Francesca Marí
L'Arxiu del Regne obre les portes dilluns
L'Arxiu del Regne tornarà a obrir al públic després d'estar deu mesos tancat per trasllat. Les previsions del Govern pel que fa a l'obertura temporal del centre històric al Parc Bit s'han allargat més del compte. Primer apuntaren que el tancantament sols seria de tres mesos, però poc temps després -al juny- ja avisaren que seria per octubre. Ahir la Conselleria d'Educació i Cultura, que dirigeix Bartomeu Llinàs, anuncià a través d'un comunicat que les portes de l'Arxiu s'obriran dilluns, 29 de novembre. El motiu del retard, segons el director general de Cultura, Pere Joan Martorell, han estat els entrebancs per a "la correcta adequació de l'espai". Així doncs, l'Arxiu del Regne s'ubicarà temporalment al carrer de Blaise Pascal, edifici Adduno, al Parc Bit i disposarà de més de 7.500 metres lineals de documents que integraran el fons arxivístic, a més de la biblioteca auxiliar del centre. Els horaris de visites per als investigadors -que ja el mes de març es queixaren per la tardança- també s'han modificat i a partir de dilluns l'horari d'atenció a la sala de lectura serà, fins al 20 de gener de 2011, de 8.45 a 14.30 de dilluns a divendres.
Els Escènica desafien el futbol
La darrera producció de Mort de Dama, dirigida per Rafel Duran és una de les més nominades. Les arts escèniques i la dansa desafiaran dilluns un altre espectacle ben cobejat: el futbol. Els organitzadors dels premis Escènica no estan gens preocupats pel seguiment del Barça-Madrid, encara que de ben segur no en faltaran referències durant la gala que se celebrarà dilluns, a partir de les 22.50 hores, al teatre Principal. "Serà una vetlada per recordar", manifestava ahir el director de Fanteatre i col·laborador de dBalears, Javier Matesanz, instigadors de la cerimònia. Es tracta d'una gala, per cert, que és una reivindicació històrica del sector des de fa més de vint anys, com subratllà ahir el delegat de Teatrre del Govern, Josep Ramon Cerdà, i que premiarà els millors espectacles produïts a les Balears d'ençà l'1 de gener de 2009 al 31 de juliol de 2010. Dansa, millor actriu, millor espectacle, millor dramatúrgia i text original són algunes de les 12 categories en concurs, a les quals opten fins a 21 companyies teatrals o de dansa. Menció especial tindran també els tres guardons honorífics que entregaran els organitzadors a persones o entitats vinculades amb el teatre d'arreu de les Illes.
Picasso guaita la Mare Nostrum
L'essència temàtica de Pablo Picasso arriba avui a Palma en format expositiu, una mostra que repassa els grans beuratges dels quals es nodrí el pintor malagueny a l'hora de crear la seva prolífica obra. Entre ells, destaca el blau de la Mare Nostrum, del qual pren títol l'exposició i "marcà la seva forma de vida, tot i estar-se a París". Així ho reconeixia ahir la directora de la Fundació Picasso Museo Casa Natal, Lourdes Moreno, instigadora d'aquest projecte expostiu que, sota el títol de Picasso mediterráneo, es podrà veure a partir d'avui a les 20 hores fins al 9 de gener al Casal Solleric. Després de visitar Alacant i Múrcia, Picasso mediterráneo aterra a Ciutat.
Cooperació en imatges
La imatge i el vídeo són els suports que ha escollit l'ONG Treball Solidari per presentar els seus deu anys de treball a l'Amèrica Central. Ho fan a través de l'exposició Centroamericando, gràcies a la càmera del fotògraf Pep Bonet, que per primera vegada treballa amb una organització no governamental de les Illes. Bonet acceptà l'encàrrec de Treball Solidari per mostrar els fruits de la cooperació internacional amb un viatge 'llampec' de tres setmanes. En aquest temps, el fotògraf recorregué des de les muntanyes de Nicaragua amb pagesos de patata fins a l'altiplà de Guatemala amb l'ètnica Mama, passant per la la costa del Carib d'Hondures, i el el riu salvadorenys de Lempa. Una travessia ben intensa a través del qual el reconegut fotògraf captà més de 15.000 imatges. Tot i això, Bonet reconeix que aquest no és el seu model de treball, ja que "sempre m'han interessat molt més els problemes que no les solucions, tal vegada perquè dels problemes en trec la inspiració", explicava ahir mentre afegia que el seus viatges sempre comporten més temps.
