Les lletres versades de Miguel Hernández ressonaren ahir dins el Palma Arena. Escenaris d'infantesa, amor, lluita, fam i guerra se succeïren durant gairebé dues hores de la veu de Joan Manuel Serrat. El cantant de Poble Sec recupera els textos del poeta del poble 38 anys després d'acostar-s'hi per primera vegada amb el disc Miguel Hernández. Ahir vespre ens el presentà complet, amb versos i temàtiques que, malgrat que hagin passat els anys, no són tan distants de les actuals. Sota el títol Hijo de la luz y de la sombra, text que Hernández dedicà al seu primer fill, mort mesos després de néixer, Serrat va esdevenir ahir fil conductor d'una intensa vida poètica en què les narracions es confonien amb la música i amb els audiovisuals projectats darrere el gran escenari del Palma Arena.
Per a l'ocasió, el velòdrom es va vestir de 'gala' davant les 2.600 persones que gairebé ompliren l'aforament fixat per al concert. Hi eren autoritats polítiques illenques, com la presidenta del Consell, Francina Armengol, i un públic més aviat granadet però molt entusiasmat amb Serrat. Les mamballetes es deixaren sentir des de l'inici de l'actuació, a les nou en punt, amb les primeres notes de Tres Heridas. Després arribaren les explicacions. "Aquest és un homenatge a Miguel Hernández en el centenari del seu naixement. Serà un concert exclusiu de versos del poeta, és a dir, un recital tancat", explicà Serrat al públic que, si fa no fa, sabia bé què anava a veure. "No vull decebre ningú ni que se senti traït", etzibà el cantant. A més, afegí allò de "quan ens tornem a trobar prepararem un concert de discs dedicats i grans èxits".
Deixava clar, doncs, que el d'ahir no era un concert 'típic', sinó un projecte amb el qual Serrat recorre els escenaris de l'Estat amb la poesia d'aquell republicà que recitava a les trinxeres. En total fou un espectacle musical de vint poemes cantats (i alguns trossos recitats), en què no faltà la senzillesa de l'amor amb Tus cartas son un vino, la crua realitat d'El niño yuntero i El hambre, la solidaritat i l'esperit de lluita de Si me matan bueno i Para la libertad ni la gran Nanas de la cebolla ja a la recta final del concert. Acompanyat per un elenc de sis músics i damunt un escenari ben guarnit, el cantant anà repassant les lletres d'Hernández, en algunes ocasions guitarra amb mà i en d'altres amb intenses passejades sobre la tarima.
L'escenari s'havia col·locat a un lateral del velòdrom per tal que donàs una sensació més de "teatre", com explicà l'organització. Davant, el públic completament assegut a les grades i a les cadires numerades de la platea. Val a dir que, al contrari de com succeeix en alguns concerts al Palma Arena, la bona acústica deixà sorprès més d'un.
Darrere, i sobre un fons d'estricte negre, una gran pantalla projectava curts cinematogràfics i d'animació signats amb noms tan coneguts com Isabel Coixet, José Luis Cuerda, David Trueba, Bigas Luna i José Luis Garci. Eren les imatges d'unes lletres i d'una vida que hagué de batallar amb unes panteras deseosas de un mundo siempre hambriento.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.