Francesca Marí
Els patrons no 'ressusciten' els premis Formentor
Els empresaris no tiraran endavant la iniciativa de "ressuscitar" els premis Formentor. Després de finalitzar les Converses de Formentor, el passat agost, els "patrons" de l’esdeveniment, liderats pel Grup Barceló, havien de decidir si recuperaven els guardons literaris o, per contra, feien cas a la comissió de savis que deia que de guardons d’aquest tipus ja n’hi havia suficients.
Palma, refugi de la literatura espanyola
La literatura espanyola, i en concret la de la generació dels cinquanta, es refugiarà a partir d’avui al CaixaFòrum de Ciutat. Just quan fa quatre dies que hom recordava la mort d’Antonio Machado el 1939 a Cotlliure, Palma s’endinsa ara en un congrés de lletraferits sota el títol "1959, de Collioure a Formentor". Presentat únicament en espanyol, la trobada, que durarà fins dissabte, pretén homenatjar el 50è aniversari de tres "esdeveniments cabdals" per a la literatura castellana que se succeïren, justament, en dos indrets de terres catalanes: la localitat costanera del Rosselló i Mallorca.
Hilari de Cara, premi Serra d'Or de poesia
"Aquestes postals de cendres fan referència a un lloc molt concret, tant físic com espiritual, i perfilen l’itinerari personal del poeta, en què mescla, sempre fent gala d’un to discursiu molt mesurat, imatges brillants i precises". Amb aquests mots, el jurat del premi Pollença guardonava Hilari de Cara per Postals de cendres. Ha passat gairebé un any i mig de llavors ençà i el poemari de records, vivències i mites esbucats torna a estar a l’ordre del dia.
Montserrat Carulla, pregonera
L’actriu Montserrat Carulla serà la pregonera de la XX Setmana del Llibre en Català, que començarà el proper divendres, 6 de març, al pati de la Misericòrdia de Palma. La cita literària, que s’allargarà fins diumenge 15, enaguany tindrà un programa "de crisi", segons asseguraren fonts de l’organització, ja que no hi haurà gaires activitats "lúdiques", tot i qu s’hi podrà gaudir d’un programa semblant al de les edicions passades. Destaquen, sobretot, les presentacions de llibres guardonats i d’autors del Principat.
Màlaga es fa ressò de la cessió d'obres de la Fundació Art Serra
La imminent sortida de prop d’un centenar d’obres del Museu d’Art Contemporani Es Baluard en direcció a Màlaga no ha deixat ningú indiferent. Divendres passat, el col·leccionista Pere A. Serra anunciava a aquest diari que en retiraria les peces perquè el termini de cessió havia vençut. La decisió del col·leccionista i mecenes mallorquí ha arribat fins a terres andaluses i ahir els diaris Sur i La Opinión de Málaga se’n feien ressò.
Darrer adéu al mestre Martorell
Les notes d’Al paradís t’acompanyin els àngels acomiadaren ahir capvespre el mestre Antoni Martorell Miralles. Els propis acords del compositor foren l’element clau per donar el darrer adéu a un montuïrer que defensà amb valentia la cultura i portà a l’Església la nostra llengua musicada. Foren molts els clergues, amics, polítics i ciutadans anònims que volgueren donar el darrer adéu al mestre.
Deu segles d'història en 4 quarterades
Bocchoris o Boccor, ben poca cosa sabem encara avui sobre l’antic assentament al Port de Pollença, fins i tot el nom exacte és una incògnita malgrat les importants restes trobades a la ciutat. La toponímia, al pedret de Bóquer, és el testimoni més evident del que fou aquella immensa ciutat amb una extensió de quatre quarterades i datada, segons els experts, des del segle VI abans de Crist fins a III dC.
El bilingüisme entra en el Pla de lectura
A partir d’ara la llengua pròpia de Balears, el català, haurà de compartir protagonisme amb l’espanyol dins la campanya del Pla de foment de la lectura. Com ja estava anunciat, una de les properes campanyes de la Conselleria de Bàrbara Galmés serà la distribució de "llibrets" a les sales d’espera dels hospitals i dels centres sanitaris. Ara bé, el seu contingut divergirà bastant de la campanya Tasta’m al transport públic, igual que la llengua que emprarà la Conselleria: el bilingüisme.
Primeres crítiques al Llull
"Si la nostra aportació no els interessa ni gens ni mica, que ens ho diguin. Almenys ens estalviarem la comèdia". Així d’àcid fou el comunicat que el Gremi d’Editors de les Balears envià ahir capvespre al mitjans per "denunciar" la suposada deixadesa de l’Institut Ramon Llull en no haver-los convidats a la inauguració de la nova seu, dimarts capvespre.
“Tothom haurà après la lliçó”
L’Institut Ramon Llull (IRL) ja té un espai físic on fer feina, al carrer Protectora de Ciutat. Després de més d’un any de paperassa, signatures de convenis i protocols, sembla que a la fi l’entitat que s’ha d’encarregar de promoure la llengua i la cultura catalanes a l’exterior podrà començar a treballar de bon de veres. Ara bé, ho farà deixant enrere un passat que, segons la directora adjunta del Llull, Fanny Tur, va ser un "espectacle que provocà vergonya aliena". L’eivissenca es referia així a la sortida del Govern balear de la institució el 2004. "Se n’han de repartir les culpes, però tothom haurà après la lliçó" assegurà Tur en afirmar que ara cal treballar perquè "totes les Illes sentin l’Institut com a propi".
Rentada de cara a la Real
La tranquil·litat que agombolava al beat Ramon Llull entre les parets del monestir de Santa Maria de la Real s’ha truncat de cop a força de trepans i picapedrers. L’antic convent de l’Orde del Cister, fundat el 1235 pels monjos de Poblet, fa un mes que està en dansa enmig de bastides i sotracs. Però tota aquesta activitat és, segons el prior Miquel Mascaró, per millorar. "Amb les obres aconseguirem embellir el claustre del monestir", assegura.
Llenguatge íntim a través dels moviments
La poesia i el llenguatge corporal s’entremesclen a He visto caballos, el darrer treball de la companyia Mal Pelo que avui a les 21.30 hores es presentarà al teatre Principal.
Tresors envidrats
Els envasos que fa dos mil anys contenien petites joies cosmètiques destinades a usos sumptuaris de l’alta societat s’han convertit avui amb "singulars tresors" dignes de ser preservats. Aquest és el cas de la col·lecció de desset peces de vidre romà datades entre els segles I aC i el VI dC que ara són objecte d’estudi i de conservació perquè puguin lluir en tota la seva esplendor.
Marxa infernal
Banyuts i fotuts. La dita popular s’adiu amb la situació que travessen els dimonis i diablesses dels Països Catalans amb l’entrada en vigor de la normativa de Brussel·les sobre la regulació d’explosius, i que provocaria la desaparació de les festes de foc. Per mostrar el seu desacord amb la nova legislació, la Federació de dimonis i bèsties de foc de les Illes Balears ha convocat una manifestació per a dissabte, dia 7, a les dotze del migdia a Palma.
Front comú a Madrid per salvar els correfocs
Mallorca, Principat i País Valencià faran front comú davant el Ministeri espanyol d’Indústria per evitar que Brussel·les fulmini els correfocs i les festes de diables de les nostres contrades. Després de l’aprovació de la directiva 2007/23/CE del Parlament Europeu, que regula el mercat d’articles pirotècnics, les federacions de dimonis s’alertaren que la norma pregonava la imminent desaparició de les festes populars amb foc.
“Si no rompem qualque cosa no estam tranquils”
Ho defineixen com estètica, encara que podríem pensar que és imaginació a cabassos. El llenguatge abstracte d’Antònia Font ha sabut fer-se un nom dins el panorama musical a força de feina i de tenacitat. Ara, després d‘una dècada sobre els escenaris, decideixen fer un recés fins al 2010. Abans, però, tancaran la gira de Coser i cantar al mateix indret on la començaren: al teatre Principal. És més, les dates seran les mateixes de quan la iniciaren ara fa un any.
El Casal Balaguer malviu
El Casal Balaguer necessita mà de metge i així ho demostra el mal estat en què es troba l’edifici mig apuntalat, amb la teulada que cau i la humitat que s’extén per moltes sales de la planta noble. En realitat, la degradació de l’emblemàtica edificiació del XVIII s’inicià fa deu anys quan començà a haver-hi filtracions d’aigua. Ara, l’estat ha arribat a un extrem insuportable, amb una segona planta gairebé intransitable i un primer pis també amenaçat.
La Rua canvia de sentit
Les disfresses ciutadanes tornaran a canviar de sentit. Després de la polèmica de l’any passat pel canvi d’ubicació de la Rua, la Regidoria de Participació Ciutadana, que encapçala Eberhard Grosske, ha decidit tornar a fer canvis, això sí, de menor envergadura. Enguany la direcció de la desfilada serà al revés que l’any passat i començarà al carrer Baró de Pinopar per finalitzar al passeig Mallorca.
Antònia Vicens obre la porta a nous llenguatges
Fa més de quaranta anys que la seva vida està lligada a la literatura, circumstància que la converteix en una de les escriptores illenques amb més volada en el panorama insular. Ara Antònia Vicens (Santanyí, 1941) inicia un nou viatge que, com el poema de Kavafis, de ben segur estarà ple d’aventures i de coneixences, encara que ella es decanti per definir-ho com "una barreja d’eufòria i de por".
Brussel·les prohibeix els correfocs
Palma viurà avui un autèntic infern amb l’Atiàrfoc, però podria ser el darrer. Les colles de dimonis i de bèsties cremaran quilos de pólvora per recrear un tipus d’espectacle documentat ja a l’edat mitjana i que ara, segons el Parlament Europeu, s’ha de prohibir per "prevenció de riscos". Brussel·les ha aprovat la directiva 2007/23/CE, que limita i prohibeix els materials pirotècnics, la qual cosa podria arribar a impedir que se celebrassin correfocs o qualsevol classe de festa popular amb coets i espires.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic