La ràdio començarà a emetre aquest mateix dijous en període de proves per la freqüència 98.0 de l’FM, amb una graella només musical, malgrat que la voluntat de la ràdio és ser una emissora generalista amb un magazín d’actualitat als matins, blocs informatius, un magazín d’entreteniment als capvespres i programes temàtics al vespre.
Per fer-ho realitat, és necessària una gran inversió econòmica que han calculat en 750.000 euros. Amb aquests doblers, “podem estar en funcionament durant dos anys, tenint una plantilla d’onze treballadors i pensant que en aquest temps tinguem ingressos zero”, aclareix Titot, qui puntualitza que amb 500.000 euros també es podria mantenir durant dos exercicis.
Davant aquesta premissa, Ona Mediterrània engega aquesta setmana una campanya per recaptar accionariat popular. És a dir, vendre accions d’aquesta nova emissora a un preu assequible. “La voluntat és que sigui la societat de Mallorca la que construeixi aquest mitjà amb una participació extensa i horitzontal”, afegeixen. La campanya de venda d’accions s’iniciarà tant a persones particulars com a empreses, institucions i associacions a un preu de 100 euros l’acció.
En total, es posaran a la venda 7.120 accions d’aquest tipus i qui ho desitgi podrà adquirir totes les que vulgui.
Això sí, aquestes persones no tindran poder de decisió sobre el funcionament de la ràdio, però sí que gaudiran del dret al repartiment proporcional de dividends a final de l’exercici. És més, aquestes quantitats es podrien pagar a terminis de tres, sis o dotze mesos, mentre que les empreses i institucions podrien emetre falques publicitàries pel valor de l’acció.
A més, els instigadors d’aquesta proposta radiofònica llançaran un segon model d’accionariat a 1.000 euros. D’aquest tipus només se’n posaran a la venda 38 títols, que en el moment inicial seran comprades per Voltor. Aquesta casta d’accionaris sí que tindran dret solidari a decidir sobre el desenvolupament de l’emissora. Ara bé, no serà Voltor qui ho faci directament, sinó que l’entitat nomenarà un consell de direcció format per 15 persones significatives del món de la cultura, l’art, la docència, el periodisme i la judicatura de Mallorca, per tal que siguin aquestes les que marquin la línia estratègica i el bon funcionament.
Francesc Ribera afegeix que aquest és un nou model radiofònic que pretén ser un mitjà de referència a Mallorca i que per fer-lo realitat es contractaran onze persones.
50 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Buena noticia! Ya está bien de robar al contribuyente para subvencionar el catalán. OCC, LLADRES, TORNAU ES DOTBERS!!!
http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf
@ Cabrit: Jo tenc més de 50 anys, per cert no duc gaiato, encara hem queda temps per la jubilació, som i visc a un poble i hem sent i som mallorqui, illenc i tenc una cama catalana per l´origen dels meus cognoms. ¿que si hem sent catalá? Resposta: mes que espanyol. Amb Espanya m´uneix l ´idioma que m´imposaren a l´escola, les hores de televisió i radio en castellá que he hagut de soportar, que a molts els hi ha fet mal al cap. M´uneix la nacionalita que per decret m´han donat. I ara mateix no record res més ¿me podries fer una llista de cose/fets que hem poguesin fer sentir espanyol ? Per cert el teu discurs mallorqui /catalá ja está superat rei, Resetea el tema i posat al dia hem pensava que malgrat el teus discursos, aquest tema el tenies aprovat, haurás de tornar a la primària.
qué pesao el panca de los copy-pastes...
@corc ......jajajajajajajaj.....ja t´ho creus això que has escrit?....millor dit.....entens això que has escrit??. Si és qüestió de sentiments tu pots ser pollenci i sentir-te un Jedi. Qué te a veure això?. Ves a fer una enquesta per tots el pobles de Mallorca i demana a tots ela majors de 50 anys si es senten catalans.......et fan sortir d´es poble a cop de gaiato, rei. Tú et sents més català que altra cosa?......em sembla collonut. De la mateixa manera hauries de respectar a tots aquells mallorquins que es senten espanyols, per exemple, com els seus pares o padrins, i no intentar fer creure que això és un poble de Girona. Del tema dretes -esquerres no en toranré a xerrar que estic escanyat ja de repetir el mateix. Venga va. Tant de doi de bon mati. Au. Molts d´anys.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat ara fa 50 anys) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
@ cabrit jo sempre he cherrat o parlat mallorqui, unaltre cosa es escriurerlo, tenim espresions i vocals que no "ea´"manere ,apart, no estat mai senyo´ sempre he estat misatge,per altre bande en baussa ni las de enomena´ i es sentiment catala perque tu no el sentis, no vol dir que altres no el puguin tenir,per defensa es mallorqui no me fa falta ataca es catala primer mallorqui segon catala itercer de esquerres, que tu per exemple ets de dretes ido´be respectem jo te respectere, bona nit.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.
El salat és català, Aina. Per cert, aquí a les Illes Balears, no tot es sala. Com dius les hores: Les dues o ses dues? Vas a veure Sa Verge de Lluc o La Verge de Lluch? Quan viatges vas as Japó o vas al Japó?
De que ha ses Balears se enseny Català i ho sentìm com una invaciò per part d'es Catalanìstes,una sustituciò d'es nostro xerrar per s'estandard Català amb perjudici d'es Salat.Un exemple:Lletgiu ses Rondaies Mallorquines,s'emprea es Salat que es nostro i que volen sustituir sa L. Pancatalanistes a tocar es collons a ca vostra ...barco arruuuuuix ..venuts !! We are not CATALONIA. NO MORE PANCATALANISME IN BALEARIC ISLANDS,