Francesca Marí
400 anys del repoblament
El 20 d'agost de 1610 els artenencs Jordi Ginard i la seva esposa Joana declaraven la intenció d'emigrar cap a València. Era l'exemple dels almenys 5.000 illencs que a partir del 1609 deixaren Mallorca per embarcar-se cap al País Valencià per ocupar les terres que fins aquell moment havien estat dels moriscos.
Santa Eugènia queda sense Mostra de teatre
Després de dotze anys de trajectòria, Santa Eugènia no tindrà enguany Mostra de teatre. L'Ajuntament de la localitat, organitzador del certamen, s'ha vist obligat a suspendre la programació arran de la crisi econòmica i la falta de suports per part de la Direcció General de Cultura del Govern.
Molt públic però menys vendes
La crisi esquitxa la Fira del Llibre. El sector, que fins ara s'havia mantingut indemne en la maldestra conjuntura econòmica, augurava ahir una "lleugera davallada de vendes" en la clausura de la 28a edició. Tot i això, destaquen la gran afluència de públic que durant aquests deu dies ha visitat el Born. "La funció de la Fira és acostar la lectura a gent que normalment no va a una llibreria. Aquest objectiu s'ha acomplit", apuntava el president del Gremi de Llibreters, Francesc Moll, hores abans de clausurar l'esdeveniment. A falta de xifres concretes, la majoria dels professionals constataven ahir una baixada del negoci respecte de l'any passat. "No ha estat un desastre, però el balanç final no serà com en altres edicions", assegurava Jaume Corbera, de Quart Creixent.
Son Real, entorn protegit
El jaciment de Son Real serà preservat com a zona arqueològica. Son Real és ja zona arqueològica després de bregar cinc anys entre tràmits administratius. El ple del Consell de Mallorca aprovà ahir per unanimitat la preservació d'aquest entorn, que comprèn 1.650 hectàrees a la localitat de Santa Margalida. Lluny queda ja aquella proposta inicial del GOB amb data del 28 de febrer de 2005 que va encendre l'espurna i a la qual s'afegiren ARCA i el Col·legi d'Arquitectes. Així doncs, els tràmits han estat farragosos, però el resultat serà la conservació "d'un espai que conjuga 4.000 anys d'història de Mallorca", segons el director insular de Patrimoni.
Farcells de versos
Vuit llengües provinents dels punts més distants confluïren ahir vespre en una munió de versos. Era l'acte central del XII Festival de poesia de la Mediterrània en un acte que, val a dir-ho, congregà menys assistents que l'any passat. Tot i això, la platea del Principal quedà gairebé plena per escoltar les metàfores i els pensaments versats dels quinze poetes convidats, vinguts de Catalunya, Nigèria, Sèrbia i Madeira, entre altres llocs.
Elton John i Andrea Bocelli en conjunt concert a Palma
La temporada de concerts d'estiu acabarà enguany amb una actuació d'alta volada. L'Ono Estadi acollirà en un únic recital les veus d'Elton John i d'Andrea Bocelli dissabte 4 de setembre. Així ho va confirmar ahir la productora BigO Productions SL, que serà l'encarregada de l'organització del macroconcert i que encara en tanca els darrers serrells.
Sentiments en tinta xinesa
"La pintura és un somni en el qual s'expressen tots els sentiments". Així definia ahir Gao Xingjian, premi Nobel de Literatura, la seva obra plàstica, que parla de sensacions. El concepte de llibertat hi va lligat a la seva empremta, una 'llibertat' que no trobà al país on va néixer, la Xina, on encara avui el seu nom està prohibit. "No existeix", hi puntualitzà.
Aprovat el projecte de la casa Blai Bonet
El carrer de Palma número 74 ja té projecte de reforma definitiu. Ara caldrà trobar els doblers per dur-lo a la pràctica. En la darrera junta de la Fundació Cases Museu Llorenç Villalonga, Pare Ginard i Blai Bonet, els patrons aprovaren per unanimitat el projecte de restauració de la casa pairal de Blai Bonet, que d'ençà del 2003 espera convertir-se en centre de poesia contemporània.
La barretina apareix a Eurovisió
La música en català encara no ha aconseguit ser present al Festival d'Eurovisió però, a partir d'enguany, almenys ja hi ha comparegut la 'barretina'. El conegut Jimmy Jump va irrompre dissabte sobre l'escenari del certamen europeu mentre el representant espanyol, Daniel Diges, cantava allò d'Algo pequeñito.
L' Art pren Palma
El parc de les Estacions de Palma es convertí ahir en un gran aparador artístic. Pintura, escultura, ceràmica i gravat, qualsevol llenguatge artístic era benvingut en aquesta primera exposició a l'aire lliure organitzada per Art-Viu. La resposta fou massiva, ja que hi prengueren part 214 artistes, tant amateurs com professionals. Aquest era el cas de Sonia González, que l'any passat acabà la carrera de Belles Arts a Barcelona i ahir s'afegí a la mostra amb la seva obra pictòrica. "A Mallorca hi ha molt poca cosa per fer-nos presents. Aquesta és una bona oportunitat per fer-ho", recordava.
Recta final de les rondalles
L'imaginari popular traduït en contarelles arriba a la recta final. Avui dBalears entrega el cinquè, i penúltim, CD de la col·lecció de Rondaies Mallorquines recollides per Mossèn Antoni Maria Alcover i difoses a través de les ones gràcies a la iniciativa de Ràdio Popular.
Retorna el clàssic d'Al Mayurqa
La quimera clàssica de Toni Roig ressorgirà gairebé un any després de la seva estrena. Al Mayurqa clàssic, el projecte que durant anys embastà l'enyorat cantant, es tornarà a sentir avui a Algaida. Aquell conegut "no ens fareu callar" que tantes vegades cridà Roig es pot traduir aquí en uns sons més clàssics però que tenen la mateixa força i esperit de lluita.
Com més llibres , més lectors
El nombre de lectors a l'Estat espanyol ha augmentat un 4% des que començàrem l'any. Hem passat d'un 55% de consumidors de llibres el 2009 a un 59% durant el primer trimestre del 2010. Això es desprèn de les dades del darrer baròmetre d'hàbits lectors de la Federació de gremis d'editors espanyola, publicades aquesta setmana. L'enquesta també revela el considerable increment de la compra de llibres que, tot i la crisi, s'ha elevat 2,6 punts.
Èxits versats
Un univers poètic que pastura entre monstres, mules mortes, obscuritats i terres deshabitades i que ara, a més, es presenta dins una unitat anomenada Grans èxits. Manel Marí, Josep Lluís Aguiló, Sebastià Alzamora i Pere Joan Martorell defugen de falses humilitats a l'hora de presentar aquest nou llibre, amb el qual repassen part de la seva trajectòria. "El millor encara ha d'arribar", avisen.
L'art viu a Palma
L'art prendrà demà diumenge el centre neuràlgic de Ciutat. Més de dos-cents artistes de totes les disciplines exposaran dia 30 els seus treballs més preuats en la mostra Art-Viu, que omplirà per complet el parc de les Estacions de Palma.
A la recerca del Myotragus
Passaven les sis del capvespre d'ahir quan un grup d'investigadors de l'Institut mediterrani d'estudis avançats (Imedea) i de la Federació Balear d'Espeleologia s'endinsaven dins les entranyes de la cova del Pas de Vallgornera. Era l'inici d'una expedició paleontològica sense precedents a l'Illa i que pretén recollir mostres òssies dels centenars de Myotragus que es troben al seu interior.
Un món de llibres al Born
El Born, ple de gent passejant i llibres. Els llibreters es planten enguany al Born per celebrar una Fira que no entén de crisi, encara que sí de retallades pressupostàries. El passeig palmesà es convertirà durant deu dies en el centre neuràlgic de la cultura literària sense que, de moment, s'hagin sentit les protestes dels botiguers sobre la ubicació de les casetes. El silenci dels venedors, la presència gairebé exclusiva dels autors locals i la retallada del pressupost seran les principals novetats d'aquesta XXVIII edició que s'inaugurarà avui de capvespre amb el pregó de la mestra i periodista Margalida Capellà. En total, els 600 metres quadrats d'aparadors literaris del passeig del Born seran copats per 27 expositors, dotze dels quals són llibreries i vuit editorials.
L'univers de Jerònima Ramis, a la Maneu
El particular univers pictòric de Jerònima Ramis torna a sortir a llum a través de la galeria Joan Oliver "Maneu". Després d'anys de no mostrar els seus quadres, l'autora fa ara un repàs de dos decennis de creació. La mostra, que s'inaugura avui a les 20 hores, reflecteix la intensitat de colors i formes amb les quals Jerònima, filla de l'artista solleric Juli Ramis, ha creat el seu món plàstic. "Són uns treballs marcats per una pintura dura, filosòfica i en certs punts fatalista en la qual es reflecteixen espais de reflexió i solitud", explicava ahir el galerista Joan Oliver "Maneu" en parlar de la selecció. Aquests trets, afegí Maneu, són ben diferents dels del seu pare, Juli Ramis, que reflectien una "pintura més aviat poètica". "De totes maneres, és evident que els traços i la tècnica han influït en Jerónima", afegí Joan Oliver.En total, la galeria mostrarà a partir d'avui i fins al 18 de juny desset del centenar de llenços seleccionats per Maneu d'ençà que Jerònima Ramis començà a pintar -després de la mort del seu progenitor. En ells s'hi veu clarament el canvi estètic i argumentari de les obres. "Passa d'una pintura més matèrica a traços més figuristes i a un món on predomini allò oníric", explicà el galerista, que ja exposà treballs de l'artista fa prop de vint anys.
Radiografia del passat i present de la Calatrava
Deixadesa patrimonial, boom immobiliari i especulatiu, envelliment de la població, participació ciutadana, conflictes veïnals. Aquests són alguns dels elements que configuren la tesi doctoral de l'antropòleg català Jaume Franquesa sobre la barriada palmesana de la Calatrava i que avui es donen a conèixer sota el títol Sa Calatrava mon amour. Etnografia d'un barri atrapat en la geografia del capital. L'editorial Documenta treu a la llum el treball que Franquesa féu entre el 2002 i el 2006 a Ciutat i que demà es presentarà a Can Alcover (20 hores). Per endinsar-se de ple en la fisonomia física i social de l'emblemàtic indret, Franquesa s'allotjà els anys d'estudi en una casa de la barriada on "vaig conviure com un calatraví més i on vaig plantejar de ple el meu estudi". Així fou com aprofundí en la idiosincràsia d'aquest indret tan actiu durant els anys setanta amb els moviments veïnals i que als noranta es convertí en el punt de mira de les macroinversions urbanístiques. "En un principi, les polítiques de l'Administració es dirigiren cap a un vessant social fins que progressivament es convertí en una política urbanística que es girà contra aquells que hi viuen", aclareix.
Connexió militar Mallorca-Bugia
Les vinculacions entre Mallorca i l'Alger vénen de lluny. Les relacions comercials entre ambdues terres foren ben fructíferes ja en l'època medieval, quan el rei Sanç ubicà a Bugia el primer consolat mallorquí. Segles més tard, aquesta connexió fou clau per al negoci de l'estraperlo i també es convertí en una via escapatòria per als republicans que fugien de la dictadura. Ara, l'historiador i professor de la UIB Miquel Deyà analitza una nova vinculació entre les Illes i el nord de l'Àfrica centrant-se en la conquesta de Bugia de 1510. La setmana passada, Deyà participà en el Congrés Internacional de Toledo amb motiu del 500è aniversari de la conquesta de Bugia, en la qual exposà el paper del Regne de Mallorca en l'escomesa militar. "L'autoritat mallorquina, i els mallorquins en particular, varen tenir una importància cabdal en el procés militar. El governador de Mallorca, Aymerich, prengué part de manera secreta i contudent en el disseny de l'ocupació", assegura.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions