Francesca MaríPalma27/04/09 0:00
TW
0

Baudelaire oscil·lava entre allò sublim i allò diabòlic, entre l’avorrient i l’ideal. Aquests canvis de ritmes pogueren esdevenir el punt de partida d’Onofre Garcias a l’hora d’emprendre la seva "peça de prosa" (tal com ell l’anomena), titulada El quadern groc. Es tracta de la primera novel·la de Garcias, publicada per Can Sifre, i en la qual ha sabut entremesclar diferents registres literaris per descriure una història carregada de sentiments i intrigues. "Volia un fil argumental que no fos gaire convencional, que motivàs el lector a continuar llegint sense que es doni una conclusió final de la trama". Així l’escriptar explica com es desenvolupa aquesta obra, que parteix dels ingredients clàssics d’una novel·la negra: la mort sospitosa d’un home a la platja de Can Pere Antoni de Palma.

Una trama que no es resoldrà fins a la darrera pàgina del llibre i que farà ballar el cap al lector durant tot el seu decurs. "M’agradava molt la idea que el llibre s’assemblàs a una composició musical en la qual hi ha una obertura, uns motius i diferents temàtiques que van sortint d’una manera espaiada fins a convertir-se en una trama psicològica", afegeix. Les tres imatges de la portada: el retrat d’una dona, una partitura musical i un cartoné Miquel Rius de tapes grogues són les úniques "pistes" que dóna l’autor per descriure la seva obra, en la qual es barreja mort, sexe i vivences personals. Onofre Garcies la presenta com "una història suggerent, atmosfèrica i que remou emocions", tot i que tampoc no hi faltaran tocs d’ironia pel que fa a la nostra societat.

El protagonista de la narració s’enfronta a un perible personal després de la mort de l’estimada, Maria. La vida, però, fa moltes voltes i el protagonista girarà també per diverses aventures, coneixerà personatges nous, fins a trobar la seva fi. Durant tot aquest temps, una llibreta groga serà la seva gran confessora i en la qual Garcias ha volgut combinar-hi la narració directe amb la prosa poètica d’aquests escrits íntims, a mode de dietari. Una mescla literària en la qual, igual que a la vida, el temps hi té un pes cabdal. "Un passat d’allò que no va poder ser o la sensació que unes coses ja no podran ser mai", explica. Contractes entre realitat i memòria.