TW
0

Just quan se celebren els cent anys del manifest futurista publicat a Le Figaro, convé recordar com un mallorquí, Gabriel Alomar (Palma 1873- el Caire, 1941), ja havia parlat de "futurisme" cinc anys abans en una conferència a l’Ateneu Barcelonès (1904), encara que amb una visió diferent.

L’ideari del poeta, intel·lectual modernista, polític i assagista es pot desgranar un poc més a partir d’ara amb el llibre Gabriel Alomar i l’Argentina. La col·laboració d’un intel·lectual mallorquí al diari La Nación, de Buenos Aires, publicat per l’Abadia de Montserrat. La filòloga i investigadora Pilar Arnau ha estat l’encarregada de trobar, transcriure i ordenar els articles que Alomar va escriure en el mitjà argentí entre l’11 de febrer de 1923 i el novembre de 1936. Tretze anys intensos en què l’intel·lectual fa una barreja d’assaig polític on predominen "més les temàtiques culturals i literàries que no pas polítiques", explica l’autora.

En aquests més de trenta articles, Alomar ha madurat el discurs dels seus inicis, si bé encara presenten alguns dels trets propis del seu ideari: l’antimilitarisme, l’exaltació de l’individualisme, l’admiració per la cultura francesa i espanyola i, també, un conservadorisme creixent. "Aquests textos consoliden la línia ideològica d’Alomar, però inclinen la balança cap a la temàtica espanyola i europea en detriment absolut de la catalana", assenyala Arnau al pròleg del llibre. Aquests interessos quedaran palesos en els darrers anys de la seva vida.

Però la publicació d’aquests articles no ha estat una tasca fàcil, bàsicament perquè es desconeixien els anys concrets en què Alomar els havia escrits. El projecte ha estat possible, segons assegura l’autora, gràcies a la Fundació Balears Europa a l’Exterior, la Fundació Càtedra Iberoamericana i la Institució de les Lletres Catalanes."Vaig començar la recerca el 2001 i fou ben dura, ja que sabíem que havia publicat a La Nación, però en desconeixíem el període concret. Vaig començar a fer el buidatge a partir de 1919 i finalment, el 1923, començaren a aparèixer els primers articles", explica Arnau. La recerca la dugué a terme des de diferents biblioteques de Buenos Aires i l’Uruguai, a més del propi arxiu de La Nación. "Hi havia de tot: exemplars més ben conservats, d’altres fets malbé i fins i tot algunes puces", afegeix a tall d’anècdota, mentre confirma que "encara queda molt per conèixer sobre Alomar".

Però Arnau no és l’única investigadora d’aquest personatge. Pere Rosselló treballa del 2000 ençà en l’edició de les obres completes de l’intel·lectual mallorquí. Mentrestant, Arnau s’endinsa ara en la recerca dels articles que Gabriel Alomar publicà a Egipte, sota pseudònim i en francès.