El Blanquerna més complet

Una de les obres més emblemàtiques de Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blanquerna, és avui més completa que mai. Han passat 726 anys d'ençà que el beat perfilà la novel·la en la qual plasmà la societat medieval. Però, com sol passar, el temps hi jugà el seu paper i part del majestuós treball es perdé amb el pas dels anys, les còpies i les traduccions. Avui, aquest relat és un poc més complet. El Patronat Ramon Llull acaba de publicar el vuitè volum sobre les obres del beat, en el qual se'n presenta una revisió amb la qual "s'intenta remuntar el text original", explicà ahir el director de l'edició, Albert Soler, durant la presentació del llibre.

Estudiosos lul·listes de renom, entre els quals s'inclouen els mallorquins Antoni Bonner i Jordi Gayà, han pres part en l'edició d'aquest llibre, en el qual també han col·laborat l'historiador Josep Massot i Muntaner i la professora de la UIB Maria Isabel Ripoll. "Sempre s'havia partit del manuscrit de Blanquerna que es conserva en català, però aquí presentam una reconstrucció de Blanquerna a partir de texts en francès, occità o llatí", argumentà Soler. "Ha estat una feina d'arqueologia literària", afegí.

Val a dir que Blanquerna és, segons explicà el director de l'edició, la primera novel·la en català (de sentit no cavalleresc) i en la qual es pot veure que la societat del segle XIII i l'actual no difereixen tant com ens pensam. "En un capítol, relata com un canonge es dedica a la denúncia de les corrupcions, i també s'hi pot veure com Ramon Llull descriu els efectes de l'avui anomenat estrès; en el seu cas, Llull parla d'aquella gent que viu sempre atrafegada".

En realitat, sota la voluntat moralista o cristianitzadora del beat, la història amaga l'alter ego del mateix Ramon Llul. "És una novel·la en què deixa clars els seus desitjos, allò que li agradaria arribar a ser", precisa Soler.
La nova publicació de l'obra completa s'afegeix a la versió que en realitzà en els anys trenta mossèn Salvador Galmés, en la qual, a banda del text en català, el curador havia tingut en compte els manuscrits en llengua occitana. El resultat final es podrà veure avui a les 20 hores a la Fundació Bartomeu March, on l'Institut d'Estudis Baleàrics n'ha organitzat la presentació.