Francesca Marí
El Ramon Llull del segle XXI
Just quan es comencen a escalfar motors amb vista al setè centenari de la mort de Ramon Llull, la imatge del beat torna a reaparèixer. Si fa unes setmanes el PP de Palma anunciava una campanya sobre la vida i l'obra del beat com a punt estrella del seu programa cultural, el Departament de Cultura del Consell recupera la imatge més moderna de l'il·luminat mitjançant una exposició. El preuat Breviculum de Karlsruhe és la base d'aquesta mostra, que, a través del còmic, pretén donar a conèixer els diferents treballs que liderà Ramon Llull. "Aquesta és una manera propera per reinterpretar-ne l'obra", recordava ahir el dibuixant Pere Joan, qui s'encarregà de realitzar part de les vinyetes que hi apareixen. En total, tretze dibuixants varen prendre part en aquest projecte, que s'inaugurà el 2004 per iniciativa de la UIB i el Govern i que ara torna a reaparèixer per mostrar-se de manera itinerant als diferents pobles de l'Illa. "La mostra i l'obra de Llull és tan actual ara com fa sis anys", recordava ahir el dibuixant Alex Fito, que també participà en el projecte. "És més, es bo reaprofitar iniciatives d'aquest tipus, ja que és una llàstima que mostres com la de Ramon Llull quedin arraconades als magatzems", afegí Pere Joan.
+Espectacles-Públic
Tot i l'increment de companyies i la major oferta de produccions, les arts escèniques de les Balears patiren l'any passat una reculada. La davallada d'espectadors és la dada més rellevant, malgrat que també cal assenyalar l'increment de funcions que s'han realitzat en el conjunt dels espais escènics de l'Arxipèlag, que puja al 4,6%. Així ho destacà ahir el coordinador de la Càtedra Joan Ramis i Ramis de la UIB, Francesc Perelló, en presentar l'Anuari teatral del 2008.
El bon gust per la taula de casa bona
Els senyors mallorquins de principi de segle devien tenir predilecció per les llepolies i els aliments ensucrats. Els amargos, sospiros, coixins i la pasta reial d'ou són algunes de les propostes gastronòmiques que ofereix el receptari de la Cuina mallorquina de casa de senyor, una completa guia reeditada per Miquel Font en què es descriuen els plats d'una part de la societat adinerada de la Mallorca de l'any 1927. Just quan s'acosten les festes de Nadal i les taules de moltes llars s'omplen de menjues tradicionals, surt al carrer el darrer de la trilogia de receptaris gastronòmics impresos a Mallorca en el segle XX abans de la Guerra Civil.
Els 31-D s'escampen per totes les Illes
Els premis 31 de Desembre arriben enguany a totes les Balears i Pitiüses. Un any més, i aquesta ja en serà la 25à edició, l'Obra Cultural Balear reconeix la tasca a persones i entitats que han destacat en la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Serà el proper dissabte, dia 18 de desembre, al teatre d'Artà, en una vetlada en la qual també es recordaran la importància de la preservació del paisatge (la serra de Tramuntana) i les figures de Joan Alcover i Frederic Chopin. "Tot l'esforç que es fa envers la cultura i la llengua és immens, encara que, de vegades, no transcendeixi". Aquests premis són una eina "d'estímul i prestigi" envers aquesta tasca, apuntà el president de l'OCB, Jaume Mateu, qui afegí que "aquells que vulguin entrebancar la llengua i la cultura, segur que fracassaran". Ara bé, els vertaders protagonistes de la vetlada cultural, que començarà a les 21.30 hores i serà retransmesa per TV3 i IB3, són les persones i entitats que dissabte rebran els set premis i les dues distincions, i que enguany estan molt repartides per tot l'Arxipèlag.
El llegat de Robert Graves, 25 anys després
"Mallorca fou l'arcàdia de Robert Graves", el paradís mitificat pels poetes clàssics. La comparativa l'assenyalà la professora de Llengua i Literatura Anglesa de la UIB Joana Maria Seguí, amb motiu de l'homenatge de l'escriptor britànic ahir a Palma, just quan es compleixen 25 anys de la seva mort. L'edifici de la Riera acollí ahir un senzill homenatge a l'escriptor, poeta i acadèmic que el 1929 s'instal·là a Deià, des d'on produí bona part de l'obra. "Hi trobà la tranquil·litat que cercava, fugint d'un món al qual havia volgut renunciar voluntàriament", explicà el professor Joan Miquel Fiol en la presentació de l'acte.
Per una cultura sòlida i de país
Entendre la cultura com a element vertebrador de la societat amb un paper clau dins les polítiques institucionals són elements essencials de l'ideari del grup d'anàlisi i d'opinió Cultura i País, que ahir es presentà en societat amb el suport de prop d'una cinquantena de professionals i intel·lectuals de les Illes Balears. Els professors Damià Pons, Climent Picornell, Joan Melià i l'escriptor Guillem Frontera han estat els instigadors d'aquest lobby d'opinió i estudi, un cop han "copsat que vint-i-cinc anys després de l'autonomia encara hi ha un dèficit cultural més que considerable". "No s'ha arribat al sòtil que ens havíem imaginat abans com a satisfactori", explicà Picornell. Arran d'aquí, es decidí fer passes per intentar pal·liar la situació, ja que, segons el grup, "calen rectificacions urgents i decidides en el rumb de les polítiques culturals institucionals".
Rere les petjades d'Esperança Mayol
Tenia noranta-tres anys quan Esperança Mayol Alcover (Puerto Rico, 1881) veié plasmades les seves memòries en un llibre. Sota el títol d'Islas. Autobiografía, aquesta filla de sollerics desgranava, l'any 1974, les seves vivències més personals sobre Puerto Rico. Suposava el testimoni vivent d'una història a cavall entre la vall dels Tarongers i el país americà, on desembarcaren tants d'emigrants mallorquins.
Tram final d'un 'desconegut' en 4 llengües
El mallorquí Toni Bestard encara aquesta setmana el darrer tram del seu particular viatge cinematogràfic que inicià el passat 1 de novembre amb el rodatge d'El perfecto desconocido. Amb la serra de Tramuntana com a escenari idoni, el director de Bunyola proposa en el seu primer llargmetratge una pel·lícula "d'autor", que parla de les relacions humanes, i que ha inclòs Colm Meany com a gran protagonista. Serà un film fitat dins la Mallorca profunda, però amb un aspecte internacional "on s'intercalen fins a quatre idiomes: mallorquí, castellà, anglès i una mica d'alemany", apuntava el director. "Veig inconcebible que es dobli", afegí.
El jardí tancat torna a dansar
Maria del Mar Bonet els posà veu i Nacho Duato els donà forma i moviment. Les cançons tradicionals de les feines del camp i la mar de Mallorca tornen a pujar sobre l'escenari en format de dansa. La Compañía Nacional Danza 2 (CDN2) és l'encarregada de donar cos a aquesta proposta que engendrà el 1983 qui en fou el director artístic, Nacho Duato. Sota el títol de Jardí tancat, la cantautora mallorquina pregona la duresa d'aquestes feines, mentre que Duato materialitzà aquesta realitat, avui gairebé extingida, a través del cos.
Reducció al suport genèric en català
Els retards dels pagaments del Consell de Mallorca comencen a ser una tònica habitual entre el sector cultural. Després de les reiterades reclamacions del sector editoral per l'impagament de les ajudes a l'Espai Mallorca, ara s'hi afegeix la crítica del gremi a la reducció pressupostària i d'exemplars per al suport genèric als llibres i CD editats en llengua catalana. Unes ajudes, recordava ahir l'editor Gracià Sánchez, que en comptes d'augmentar "amb els anys s'han anat reduint, tot i l'esforç que feim. En la segona fase de les ajudes -publicades al BOIB el passat 30 de novembre- hi ha tres vegades menys doblers", assegurà. I és que cal remuntar-se gairebé deu anys enrere per localitzar una partida pressupostària menor per al suport genèric. L'any 2002 aquestes ajudes abastaven els 150.000 euros. Enguany aquesta xifra s'ha reduit als 136.000, un 16% menys que l'any passat (24.000 euros menys). "No es té compte que, per sort, el sector ha crescut i si no es dota de contingut pressupostari aquestes ajudes no tenen sentit", afegia Gracià Sànchez del Gall Editor.
El costat 'Peter Pan' de Gabino
"És un espectacle molt divertit, amb música en directre i en el qual la gent sempre se sorprèn". Aquestes són les raons per les quals, segons Gabino Diego, els mallorquins podem compartir la vetlada d'avui i la de demà amb ell al Trui Teatre de Palma. De motius en té molts altres, però l'actor madrileny se cenyeix a recitar els que ha publicat la crítica durant vuit anys. Aquest és el temps que fa que Gabino Diego roda pels escenaris de l'Estat amb Una noche con Gabino. Ara bé, la tragicomèdia que tant el caracteritza va molt més enllà de la rialla fàcil. L'intèrpret ha creat un personatge enigmàtic a través del qual els espectadors poden veure un "Gabino que triomfa amb el seu fracàs", assegura. És un personatge sargit a la manera de l'actor, amb el mateix nom de l'actor i que deixa entreveure les seves cabòries, perquè en realitat "tots portam un personatge a dins".
El teatre balear tresca pel món
La bona salut de les arts escèniques de les Illes Balears ha quedat palesa, un any més, amb la seva projecció arreu de l'Estat. Tot i les retallades econòmiques de les administracions públiques, el teatre i la dansa de l'Arxipèlag s'han pogut veure a més fires i festivals que mai. Així ho confirma el balanç del Departament de Teatre del Goven, que ha comptabilitzat 27 sortides teatrals de les companyies insulars durant el 2010 a fires i festivals. En tres anys, les companyies balears han passat de ser presents de 10 a 27 fires estatals. A més a més, el 2007 aquesta xifra només arribava a quatre festivals, fet que suposa set vegades menys que avui dia. Entre aquestes presentacions a l'exterior, s'hi troben les clàssiques fires teatrals de Tàrrega i Igualdada, però s'hi incorporen noves propostes, com el festival Ojo de Buey, Cartagena i Gijón. En total, s'han impulsat 32 participacions de companyies de les Balears, a més de l'assistència a Mercartes el mes de novembre amb sis companyies i la presència de 20 professionals de les Illes al congrés internacional de les arts escèniques, Escenium, a Bilbao entre el 10 i el 12 de febrer. Aquestes xifres, aportades per l'Executiu, suposen un increment d'un 170% de la projecció exterior escènica en només dos anys.
Instantànies del dia a dia
Reconèixer la tasca dels reporters gràfics de les Illes Balears és l'objectiu del premi Fotoperiodisme, que mostra a la ciutadania les millors imatges captades en els mitjans l'any passat. L'atemptat d'ETA, la festa de Sant Antoni, la de Sant Joan a Ciutadella, la mort de Baltasar Porcel i l'esfondrament del Camp d'en Serralta a Ciutat són algunes de les temàtiques que, a partir d'ahir, es poden veure al Casal Solleric de Ciutat.
La Sibil·la es presenta a Madrid
Si bé s'ha de tractar com un fet excepcional, el cant de la Sibil·la viatjà fins a Madrid en la celebració del Govern espanyol pel reconeixement de quatre candidatures de l'Estat com a patrimoni cultural immaterial de la Unesco. El cantaire dels Blavets de Lluc, Daniel Potrz, sota la batuta de Ricard Terrades i l'orgue de Rafel Riera, interpretaren ahir davant les ministres de Cultura i Agricultura, Àngeles González-Sinde i Rosa Aguilar, el cant medieval del Judicii Signum. Val a dir que estudiosos de la Sibil·la apuntaven també ahir que aquesta actuació al Museu Reina Sofia de Madrid s'ha de prendre com un fet "excepcional", ja que, per tal de no desvirtuar el cant litúrgic, aquest s'ha d'interpretar només el vespre de matines, com s'ha fet durant segles a Mallorca, asseguren.
Reflexions al natural
La càmera de Nando Esteva aparca per un moment el món publicitari per mostrar el costat més íntim i reflexiu del fotògraf publicista mallorquí. La mort del seu pare a causa d'un càncer el portà a recórrer uns viaranys d'aquesta malaltia fins ara desconeguts per ell. Així, des de fa dos anys i mig, Esteva s'encara als tabús, a les pors i a la vida quotidiana dels malalts de càncer i plasma totes aquestes reflexions com millor ho sap fer: a través de l'objectiu.
Empenta cultural
El balanç de l'encontre d'entitats culturals reunides dimarts a Raixa ha estat positiu. Els agents i els polítics acordaren tirar endavant el pla L'Art Mou el Món i crear una federació d'entitats culturals. Aquesta es concretarà passades les festes de Nadal i serà una entitat que tindrà el suport "dels diferents partits polítics i la Federació Hotelera", indicà ahir el president d'ACA, Antoni Caimari, impulsor del projecte. Aquesta federació serà només un dels vessants d'aquesta iniciativa global i que pretén "la reconstrucció, amb totes les seves conseqüències, del món cultural de les Illes Balears", manifestà Caimari. Això implica, primer, l'elaboració d'un tipus de 'llibre blanc' de la cultura en el qual s'analitzi l'estat de salut del sector a Mallorca per tal de conèixer "tot el que s'hi fa, què es vol fer més i amb quins objectius", assenyalà. Tot i això, apuntà que el projecte s'iniciarà a Mallorca per estendre'l després a la resta de l'Arxipèlag. A més de la federació, que es reunirà passat Nadal a la Fundació Pilar i Joan Miró, es crearà -segons Caimari- una comissió d'entitats, polítics i intel·lectuals per tal d'engegar el projecte.
Carbonell, acadèmic de Sant Sebastià
El musicòleg Xavier Carbonell fou investit ahir de capvespre nou acadèmic numerari de la Secció de Música i Dansa de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià. A l'acte, que tingué lloc a Can Campaner, hi foren presents part dels membres representatius de l'acadèmia, presidida per Neus García Iniesta i estigueren acompanyat a l'estrada pel pintor Ñaco Fabré i l'arquitecte Tolo Vila.
El Tomeu Penya més íntim
Tomeu Penya deixa de banda el seu esperit més revetler i irònic per endinsar-se de ple en el camp dels sentiments i la vida quotidiana, "en el qual qualsevol pot sentir-se al·ludit", assegura. L'enamorament, la ràbia i la bellesa són algunes de les temàtiques que centren el seu nou treball discogràfic, Tomeu Penya, 30 anys després, que ahir presentà als mitjans en una roda de premsa amb gran concurrència. Era una mostra més de la capacitat del cantant vilafranquer per aglutinar el públic més divers després de trenta anys sobre els escenaris i d'"estar més vist que el TBO", bromejava. Aquest treball, recollit en CD i DVD, suposa també un repte per a Tomeu Penya. És la primera vegada que enregistra un directe i, a més, ho fa davant les càmeres. "Vull que el públic escolti les cançons, però també que s'hi identifiqui", declara. De fet, la diversitat d'assumptes d'aquest àlbum de setze temes ofereix un "breu" repàs de la seva extensa trajectòria professional. S'hi apleguen algunes de les seves cançons més íntimes i romàntiques, però revestides d'uns nous arranjaments preparats per Tomeu Servera. "Ha estat tot un luxe", reconeixia.
Jornada de ball i intercanvi
Al vespre, arribà el torn de demostrar el que s'havia après.Foto: J.Ll. Els balls populars de cada illa, amb les seves particularitats, varen fer front comú ahir a les dependències del teatre Mar i Terra. Era la primera trobada de federacions de música i ball de les Illes Balears, que es reunia per primera vegada a Ciutat, en un encontre marcat pel nou escenari de Santa Catalina. Les inscripcions als diferents tallers de ball compliren les expectatives, atès que aquest intercanvi cultural animà balladors -i aprenents- a conèixer la cultura pròpia de cada illa. El sus el donaren a les quatre de l'horabaixa les colles de música i ball d'Evissa i Formentera que, armades amb les seves castanyoles, prometien unes hores d'entreteniment i bots. Bé, això darrer sols era per als homes, perquè per a les dones l'important és arrossegar els peus i anar cap cot.
El Principal canvia d''estratègia'
Set mesos després de l'arribada de Guillem Roman a la gerència del Teatre Principal de Palma, l'espai escènic comença a canviar les dinàmiques de funcionament. Una vegada aparcats els conflictes amb els treballadors, la feina del Principal se centra ara en la nova cartellera. Aquesta serà definida pels directors artístic i musical, Pep Lluís Gallardo i Francesc Bonnín, respectivament. "Hem marcat un calendari per tal de fixar una programació a llarg termini", manifesta Gallardo, que reconeix que els objectius principals són "crear hàbits" entre els ciutadans i cercar "públic nou".
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic