talaiòtica de l’Illa amb el món grec.
Joc literari d'emocions extremes
Baudelaire oscil·lava entre allò sublim i allò diabòlic, entre l’avorrient i l’ideal. Aquests canvis de ritmes pogueren esdevenir el punt de partida d’Onofre Garcias a l’hora d’emprendre la seva "peça de prosa" (tal com ell l’anomena), titulada El quadern groc.
Ramals pendents de protecció
Fins l’any 1972, l’aigua de la font de Mestre Pere regà bona part dels horts de la Indioteria. Els ramals distribuïts per la barriada agrícola de Ciutat abastien d’aigua les cases i formaven un element imprescindible per a la població rural. Avui, aquelles sèquies han quedat esvaïdes i sols se’n preserven en alguns indrets. L’associació de veïns de la Indioteria ja s’ha posat en marxa per tal que els elements que encara en perduren no quedin en l’oblit.
Lletres corruptes i històriques
Els politics també ajudaren a engreixar la xifra de vendes. Foto: Joan Torres Ens agraden les trames de corrupció i la notra històrica (encara que comporti sang a balquena). La diada de Sant Jordi demostrà que aquest tipus de trames atreu els lectors habituals o que, si més no, en pot crear de nous. L’huracà Stieg Larsson, amb les dues primeres entregues de la trilogia Millenium, se situà entre els llibres més demanats pels centenars de ciutadans que durant tot el dia d’ahir anaren a les paradetes i llibreries d’arreu de les Balears. Però, a Mallorca, el finat periodista i escriptor suec i els seus homes que no estimaven les dones hagueren de compartir pòdium amb un altre títol ben sucós: Crònica àrab de la conquesta de Mallorca, escrita en el segle XIII pel lletraferit musulmà Ib’n Amira i traduïda al català per Guillem Rosselló Bordoy i per Nicolau Roser.
Cartografiats
Mallorca fou centre de cartògrafs importants ja des del segle XIV amb el mestre jueu Jafudà Cresques. En els XVI i XVII també tingueren una important producció i ho demostra el treball La imatge cartogràfica de l’illa de Mallorca, de Werner-Francisco Bär. L’estudi fou publicat l’any 1994 en alemany i aquest mes ha estat publicat en castellà i català. Des de fa tres setmanes, a les llibreries ja es pot trobar l’obra editada per Miquel Font editor, en castellà.
Sant Jordi institucional
Les administracions públiques s’afegiran, un any més, a la celebració de Sant Jordi. Una diada que, segons el director general de Cultura, Pere Joan Martorell, hauria de servir per "fomentar la lectura, ja que en tenim uns índexs que no són els que tots voldríem", referint-se al 43% d’illencs que reconeix que no llegeix mai. Govern i Consell presentaren ahir a la mateixa hora (però per separat) els seus actes institucionals per a aquesta setmana.
Cants contra l'oblit
A Catalunya deixí, el dia de ma partida, mitja vida condormida: l’altra meitat vingué amb mi, per no deixar-me sens vida. Amb aquests mots, Pere Quart explicava la duresa d’haver de deixar ca seva i partir cap a França. Una crua travessia per la qual també es veieren obligats a passar milers de mallorquins i que divendres vespre foren homenatjats en el concert Música per a l’exili a l’Auditòrium de Palma.
Recorregut patrimonial
Talaiots, torres de defensa, necròpolis, possessions i coves. Santa Margalida és un dels muncipis de l’Illa que tenen més patrimoni arqueològic, encara que no sempre es troba a l’abast de tothom. El desconeixement dels nostres tresors històrics fa que, massa vegades, aquestes restes passin desapercebudes pels ulls dels ciutadans o dels turistes. És per aquest motiu que l’Ajuntament de la vila ha decidit posar en marxa la digitalització de la carta arqueològica, que inclourà un traçat de rutes patrimonials arreu del municipi. L’encarregat d’elaborar aquest projecte és Portal Forà i s’hi englobaran més de 160 elements d’interès històric.
“Madrid manté les inversions”
"Es mantenen les inversions per a Balears, a part de les obres a tots els centres en què estaven projectades". Així de contundent es mostrà ahir el director general de Cultura del Govern, Pere Joan Martorell, després de reunir-se amb els responsables polítics i tècnics de museus, arxius i biblioteques de Madrid.
Eix cultural per Sant Jordi
Sant Jordi esdevindrà enguany més internacional i amb més força que mai. Aquest 23 d’abril, Palma disposarà d’un anell cultural al centre de Ciutat, on 33 llibreries i institucions sortiran al carrer per mostrar les darreres produccions editorials. Per un altre costat, l’Institut Ramon Llull (IRL) serà l’encarregat d’internacionalitzar els autors dels territoris de parla catalana arreu del món.
Miquel Àngel Riera tindrà una biblioteca a Manacor
L’institut Mossèn Alcover ha decidit llevar la pols als noms i al treball de Miquel Àngel Riera (1930-1996) i Nadal Batle (1945-1997), dos personatges que han quedat en la memòria de moltes persones sense el reconeixement que els pertoca per part de les administracions públiques. "Aquí, si no ets esportista, no dones nom a res", etzibà el director del centre manacorí, Jaume Rosselló.
Fumerals esvaïts
Can Ribas, el centre Flassades i el Liceu són dels pocs vestigis que encara romanen dempeus del que fou l’activitat industrial a Palma. Just quan fa poques setmanes que el Consell de Mallorca protegia alguns habitacles de l’antiga fàbrica tèxtil de la Soledat, hom pot creure que Can Ribas era una de les poques indústries de Ciutat. La història social i econòmica ha demostrat que la indústria no fou una activitat aliena a les nostres contrades i, com assegura el professor Carles Manera, Mallorca visqué una vertadera "industrialització sense revolució industrial".
“Encara queda molt a fer”
Just quan se celebren els cent anys del manifest futurista publicat a Le Figaro, convé recordar com un mallorquí, Gabriel Alomar (Palma 1873- el Caire, 1941), ja havia parlat de "futurisme" cinc anys abans en una conferència a l’Ateneu Barcelonès (1904), encara que amb una visió diferent.
Les promeses de Madrid, en punt mort
"Un ministre mai no jura en va". Així es reafirmava l’exministre de Cultura, César Antonio Molina, el mes d’agost passat quan prometia a Formentor noves inversions en infraestructures culturals per a Balears. Avui, aquestes declaracions d’intencions queden, de moment, en stand by a l’espera que la nova titular de Cultura, Ángeles González-Sinde, reconfirmi els compromisos, molts d’ells únicament verbals.
Les danses del món tornen a recalar a Ciutat
Els vestits lluents, els sons ètnics i la destresa dels ballarins més ancestrals recalen de bell nou a Palma. Entre el 14 i el 18 d’abril el Festival de danses folklòriques tornarà a ser un punt de trobada de dansaires d’arreu del món que, una vegada cada dos anys passen uns dies a la nostra illa per mostrar els millors aspectes del seu folklore. El tret de sortida tindrà lloc dimarts que ve, dia 14, amb una desfilada de tots els grups participants des del passeig del Born fins a la plaça d’Espanya, on tindrà lloc la cerimònia inaugural a les 7 del capvespre.
Mozart coral
La reina Sofia saluda la gent en arribar a la Seu. Foto: Joan Torres Les notes de la Missa de Rèquiem que Wolfgang Amadeus Mozart embastà l’any 1791 (i finà sense concloure-la) foren les protagonistes del concert coral d’ahir capvespre a la Seu. Cinc-cents cantaires de la Federació de corals de les Illes Balears i de l’Orquestra Clàssica de Mallorca, integrada per cinquanta músics professionals, endolciren la tradicional vetlada musical de Setmana Santa, en la qual no faltaren les principals autoritats de l’Illa. Hi assistiren encapçalades per la reina Sofia i per la seva germana, Irene; pel president, Francesc Antich, i per la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar. Les autoritats s’assegueren a les primeres bancades d’una catedral plena a vessar: no debades, 4.000 persones ocuparen tots els racons del temple. Fins i tot, una pantalla gegant a l’exterior deixava entreveure el que realment ocorria a dins.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma