Cants contra l'oblit

El concert Música per a l'exili congregà divendres un nombrós públic en homenatge als represaliats per la dictadura franquista

TW
0

A Catalunya deixí, el dia de ma partida, mitja vida condormida: l’altra meitat vingué amb mi, per no deixar-me sens vida. Amb aquests mots, Pere Quart explicava la duresa d’haver de deixar ca seva i partir cap a França. Una crua travessia per la qual també es veieren obligats a passar milers de mallorquins i que divendres vespre foren homenatjats en el concert Música per a l’exili a l’Auditòrium de Palma.

El cantautor català Guillamino fou el conductor d’aquest espectacle musicial, en el qual es recordaren les lletres de Joan Oliver, Pablo Neruda, Víctor Jara i Lluís Llach. Ara bé, el concert tingué ben poc a veure amb les lletres punyents i combatives que ens tenen acostumats Biel Majoral i Antoni Artigues amb les seves cançons republicanes. Guillamino se centrà més en l’emotivitat del discurs que no pas en el crit de lluita que encara perdura. La contra fou el cantant xilè Manuel García, qui sí féu viure més intensament el concert amb la seva veu melosa, a l’estil Sílvio Rodríguez.

Per l’escenari passaren també les veus de Maria del Mar Bonet, Javier Ruibal, Refree, Eliseo Parra, Kepa Junkera i la catalana Sílvia Pérez, que s’endugué una forta ovació quan interpretà Corrandes d’Exili.

Asseguts a primera fila, Magdalena Nebot, Biel Riera i Llorenç Noguera foren els vertaders protagonistes de la vesprada. Tots tres patiren de primera mà la repressió de la dictadura i era, precisament, a ells a qui es dedicava l’espectacle, organitzat per l’Obra Cultural Balear i l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica. "Nosaltres som els néts de la guerra a qui ens robaren la nostra història", digué Maria Antònia Oliver, de l’associació de la Memòria, a l’hora que clamava alçar la veu contra l’oblit.