L’obra es podrà veure demà, dijous, a l’edifici de Magisteri. | Ferran Aguiló - P.B.

TW
0

Han passat vint anys d'ençà que el professor de la UIB Antoni Artigues inicià el projecte de Magisteri Teatre, seguint el que havia començat Encarna Viñas a principi dels setanta. La seva quimera era introduir la poesia i també les arts escèniques en l'educació dels futurs mestres per tal de "fer-la viure" de manera intensa. Artigues començà les representacions teatrals just després de la mort de Josep Maria Llompart amb un muntatge sobre Encarna Viñas: el magisteri més enllà de l'aula. Hi va recollir una selecció de poemes de Llompart i de Cèlia Viñas. De llavors ençà, el teatre a Magisteri no ha tingut aturall.

Enguany, els alumnes de 4t de Magisteri Infantil són els protagonistes de la representació del vintè aniversari. Per a aquesta fita, Artigues ha escollit un text de Santiago Rusiñol, L'alegria que passa, una obra "molt emblemàtica en la qual la poesia lluita contra la prosa", indica el professor. Ahir els alumnes preparaven els darrers assajos de l'espectacle, que s'estrenarà demà, dijous dia 20, a les 20 hores a l'aula Magna de l'edifici Guillem Cifre de Colonya. La història de Rusiñol descriu com en "un poble avorrit el fill del batle està cansat de la vila i enyora els aires nous, de llibertat i poesia que es respiren a la ciutat", comenta Artigues. Aquesta dicotomia entre el cant a la llibertat representat per la poesia i l'"avorriment" que representa la prosa. "La prosa, en el nostre cas, vindria a ser el PP, mentre que els mestres són la poesia", va afegir, irònic.

Amb l'emblema de Magisteri Teatre-Mag Poesia, Artigues ha realitzat més de de vuitanta espectacles amb textos d'autors ben diversos des de Brossa o Palau i Fabre fins a Aristòfanes, Vidal Alcover, Pere Quart o Miquel Bauçà. És una llarga llista d'autors que, de manera pedagògica, Artigues ha donat a conèixer als seus alumnes a través de les arts escèniques i, en el cas de L'alegria que passa, també amb la música. Ho fa acompanyat de la professora Iriana Capriles en matèria instrumental i de veu, mentre que el clown Andreu Segura ha ajudat Laura Rodríguez per encarnar el paper del pallasso. El resultat final arriba ben calent.