Les relacions comercials de la Mediterrània i en concret l’intercanvi de Mallorca amb el món grec són alguns dels interrogants històrics que han quedat mig revelats amb la presentació d’El vaixell grec arcaic de cala Sant Vicenç; un complet estudi multidisciplinar sobre el navili del segle VI aC localitzat a Pollença l’any 2002 i que s’ha convertit en un testimoni essencial pel que fa a la interconnexió de la societat talaiòtica de l’Illa amb el món grec. Els responsables de Cultura del Consell i del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) presentaren ahir aquest estudi en el qual hi han participat 37 experts internacionals. Els anys 2002 i 2004, el Consell i el CASC realitzaren dues campanyes d’excavació conjuntes que obtingueren com a resultat "un jaciment únic i excepcional", segons assegurà Xavier Nieto, responsable del Centre català.
La nau grega s’enfonsà a prop de la nostra costa entre el 520 i el 500 abans de Crist i avui suposa un dels vaixells més antics i ben conservats que s’han trobat a la Mediterrània. L’embarcació tenia vint metres d’eslora i podia transportar una càrrega de fins a trenta tones. Precisament, aquesta càrrega és un dels interrogants sobre el qual han treballat més els experts. Segons l’arqueòloga Marta Santos (una de les redactores de l’estudi), és la primera vegada que aquí tenim una prova subaquàtica d’un jaciment grec que evidencia els vincles entre les societats talaiòtiques i la grega, "una relació que encara no estava provada", puntualitzà.
"Amb això s’obre una nova porta a la investigació de la història de les Balears, i en concret de Mallorca", aventurà Nieto, mentre afegia que Mallorca devia ser un port de pas de les grans cultures de la Mediterrània: la grega que es dirigia cap al nord i la púnica, que es desplaçava cap al sud. Val a dir que cinquanta anys abans que el vaixell s’enfonsàs, els grecs s’havien establert a Empúries, cosa que podria suposar una major relació dels ports del litoral nord de l’Illa amb la ciutat i amb la cultura grega.
Carregament divers
La majoria del material extret de la campanya arqueològica demostra que el derelicte grec es dedicava al comerç empòric i que tenia una càrrega molt heterogènia. S’hi trobaren àmfores de vi gregues, ibèriques, peces de vaixella, fins a 130 piques de ferro, lingots d’estany i molins de pedra per moldre cereals, tots ells destinats al comerç. A banda, també s’hi localitzaren ormejos d’abord com ceràmiques de cuina i vaixelles, cistelleria, a més d’objectes singulars com un motlle per fer bijuteria, la tapadora d’un ungüentari i fins i tot un casc de bronze fet als Alps i que avui ha estat restaurat del tot.
Un altre dels elements a tenir molt en compte, segons assenyalaren els arqueòlegs, és l’estructura i construcció de la nau. "És el vaixell més antic trobat a les Illes Balears, el segon més antic de l’Estat i un dels cinc únics vaixells arcaics grecs", assenyalà Nieto. Això significa que per a la seva construccio no es feren servir cap tipus de claus de metall o fusta. Les fustes del casc es cosiren en forma de ziga-zaga amb cordes d’espart, segons explicaren ahir.El Museu Arqueològic de Catalunya i el Consell de Mallorca treballen ara per realitzar una exposició conjunta sobre les troballes d’aquest vaixell. Unes peces que avui ja són al Museu de Mallorca però no estan exposades al públic.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.