Brindis per la Sibil·la
L'apocalipsi final que cada Nit de Nadal ens recorda la Sibil·la no acaba d'atemorir els ciutadans, tot i que en els nostres dies véngui de la mà de crisis econòmiques i finaceres. Així ho demostraren ahir de capvespre a la capella de la Misericòrida en l'acte de celebració de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Un acte que malgrat la seva senzillesa congregà un nombrós públic, entre polítics, cantaires i ciutadans anònims, que es volgué afegir a la festa. El següent pas per a la internacionalització de la Sibil·la serà a Madrid, quan dijous que ve, dia 2 de desembre, mostrarà el seu cant al Reina Sofía.
Pedrolo, l'empremta d'un comunicador
Just quan es compleixen vint anys de la seva mort, Palma s'afegeix als actes de reconeixement d'una de les figures més prolífiques de la literatura catalana contemporània: Manuel de Pedrolo. Durant tres dies, Ciutat i Lloseta rememoraran la tasca del polifacètic escriptor, que conreà els gèneres més diversos, des de la poesia fins a la novel·la, passant pel teatre, la crítica i l'assaig. Ara bé, els actes que es duran a terme a partir d'avui al centre palmesà de Can Alcover recordaran una de les facetes menys conegudes de l'escriptor, com fou la seva implicació directa amb la comunicació. Aquest vessant periodístic és el que encetarà la xerrada avui a les 19 hores del coordinador de l'Obra Cultural Balear, Tomeu Martí, amb el títol Manuel de Pedrolo, periodista. No debades, les col·laboracions i articles de l'autor de Les fronteres interiors palesa la seva curiositat crítica i constructiva cap a la societat que l'envoltava i una fidelitat absoluta cap al país, tot i els temps que li va tocar viure. No es poden obviar els problemes de Pedrolo amb la censura, quan algunes de les seves novel·les no pogueren ser publicades just després d'haver-les escrites.
Santa Eulàlia, dos anys després
Després de dos anys de bastides i obres a quaranta metres d'alçada, l'església de Santa Eulàlia, un dels temples cristians més antics de Ciutat, llueix de nou. El bisbe de Mallorca, Jesús Murgui, acompanyat pel conseller d'Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, encapçalà ahir la comitiva institucional que inaugurà la dita rehabilitació, que ha costat més de dos milions d'euros i que ha estat sufragada en un 50% pel Govern balear.
Els altres béns de la Humanitat
La necessitat de protecció del patrimoni, bé sigui material o immaterial, s'ha convertit en una quimera per a la majoria de països. Aquesta setmana la Unesco ha afegit 51 nous elements a la llista de patrimonis immaterial de la Humanitat provinents d'11 estats d'arreu del món. Dimarts, Mallorca rebé amb alegria la notícia de la inclusió de la Sibil·la dins aquesta anhelada llista, però no fou l'única preservació que ens toca de prop: els Castellers de Mallorca i els Al·lots de Llevant també estaven d'enhorabona amb la decisió del Consell intergovernamental de protegir les famoses torres humanes.
Oberts a la cultura
Les bèsties i els dimonis desfilaren per davant l'edifici avui completament restaurat. Foto: M.À.C. L'aigua i el foc, dos dels elements bàsics dels clàssics grecs, marcaren la inauguració ahir del teatre Mar i Terra. El primer, perquè la pluja obligà a modificar el programa inaugural, i el segon, l'infern de bèsties en què es convertí el carrer gran de Santa Catalina. Unes presències que contrastaren amb la il·lusió de molts veïns que no es volien perdre la reobertura de l'antic casino després de quaranta anys tancat i barrat. Però la memòria d'aquests veïns del Jonquet i Santa Catalina és encara ben viva. Grans i més granats, amb cotxets o gaiato trescaren entre les parets d'aquell Mar i Terra que anys enrere havia esdevingut teatre, centre social i escola.
Santa Catalina recupera el teatre
El teatre Mar i Terra, conegut entre els veïns com "la Universitat de Santa Catalina" aixeca avui les bambolines després d'haver estat tancades gairebé quaranta anys. Al cap de catorze mesos d'obres, la cultura d'arrel tradicional, la música i el teatre -amateur- centraran les propostes artístiques d'aquesta nova sala municipal de Palma, que s'afegeix a al teatre Municipal i al Xesc Forteza. "És una proposta de difusió i formació", manifestà ahir la regidora de Cultura, Nanda Ramon, durant la presentació del rehabilitat edifici, que ha tingut un pressupost de 2,8 milions d'euros per a la restauració (un 50% sufragat pel fons europeu Feder). Cal pensar que, a més de l'antic espai escènic -amb una capacitat per a 152 espectadors i grades retràctils-, es convertirà també en la seu de l'Escola Municipal de Teatre i la futura AulaFolk, aquesta darrera encara en procés de creació. "Treballam en els plecs de condicions i en breu traurem a concurs la gestió de l'aula de cultura popular", afegí la regidora, que ha pres bona mostra del funcionament del CAT de Barcelona.
Aina Moll, dona de lletres
"És la major de vuit germans i això, de per si, ja imprimeix caràcter". Així començava la intervenció de l'editor Francesc Moll en l'acte de reconeixement que l'Institut d'Estudis Catalans volgué retre ahir a la reconeguda filòloga menorquina i primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Aina Moll. L'homenatge a Aina Moll també serví per presentar en societat la delegació de l'IEC a Palma, que, a partir d'ara, dirigirà Damià Pons i que tindrà la futura seu física a Can Oleo. Així ho confirmà el president de l'IEC qui recordà que l'Acadèmia de les ciències i les humanitats es legitima per "l'arrelament cultural, científic i social a tots els països de cultura, llengua i civilització catalanes".
L'IEC s'instal·la a Palma
Un homenatge a la filòloga Aina Moll serà l'acte que engegarà avui, de manera oficial, l'activitat de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a Palma. Fa anys que la institució inicià contactes a l'Illa per establir-hi una seu permanent que, a la fi, sembla que ha arribat. El professor Damià Pons serà el delegat de l'IEC a Ciutat. Aquest pretén bastir una xarxa d'activitats amb "l'objectiu de posar en contacte el món intel·lectual mallorquí amb la dinàmica cultural de l'IEC", explicava ahir Pons, que també remarcà el gran nombres d'illencs que en són membres tant numeraris com emèrits.
Sinde cerca 'solucions' per al Castell d'Alaró
La ministra espanyola de Cultura, Àngeles González-Sinde, va reconèixer ahir que el seu departament no preveu, de moment, els doblers promesos l'any passat per a la reforma del Castell d'Alaró i per al Museu modernista de Can Prunera, però es compromet a "trobar solucions". Així ho explicà el senador Pere Sampol, després de la compareixença de la titular espanyola a la Cambra alta.
La Unesco avala la Sibil·la
Arribar i moldre. Passaven les cinc del capvespre (hora kenyata), quan el comitè intergovernamental de la Unesco declarava el cant de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Era la primera vegada que el cant litúrgic medieval optava al reconeixement internacional i, tot i que alguns auguraven que seria molt difícil, el comitè de la Unesco reunit a Nairobi en reconegué la vàlua.
Humor punyent i corrosiu
El papa de Roma compareix tal com va venir al món davant la plaça de Sant Pere del Vaticà, sembla que el sant apòstol ha trabucat el carro i que d'ara endavant ha decidit viure "d'Amor i Pobresa". Així comença la història del conte que dóna títol a El Vicari de Crist i altres ficcions, un recull de tretze històries que Joan Guasp ha confegit en un llibre carregat de sàtira. "Brevetat i humor" descriu l'escriptor en parlar d'aquesta obra, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, després de guanyar el premi Armand Quintana. I és que les aventures d'aquest papa decidit a revisar els dogmes de l'Església es mesclen amb la mort d'un dictador o les escatainades del gall que no deixen dormir per molt que l'amo s'hi capfiqui. Històrietes curtes, totes elles, escrites amb un estil dinàmic que atreuen l'atenció del lector i que tenen en comú una elevada dosi d'ironia. "Uns contes amb una cert sarcasme que no defugen gens de la meva manera d'escriure", explica l'autor d'altres títols com Barçaforismes i La cervesa de Déu. A través de les tretze històries Guasp mostra també el seu bon humor cap a la nostra societat, font d'inspiració i també de crítica.
La paraula que trenca barrots
Un total de 587 escriptors, periodistes i editors han estat perseguits o amenaçats en els primers sis mesos d'enguany. Una xifra que posa en evidència que allò que alguns anomenen llibertat d'expressió queda només en una simple declaració d'intencions internacional. El nombre d'escriptors assassinats arriba a quatre mensuals, a més dels deu despareguts. Són les xifres del darrer Case list del Comitè d'Escriptors Empresonats del PEN Internacional fets públics aquests dies amb motiu del Dia de l'escriptor empresonat que se celebra avui, 15 de novembre, arreu del món.
Camí de la Unesco
La delegació mallorquina del Consell de Mallorca partí ahir cap a Nairobi per defensar la decaració de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Unesco. Un comitè intergovernamental serà qui decidirà, a partir d'avui, reunit a Kenya, si el cant medieval pot ser declarat a bé protegit o no. "Si no, ho tornarem a provar l'any que ve", apuntava aquesta mateixa setmana el conseller insular de Cultura i Patrimoni, Joan Font, en ser preguntat per la possible declaració.
Entre les formes i els sons
L'escenari que just fa una setmana acollia l'edició ampliada de Balada de Guillem d'Efak s'ha convertit a partir d'ahir en cau de l'art més plàstic d'un altre ferm defensor de la terra i la cultura: Toni Roig. Sota el títol Toni Roig Escultor 1946-2007, l'Estudi General Lul·lià mostra fins al 4 de desembre un tast del joc de formes i contrastos que Roig creà durant tota la seva vida i que es traduïren en testes, figures femenines de gran format de ciment, cavallets i carotes de dimonis, entre moltes altres figures.
La cultura del poble, al carrer
La cultura d'arrel tradicional centrarà el programa d'activitats de Ciutat la darrera setmana de novembre (del 20 al 28). Per quart any consecutiu, l'Ajuntament de Palma i el Consell treuen al carrer les diferents expressions culturals del poble per difondre-les entre aquells que encara no les coneixen. I és que el poble, els seus ciutadans, són els que donen sentit a la cultura.
Pau Casals, protagonista del Llull 2011
Les eleccions catalanes d'aquí a devuit dies han fet avançar la reunió dels òrgans de direcció de l'Institut Ramon Llull, que ahir al matí es trobà a Palma, en comptes de fer-ho el mes de desembre com és habitual. Era, per tant, la darrera convocatòria amb Josep-Lluís Carod-Rovira com a cap del consell de direcció, per la qual cosa s'aprofità per fer balanç d'aquests gairebé dos anys de camí conjunt i per traçar les línies d'actuació del Llull per al 2011. El record de Pau Casals serà un dels actes centrals del proper calendari, segons anuncià Carod-Rovira. Principat i Balears ja treballen plegats en un gran homenatge al creador de l'Himne a les Nacions Unides amb motiu del 40è aniversari de la seva interpretació davant l'ONU. "És un esdeveniment com a motor d'un missatge que la llengua i la cultura catalanes són una cultura de pau i oberta al món", recordà el vicepresident català. El director de l'Orquestra Simfònica Ciutat de Palma, Salvador Brotons, dirigirà aquest concert a la mateixa seu de les Nacions Unides, juntament amb els 74 cantaires del Cor de Joves Intèrprets dels Països Catalans, els 80 de l'Orfeó Català i la coral de Manhattan School of Music.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic