Finalitzen les excavacions de Son Espases

L'equip d'arqueòlegs de Son Espases finalitzà la setmana passada les excavacions als terrenys del futur hospital de referència. Marilena Estarellas, Francisca Torres i Pep Merino n'han retirat totes les estructures romanes que hi han descobert i ara s'endinsen en la fase d'estudi de les troballes. En total, han excavat 62.000 metres quadrats durant els tres anys que ha durat la campanya. "La darrera passa ha estat la retidada de les estructures, que hem comprovat que eren d'anivellació romana i que pertanyien a les de fundació", explicà ahir Estarellas.

Ara sols els quedarà la prospecció d'un petit jaciment en un costat dels solars "que no afecten per res la construcció de l'hospital", afegí l'arqueòloga. Els experts suposen que aquests fonaments són de l'època del talaiòtic final i de base oxidal i que podrien ser vestigis d'un santuari. "Això és la ditada de mel que ens manca", bromejava ahir Bernat Burgaya que, juntament amb Margalida Munar, ha estat el redactor del projecte de desmuntatge del jaciment.

A partir del mes de juny, Burgaya i Munar dirigiran la "recol·locació" i museïtzació de les estructures al costat de les cases velles de Son Espases, on se n'instal·larà el centre d'interpretació. "Col·locarem les restes amb les mateixes característiques, les cotes i els pendents que tenien originalment", aclarí sobre aquesta reubicació permesa per Patrimoni del Consell per tal de no dificultar les obres del futur hospital. "El protocol no serà especialment lent, però s'ha de fer amb calma i precisar-hi els detalls, com ara les ceràmiques inserides dins els murs", va declarar.

Cal recordar que les restes ceràmiques localitzades a Son Espases daten d'entre els anys 75 i 70 abans de Crist i que, amb aquestes, s'hi han trobat també puntes de fletxa, un fermall de capa romana, esperons i diverses monedes de la República. "Ara s'ha d'analitzar tot amb l'ajuda d'alguns experts, per exemple en el cas de les monedes", afegí Marilena Estarellas, que treballa a la zona del 9 de maig de 2007 ençà, que és quan hi començaren les prospeccions arqueològiques. Mesos abans, ciutadans i grups de proteccionistes denunciaren la possible destrucció de restes als 27.300 metres que foren remoguts sense control arqueològic.