La vida, el diari cubà amb accent mallorquí

És més, qui més qui manco ha sentit d'algun parent que partí allà deçà la mar. Aquest és el cas del filòleg i professor de la UIB Joan Miralles i Monserrat, que ja des de petit recorda la història d'un germà del seu padrí que havia partit cap a l'Havana.

El record d'aquell parent l'ha portat a descobrir la interessant història de Joan Miralles Marimon, un lliurepensador d'arrels montuïreres que arribà a l'Havana el 1899 i que, mesos després, hi fundà el diari La vida. "És l'únic diari cubà d'autoria balear", subratlla el professor Miralles, qui assenyala que el president Estrada Palma el llegia.

Joan Miralles Marimon s'embarcà cap a les Amèriques quan sols tenia 27 anys. Aquí, a ca nostra, ja havia impulsat la publicació de tres revistes El tonto, El convencional i La pulga, però fou a la nova terra d'acollida, Cuba, on plasmà les seves quimeres periodístiques a través de la publicació diària de La vida, que portava per subtítol Diario republicano conservador. Ara, part d'aquest diari es recull en un llibre de gran format editat per Publicacions l'Abadia de Montserrat i que es presentarà a Palma demà, dia 28, a la sala d'actes de la Riera a les 20 hores.

Fou el 2001 quan el professor Joan Miralles aprofità un viatge a l'illa caribenya per iniciar la recerca del seu oncle-avi. "De petit havia sentit dir d'aquest diari, sé que Joan Miralles n'enviava un exemplar al seu germà Bartomeu, al meu padrí, però no recordava ni el títol de la publicació", explica. Fou en la recerca de camp del 2001 que trobà a l'Instituto de Literatura y Lingüística de l'Havana una col·lecció incompleta d'aquest diari. "Estava en molt males condicions, fermada amb una corda, plena d'àcars i doblegada per la meitat. Per això mateix, juntament amb Honorat Jaume, decidírem que s'havia de digitalitzar abans que es perdés per complet", afegeix Miralles.

En total, se n'han preservat 285 exemplars, que van des de l'any 1903 al 1913. Si bé es desconeix el dia exacte que aparegué la publicació per primer cop, el professor Miralles assegura que devia ser el 1900 i que desaparegué 13 anys més tard. El llibre que es presenta demà inclou les 1.138 fotografies que s'han fet de les pàgines del diari en què surten anuncis destacats com el de La Casa Mercadal, que hi duia les sabates de la seva fàbrica de Ciutadella, o el de l'aigua de Firgas de Gran Canària. "La vida tenia molta publicitat, fet que destaca en totes les seves pàgines", apunta l'instigador de la recuperada publicació.

Val a dir que Joan Miralles Marimon arribà a l'illa caribenya quan feia pocs mesos de la primera intervenció nord-americana a Cuba. Foren, doncs, moments convulsos per a la societat cubana. Tot i això, Miralles Marimon manté la seva ideologia liberal i la plasma en la nova publicació havanera, que també destaca pel seu vessant "anticlerical i republicà", apunta el filòleg. "Parla de tot, des dels negocis del joc o la prostitució fins a la situació política de Cuba. Però, a més, inclou notícies d'arreu del món, la qual cosa ens fa pensar que disposava d'un grup de corresponsals, sobretot a Veneçuela, a banda dels seus enllaços a les províncies", aclareix. Allò cert és que Miralles Marimon tingué un pes dins la societat cubana. Així ho demostren els indicis que han localitzat el seu renebot i l'equip de col·laboradors, com Jorge Domingo. Són cartes i actes del Centro Balear, del qual féu part els primers anys, o la carta al catedràtic de l'Havana i polític José Enrique Varona, "una de les grans personalitats de la Cuba de principis del segle XX", emfatitza el professor de la UIB.

Història incompleta
La història, però, encara no s'ha acabat. Queda per determinar la fi de Joan Miralles Marimon. La documentació localitzada s'atura l'any 1913; és la darrera notcía que es té del periodista. "Tenim constàcia que el 5 de maig de 1913, a Ellis Island, un Juan Miralles viatjava com a passatger del Buenos Aires amb destinació a Barcelona", explica el professor i filòleg descobridor de la història. "Segons les dades, aquest era 'artist' i tenia 35 anys, tot i que en realitat n'hauria de tenir 41", precisa. Amb ell hi viatjaven Rosa Guilló, la seva dona, i una altra d'anomenada Antònia Penalva. Caldrà resseguir les noves pistes per acabar d'aclarir l'entrellat de la història. La veritat és que part del seu llegat com a periodista, destinat principalment a estudiosos i historiadors, quedarà preservat.