Dos jaciments arqueològics ubicats a la costa, en uns indrets inhòspits, de difícil accés i, a més a més, fortificats cap a l'interior. Aquestes són les principals similituds que trobam als assentaments de la Ferradura de Portocristo i a cala Morell de Ciutadella. Pertanyen a una tipologia de jaciments poc estudiada a l'illa i que, des de fa dos anys, investiga un equip de quatre arqueòlegs mallorquins i menorquins.
L'objectiu és posar en valor, difondre i museïtzar ambdós assentaments. Alhora, però, també volen indagar per què la societat d'aquell moment es decidí a crear un tipus d'estructures d'aquestes característiques que, en un primer moment, poden fer pensar que els seus habitants no es defensaven dels possibles atacs costaners, sinó de l'interior. Les restes són contemporànies i podrien haver aparegut dins l'època del bronze final. És més, les troballes realitzades l'any passat dins una naveta de cala Morell se situarien entre el 1600 i el 1450 abans de Crist.
L'equip d'arqueòlegs, format per Magdalena Salas i Damià Ramis (per part mallorquina) i Montserrat Anglada i Antoni Ferrer (per la part menorquina), ha duit a terme dues campanyes d'excavacions. La darrera finalitzà l'octubre passat al jaciment de cala Morell, però segons confirma Damià Ramis encara està en fase d'investigació i no se'n poden conèixer tots els resultats. "Ens falten les proves de carboni 14 i concloure els estudis", explicava ahir a aquest diari.
Ramis apunta que ambdós jaciments coincideixen en el tipus d'arquitectura i en la ubicació: "Una península dins mar oberta, amb un pas d'accés molt estret i fortificat cap a l'interior", recorda. Però a dins, els habitants realitzaven tasques ben diferents. "A la Ferradura, hi ha dos habitatges amb una planta irregular, mentre que el de Cala Major és molt més gran en superfície i s'hi veuen 13 navetes d'habitació", remarca.
L'interrogant dels estudis és determinar quina era la funció d'aquests assentaments de la prehistòria de les Illes Balears. "Fins ara s'havien relacionat amb qualque xarxa de navegació per al comerç exterior de la Mediterrània, però amb les nostres excavacions no hem trobat cap element que ens ho confirmi, perquè les troballes són només de caràcter domèstic: molins de mà, utensilis de la casa, etc.", afegeix l'arqueòleg. La campanya d'excavació a Ciutadella acabà l'octubre passat, mentre que la de Portocristo (Manacor) es dugué a terme entre l'abril i el maig.
Per què, doncs, la població va decidir instal·lar-se en aquests indrets? Segons les hipòtesis dels arqueòlegs, "es planteja seriosament que la ubicació dels jaciments vora la costa no era un objectiu en si mateix, sinó que és un element accidental", afegeix Ramis, qui assegura que allò que cercaven aquestes comunitats era un emplaçament fàcilment defensable.
"En el cas de Menorca, al voltant s'han trobat altres poblats de navetes també damunt turons fortificats, per la qual cosa ens trobam davant una fase d'inestabilitat a les dues illes", aclareix.
Què succeïa a Mallorca i a Menorca en aquesta etapa del bronze final? Els estudis encara han de continuar per poder treure a la llum més incògnites i conèixer la dinàmica evolutiva de la seva societat. Però, sobretot, el que es farà és posar en valor i difondre una part de la nostra història patrimonial, malmesa durant molt de temps, malgrat que ambdós jaciments estiguin declarats com a Bé d'Interès Cultural.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Una petita observació: al recinte mallorquí de Sa Ferradura no tenim cap naviforme pero just devora de l'acces al dispositiu defensiu troban restes paramentals de al manco tres naviformes. Probablement el recinte defensiu es una instalació portuaria. La seva funció es la de defensar el lloc. Es bastant comú a uns altres indrets costaners. La preocupació dels habitadors: la mateixa dels asentaments de muntanya, a línterior de l'Illa.
Al sud de Cala S'Almonia, en la finca d'en March, crec que n'hi ha un altre de poblat d'aquestes caracteristiques.