Les geniades del gran Lou Reed

L'excentricitat del geni és l'empremta que Lou Reed deixarà de la visita a Palma. Si el dematí l'artista va deixar plantats els més de cinquanta periodistes acreditats en la roda de premsa, les exigències del mestre de Walk in the wilde side es varen complicar a les vuit del capvespre, a l'hora d'inaugurar la mostra fotogràfica Lou Reed. Romanticism al Museu Es Baluard. El no fou la paraula més repetida de la vetlada: no sortiré del cotxe si no es fa un passadís; no vull fotos amb flaix; no vull periodistes; no parlaré amb ningú... Aquestes foren algunes de les frases que vàrem poder sentir en boca del mànager del cantant. Mentrestant, els fans incondicionals de la seva música i de l'ídol atribuïen les exigències a la seva "timidesa". "Sempre fa el mateix", comentava Davinia Vilapriu, que, pacient, feia coa perquè Reed li signàs els dos vinils que portava.

Emmarcat dins el festival Alternatilla, l'artista de Brooklyn arribà dimecres a Palma per fer una triple actuació: la inauguració de la mostra fotogràfica i la presentació del documental Red Shirley ahir vespre al Baluard. Avui actuarà al teatre Principal amb un concert amb Metal Machine Trio, un triplet que, de ben segur, no deixarà ningú indiferent. El seu concert d'avui és un experiment acústic que poca cosa té a veure amb Walk in the wilde side, Sweet Jane i Perfect day, temes que, per altra banda, l'han duit on és ara i li han permès arribar a Ciutat amb jet privat, allotjar-se ell i tot el seu seguici en un luxós hotel, presentar-se dimecres vespre amb hores de retard al museu Es Baluard, criticar i fer canviar la sala de projecció del documental i, ja ho hem dit, amb gran "timidesa" o excentricitat, plantar la premsa.

Amb el posat que el caracteritza, Lou Reed no amollà ni un somriure en tot el vespre. Just entrar al Baluard, el cantant nord-americà s'amagà de fans i periodistes tancat dins la sala de Miró, mentre que l'organització 'convidava' els assistents a contemplar les 23 fotografies de Romanticism, que formen la mostra al passadís del centre. Reed sols dedicà dos minuts a les càmeres per després tornar-se a amagar a la cafeteria de l'espai.
La seva intervenció fou diferent després de la projecció del documental Red Shirley, la història de la seva cosina polonesa que, en tombar els 100 anys, conta com sobrevisqué les dues guerres mundials, superà la mort de la família per culpa dels nazis, fugí de Polònia a 19 anys i s'establí finalment a Nova York, on treballà de costurera i es convertí en una activista dels drets de les dones. "És un exemple de tot el que és bo", explicà el veterà cantant en ser interrogat pel públic. Tota aquesta candidesa que bé ha sabut plasmar en la cinta no la deixà veure ahir a Ciutat, caompanyat d'un gran seguici i donant ben poques mostres de cordialitat als seguidors. És la càrrega de ser una veterana estrella.