Francesca Marí
Formentor recordarà Saramago
Les Converses Literàries de Formentor ja tenen programa. L'acte més destacat serà l'homenatge que es farà al Nobel portuguès José Saramago finat el passat 18 de juny i que l'any passat tenia previst assitir-hi. "Recordarem les paraules que ens va transmetre per via telefònica i que també es plasmen al dietari que és a punt de publicar-se en castellà i català", explicà ahir l'exconsellera Bàrbara Galmés, màxima responsable de la trobada, ara organitzades des de la Conselleria de Presidència.
“La recuperació del bertso és instint de supervivència”
L'any passat Maialen Lujanbio revolucionà el panorama del bertsolarisme a Euskal Herria. Era la primera dona que s'enduia la txapela de guanyadora del concurs de cant improvisat en euskera i, alhora, significava el relleu generacional d'una tradició que a ca nostra també va a l'alça. Tot i això, congregar 15.000 persones en un concurs de gloses -com passà a Euskadi el 2009- és encara avui impensable. Lujanbio té clar que es pot aconseguir sempre que l'art d'improvisació vagi de la mà de la contemporeneïtat.
Cort incorpora el còmic als Ciutat de Palma
Els premis Ciutat de Palma incorporen enguany la modalitat de còmic. Tres anys després de la instauració dels guardons Antoni Gelabert d'arts visuals i Camilo José Cela de crítica literària, el departament de Cultura de Cort engreixa les categories com a "resposta a una reivindicació del sector inclosa dins l'acord de governabilitat", explicà ahir la regidora Nanda Ramon. "Ens ho hem pensat molt abans d'incloure-hi una nova modalitat, però creim que hi ha un sector molt consolidat amb un públic ben fidel", afegí.
La vida, el diari cubà amb accent mallorquí
Fer les Amèriques és un concepte ben arrelat a casa nostra. A finals del segle XIX i principis del XX, foren molts els balears que s'embarcaren a la recerca de fortuna o de canvi d'aires. Alguns tornaren, d'altres no. És més, qui més qui manco ha sentit d'algun parent que partí allà deçà la mar.
Els lletraferits, a la xarxa
Les lletres catalanes es donen a conèixer amb tots els mitjans. Apostes com la Fira de Frankfurt i la de poesia de París no són suficients per fer-nos més internacionals del que ja som. Cal aprofitar tots els recursos i en el segle XXI el ciberespai n'és un. Aquesta és la basa de l'associació Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, que ha creat la web Mapa Literari 2.0 (www.mapaliterari.cat).
El gòtic mallorquí es llueix a Avinyó
Mentre el Museu de Mallorca roman en part tancat i a l'espera d'una secció de Belles Arts en condicions, algunes de les seves peces llueixen a Avinyó. Prop de quaranta obres del gòtic mallorquí es mostren a partir d'avui i fins al 7 de novembre al Museu del Petit Palais de la ciutat occitana. La mostra, titulada Terra-Mare, Majorque, le Royaume au milieu de le mer, deixa palesa la importància de l'art gòtic a Mallorca, característic per la seva singularitat, qualitat i abundància, i que a l'Illa és reforçat per l'encreuament de cultures de la Mediterrània.
Tram final a Can Oleo
Les obres de Can Oleo, futur centre de la Univeristat, sembla que arriben al final, després de quatre anys de bastides i de previsions fallides. Els retards han estat motivats per la dimensió de les tasques de restauració i la falta de pressupost. Aquesta setmana, el conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, ha aprovat els 2,5 milions d'euros pendents del total del pressupost, que puja a 4,5 milions. Les tasques de restauració i adequació de l'emblemàtic casal conclouran en acabar l'any. Així ho assegurà ahir Pere Nicolau, arquitecte responsable de l'obra juntament amb la seva filla Mariona. Precisament la prompta finalització de l'actuació és també un "desig" de la rectora de la UIB, Montserrat Casas, que espera que "Can Oleo estigui en funcionament el curs que ve".
Vesprades interactives
Les noves tecnologies han arribat a la fi al Palma nit a nit, el programa de cultura i lleure que cada any refresca les caloroses vesprades de l'estiu. Encara que amb un 10% menys de pressupost que l'any passat, els concerts a les Voltes i al castell de Bellver i el cinema a la fresca del Parc de la Mar es matindran ferms a l'espera de rebre més públic que mai. "Amb la crisi, les activitats de franc sempre estan plenes; és ben simptomàtic", comentava ahir un dels tècnics de l'organització.
Tot el centre de Palma serà BIC
Tot el centre històric de Palma, el que popularment es coneix com a intramurs, serà declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) en categoria de conjunt històric. Així ho aprovà ahir la Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell, després de dos anys de treballs i reunions amb l'Ajuntament de Palma.
Reconeixement a una vida en pro de la cultura i la informació
Els traços de Joan Miró presidiren ahir l'acte d'entrega de la Medalla d'Or de la Comunitat a Pere A. Serra. Són les empremtes del mestre català que ahir dematí recordaren el seu pas per l'Illa i la importància de persones que, tal com ho féu ell, estimen les seves contrades. Aquest és el cas de l'editor Pere A. Serra, reconegut amb la màxima distinció del Govern per la seva empenta a favor de la cultura i la tasca informativa del país. Així ho assegurà el president, Francesc Antich, que li féu entrega de la Medalla d'Or de la Comunitat amb la ministra espanyola de Cultura, Àngeles González-Sinde, en una estibada sala Miró del Museu del Baluard.
Prioritat: Museu de Mallorca
Tot apunta que les inversions estatals en infraestructures culturals poden minvar. "El nou escenari econòmic fa que totes les inversions de l'Estat s'hagin de revisar, caldrà establir prioritats", assegurava ahir la ministra de Cultura, Àngeles González-Sinde, després d'acabar la reunió de la sectorial de Cultura al palau de l'Almudaina. Tot i això, en aquest ordre de prioritats, la titular espanyola de Cultura destacà el Museu de Mallorca com a objectiu cabdal. "El 2009 hi hem invertit més de dos milions d'euros, ara hem d'estudiar la viabilitat del projecte de rehabilitació; som conscients de les necessitats i la importància del museu", assegurà. Aquests fets, doncs, constaten la necessitat d'adequar les necessitats del centre (de titularitat estatal).
Estrena de la sala Miró
La sala Miró del museu del Baluard s'estrenà ahir amb el reconeixement al seu màxim impulsor, Pere A. Serra, qui recordà l'obra i la figura del mestre català davant un públic que omplia per complet les dependències. Els assistents varen ser encapçalats pel president del Govern, Francesc Antich, i la ministra de Cultura, Àngeles González-Sinde, amb un vestuari massa 'juvenil' per a l'ocasió. El jersei de Devota & Lomba no s'adeia gaire amb les sandàlies de plataforma i les ungles dels peus pintades de blau. Ben mudats sí que es deixaren veure els consellers Carles Manera, Joana Barceló, Josefina Santiago, Jaume Carbonero, Bartomeu Llinàs i Albert Moragues, col·locats a primera fila. Just devora, el delegat del Govern, Ramon Socias, 'aguantà' estoic tot l'acte amb el peu enlaire.
Recompte d'inversions
La presència avui a Palma de la ministra espanyola de Cultura, Àngeles González-Sinde, per presidir la Conferència Sectorial de Cultura, torna a treure a la palestra les inversions que Madrid té previstes per a les Illes Balears. L'any passat el Govern espanyol va prometre més de 20 milions d'euros en inversions culturals per a les Illes, unes xifres que podrien variar segons l'evolució econòmica de l'anomenada crisi. Tot i això, el director general de Cultura, Pere Joan Martorell, ha confirmat tots aquests mesos que les inversions del Govern central "es mantenen com eren previstes".
