Sap prou bé que arriben temps de canvis per a Catalunya i no vol deixar passar l'oportunitat. La catedràtica de Ciència Política al Queen Mary College de la Universitat de Londres Montserrat Gibernau acaba de publicar l'assaig Per un catalanisme cosmopolita (Angle Editorial), un llibre que s'endisa de manera rigorosa en els quefers del nacionalisme català i apunta cap a una nova societat més oberta, democràtica i lliure. L'editorial conjunt dels diaris catalans en favor de l'Estatut, l'enquesta de la UOC en què es confirma que més de la meitat dels catalans està a favor de l'independència i els referèndums del proper dia 13 a 230 municipis del Principat són algunes de les mostres que la societat està en moviment. Gibernau, una de les màximes expertes de l'estudi del nacionalisme als pobles sense Estat, analitza la situació.
Heu encunyat un nou terme: catalisme cosmopolita. Com ho interpretam?
Generalment, tot nacionalisme té mala premsa i és acusat de retrògat. Jo parl de nacionalisme que vol trascendir el present, vol desenvolupar la nació des d'un punt de vista cultural i també polític. Davant això, catalanisme cosmopolista és un moviment social que es proposa expressar la voluntat d'un poble, Catalunya, per tirar endavant el país, la cultura i la llengua. I, a més, ho proposa des de la il·lusió i l'empenta.
Però tindrà unes característiques particulars?
Proposa afegir una nova dimensió moral. Vol dir que a part de preocupar-nos per la llengua i la cultura catalanes també ens hem de preocupar per la justícia social en l'àmbit global. S'ha de defensar la igualtat i la llibertat de totes les persones. Aquest és el punt pel qual se'l denomina cosmopolita. Pretenc donar al catalanisme polític les eines per situar-se com a capdavanter, des d'un punt de vista ideològic, d'un moviment que és progressita, radical, demòcrata i innovador.
Voleu, doncs, que sigui un revulsiu social?
Evidentment, consider que aquest catalanisme cosmopolita és un moviment social per a la regeneració, però també per adaptar el catalanisme a l'era global en què vivim .
Parlau d'era global, com ens afectarà això de la mal anomenada globalització?
L'era global dóna visibilitat a la diferència encara que no vol dir que hi hagi més igualtat. El que fa és que siguem conscients no només de la diversitat nacional sinó també de la diversitat ètnica i de les situacions en què es troben les minories nacionals com la nostra.
Des de sempre Catalunya ha estat una terra pactista. Caldran també pactes amb Espanya per assolir aquest catalanisme?
Els pactes són molt importants, però també és molt important veure que el catalanisme cosmopolita allò que reivindica és el dret català a decidir el seu futur polític. Per tant, és fonamental que tothom reconegui aquest dret a decidir. Ara és un moment de la democràcia en què és innegable reconèixer el dret a decidir. Pel que fa a Espanya, un dels principals problemes amb què topam és la jove democràcia espanyola, ja que no està totalment consolidada. Per exemple, Alex Salmond, el cap del partit nacional escocès, va presentar un projecte per fer un referèndum sobre la independència d'Escòcia i allà ningú no va posar el crit al cel perquè Salmond fes aquest plantejament. Es considera que té tot el dret a fer-ho. Ningú no gosa dir que això no és legítim.
Ben diferent del que li passà a Ibarretxe?
Evidentment. El plantejament era molt diferent.
El vostre llibre surt en plena efervescència nacionalista. La darrera notícia ha estat l'enquesta la UOC amb un 50,3% a favor de la independència. Com valorau les dades?
Aquestes dades són inesperades, sobretot per als polítics catalans. Tinc la impressió que no es tenia consciència que el suport fos tant elevat. El poble de Catalunya no està conforme amb els límits que, una vegada més, es volen posar a l'estatut del 2006. Catalunya reclama respecte.
I els referèndums de diumenge que ve seran sols un acte simbòlic o anecdòtic?
Serà un fet històric sense cap dubte; anecdòtic dependrà del tracte que nosaltres mateixos li donem i podrà marcar un full de ruta segons quin sigui el resultat. Si aquest és proper a allò que ens diuen les enquestes, els partits polítics s'hauran de plantejar si han d'adapatar el seu ideari a les exigències i a les demandes de la societat civil catalana. La societat civil catalana, com a mínim, reivindica l'Estatut del 2006. S'ha de veure si un cop reconegut, després hi haurà el desig d'ampliar-lo i caminar cap a altres horitzons. És molt important que tant a Catalunya com a Espanya siguin conscients d'això.
Caldrà marcar-se calendaris com féu Carod-Rovira?
Més que marcar dates ara és molt important que es respecti l'estatut del 2006. L'explotarem i el desenvoluparem al màxim. Estarà en mans del poble la decisió de si volem tenir altres opcions polítiques. El calendari l'han de marcar els ciutadans. Supòs que amb els fets dels propers dies i mesos veurem quines són les opcions.
Què hem d'aprendre dels escocesos com Alex Salmond?
Hem d'aprendre la importància de tenir un projecte polític clar, això és el que ens ensenya Alex Salmond, una persona que està liderant un canvi. Surti el resultat que surti en el seu pla de referèndum, el que és evident és que Salmond està marcant l'agenda política. És bàsic tenir un projecte de país, que sigui integrador, i aspira a una cohesió social dins Escòcia. Això volem per a Catalunya i per als Països Catalans.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Menys comèdia. Tot el que monta el SNP és una comèdia electoral que no es durà a port quan a la vegada pacta amb els laboristes britànics que hi estan en contra i governa amb ells.
Aquesta dona podria venir una temporadeta per ca nostra, que la cosa no està tant clara...