Reconeixement a una vida en pro de la cultura i la informació

Els traços de Joan Miró presidiren ahir l'acte d'entrega de la Medalla d'Or de la Comunitat a Pere A. Serra. Són les empremtes del mestre català que ahir dematí recordaren el seu pas per l'Illa i la importància de persones que, tal com ho féu ell, estimen les seves contrades. Aquest és el cas de l'editor Pere A. Serra, reconegut amb la màxima distinció del Govern per la seva empenta a favor de la cultura i la tasca informativa del país. Així ho assegurà el president, Francesc Antich, que li féu entrega de la Medalla d'Or de la Comunitat amb la ministra espanyola de Cultura, Àngeles González-Sinde, en una estibada sala Miró del Museu del Baluard.

Precisament aquelles parets, que tanta empenta tingué Serra a construir, acolliren ahir el reconeixement a l'editor vuit mesos després que ho hagués fet el Ministeri de Cultura espanyol amb la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts. "Avui és un dia molt important per a mi, no perquè em donin una medalla, sinó perquè em donen aquesta medalla, en la qual he somiat. Ara no l'esperava i menys que me la donassin a la Sala Joan Miró", assegurà Pere A. Serra just començar el discurs. Aquesta distinció se li podria haver entregat quan "acabàrem les obres del Baluard, en finalitzar l'edició de la Gran Enciclopèdia de Mallorca o en acabar l'edició en català del Die Balearen", recordà l'editor, mentre deixava paleses algunes de les escomeses culturals que ha duit a terme.

De fet, l'ànsia per construir un país culturalment fort i estable fou part essencial del parlament de l'editor, qui recordà que avui molts infants desconeixen per complet les figures d'Anselm Turmeda, Jafudà Cresques, Joan Miró i Jaume III. "Em preocupa que els més petits no coneguin aquests noms, grans personatges de la nostra història", recordà mentre desafiava el conseller de Cultura, Bartomeu Llinàs: "Que els nins coneguin més de la nostra cultura és un repte que li deix en les seves mans".

El caire humanista de Pere A. Serra també fou un dels punts destacats de la ministra espanyola Àngeles González-Sinde, que en el discurs reconegué que l'editor "impulsa la veritat des del periodisme i des de l'art". "La informació i la cultura són drets essencials per al bé comú i mai no sobren voluntats per fer-les avançar", va apuntar la titular de Cultura en recordar que el lliurament de la medalla no és un fet "a l'atzar".

Les múltiples facetes d'empresari, editor, periodista, mecenes artístic i expert en art foren també destacades pel president Francesc Antich, qui recordà al públic que "la seva inquietud en la promoció artística l'ha dut a l'impuls, amb les institucions, de nous espais museístics, com aquest al qual ens trobam (...), la Fundació Tren de l'Art i, més recentment, el de Can Prunera". El cap de l'Executiu, però, lloà la tasca editora de Pere A. Serra, que "ha sabut crear un grup de comunicació fet a ca nostra i per a ca nostra". Tanmateix, Antich féu especial esment a la creació de dBalears, "el primer diari escrit íntegrament en català, iniciativa que ha suposat una important passa endavant amb vista a la normalització de la llengua en els mitjans de comunició". És un fet indentitari que el president va descriure com a "principal senya d'identitat del nostre país".

Antich tampoc no volgué passar per alt el nom de Joan Miró en el discurs. "Aquesta sala dóna testimoni i permanència de la importància de Joan Miró per Mallorca i la seva voluntat de col·laborar amb obres com el Vol de l'Alosa", afegí. Precisament les grafies de l'abecedari que l'artista català realitzà en una perfecta conjugació d'art i poesia presidien l'acte institucional. Són els originals d'un projecte, del qual l'editor fou l'instigador i pel qual s'aplegaren sota un mateix títol 21 dibuixos originals de Miró i 19 textos de poetes mallorquins. Pere A. Serra recordà als presentents la seva importància, "només veure les lletres ja saps que són de Miró". De fet, l'editor obsequià la ministra González-Sinde amb una litografia del Vol de l'Alosa.

Pere A. Serra, tal com explicà durant el discurs, és el tercer solleric que rep el reconeixement de la Medalla d'Or de la Comunitat. Juli Ramis i Guillem Colom el precediren. "Comparat amb ells -digué- jo som tan sols un pobre infeliç i, com menys som, més he d'agrair", indicà minuts després de recordar la humiltat i serenor de Joan Miró. "Realment estic tan emocionat que he de restar en un punt tan discret, com deia Confuci, per cercar la meitat de les coses amb sentit comú".

Eren uns mots que recordaven la importància de l'esdevenir social per tal d'aconseguir "la força de tenir unes illes millors, que no ens deixem impressionar i conservem les nostres illes i el nostra paisatge", recordà abans d'encoratjar a fer coses tan importants com "una nova seu". Serà senyal de la petja del poble d'avui.