El boom de Calvià en imatges
Calvià és un bon exemple de com el ciment engolí de cop la vegetació i els paisatges naturals de la nostra illa. El llibre Calvià a través del tiempo repassa, a través de 90 imatges, aquest canvi de fisonomia, que des de fa seixanta anys s'ha vist agreujat de manera més que considerable. Són les estampes d'una platja d'Illetes gairebé idil·líca i les d'un Magaluf ple de vegetació. "La modernitat mal entesa acabà amb alguns dels més bells paratges d'aquest municipi mallorquí", apunta Xavier Terrasa, autor del llibre.
Els darrers vestigis de la Palma industrial
Des dels terrats de la ciutat antiga encara guaiten, impassibles, algunes reminiscències de la Palma industrial del segle XIX. Els fumerals, avui llar de gavines, són els principals vestigis que, a poc a poc, es posen en valor. No debades, són gairebé l'únic que ens queda. L'exemple d'aquesta preservació el trobam a Can Ribas, el centre Flassaders i al parc de les Estacions, tres indrets on es fan o s'han d'iniciar restauracions.
L'Arxiu del Regne, tancat fins a la tardor
Les càbales més pessimistes sobre la reobertura temporal de l'Arxiu del Regne s'han complert. El centre, reubicat ara al Parc Bit, no obrirà les portes al públic fins a l'"octubre o novembre". Amb això es confirmen els auguris dels investigadors que, després que els comunicassin que sols serien tres mesos, ara en lamenten la tardança.
Veus contra el silenci
La restitució de la memòria silenciada tornà a copsar ahir capvespre la sala d'actes del Centre de Cultura Sa Nostra. Ja ho havia fet fa un any quan Margalida Capellà donà a conèixer el primer volum del llibre Dones republicanes. Ahir es repetí la mateixa imatge amb la presentació del segon volum, editat per Lleonard Muntaner. S'hi recullen els testimonis de 57 dones que, entre el 1936 i el 1939, eren tan sols unes nines i hagueren de patir la cruesa de repressió franquista. L'emoció continguda d'aquestes dones, algunes d'elles presents a l'acte, i també la dels seus familiars fou la nota dominant d'una presentació que descrigué a la perfecció l'exili interior de les seves vides.
Retrats de la Mallorca de fa 150 anys
Durant seixanta anys, Jules Virenque i la seva esposa, Francesca Simó retrataren, la societat mallorquina de final del segle XIX. Ho feien des del seu estudi a la costa de Can Muntaner de Ciutat. Per allà hi passaren pagesos, senyors, militars i, fins i tot, el "nan" que servia a la casa dels Costa i Llobera. La majoria són, però, personatges anònims que reflecteixen una realitat que avui ens sembla molt llunyana.
“No remoc res, els fets són història”
I d'en Franco, què he de dir, filla meva...? Que era un cabronàs. Així responia Francesca Borell les preguntes de Margalida Capellà en la seva entrevista per al dominical d'Ultima Hora. Era la constatació d'un sentiment generalitzat del més d'un centenar de dones que patiren la repressió franquista i que volgueren explicar a Capellà com fou aquell sofriment. "Són vides destrossades", apuntava ahir la periodista i mestra. Margalida Capellà presenta avui al centre de Cultura Sa Nostra el segon volum de les seves Dones republicanes (Lleonard Muntaner Editor). És el testimoni de 57 dones que patiren la repressió. Les 57 entrevistades tenen un element en comú: "eren unes nines entre 1936 i 1939 i varen viure directament la repressió de la seva família", explica l'autora.
“Elton John interromprà les vacances per actuar a Mallorca"
Fa quaranta anys que Onni Nordström es dedica al món de les celebrities amb figures com Bill Clinton, Kofi Annan, Al Gore i Janet Jackson. Dia 22 de maig omplí l'Auditòrium de Palma amb la conferència del doctor Deepak Chopra i ara pensa repetir l'èxit amb un macroconcert amb Elton John i Andrea Bocelli. Tal com avançà dBalears, serà el 14 de setembre a l'Ono Estadi, i el promotor de BigO Production assegura que tot això ho fa de cor, "perquè estim Mallorca". Ahir ens avançà els detalls de com serà el concert.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions