El món “progressa”, Antònia Font també

Gamberro, metafísica, tropical, armari, gros, humitat, televisió, homes, futbol, poder, llum, pena, felicitat i res. Aquesta és la l'essència de Lamparetes. Amb aquests catorze mots, el compositor i baixista d'Antònia Font, Joan Miquel Oliver, descrivia ahir els catorze temes del nou treball discogràfic de la formació, que es posarà a la venda dilluns, dia 11, a Mallorca (a les dotze del vespre de diumenge a Xocolat). La imatge de l'edifici de Gesa il·lumina aquestes Lamparetes, que es podran sentir en directe el 25 i 26 de maig al teatre Principal.

Com ja sol ser habitual amb ells, la innovació torna a ser una constant. I, com succeí en els sis àlbums anteriors, aquest nou disc no té res a veure amb el que n'hem pogut sentir fins ara. Sols la seva essència. Després de dos anys d'aturada, els cinc components d'Antònia Font s'han posat els vestits d'exploradors per endinsar-se en noves terres musicals. Ara, però, van acompanyats de Clint Eastwood i de la imatge d'aquell home solitari i fort. "Aquest disc és un homenatge als homes, mascles, pioners i exploradors amb una capactitat extraordinària de protagonitzar fets històrics i que han fet progressar el món", explicava ahir Oliver. Precisament Homes havia de ser el títol del disc, que després barataren per unes Lamparetes fruit del progrés. "La llum artificial enfront de la natura; la civilització contra la naturalesa", afegia Oliver. Una natura abrupta per a uns músics sense fons.

Qui són aquests homes a qui voleu retre homenatge?
Són els homes solitaris i senzills, en contradicció com a gènere únic neuronal i que té temps de protagonitzar fites històriques.

Però al final optàreu pel llum elèctric per titular el disc. Per què l'edifici de Gesa?
Perquè és un símbol de progrés. No vull que el tirin, per mi és un edifici ben guapo.

I la foto del palau de congressos que també apareix al disc?
És un edifici que quedarà horrorós. Segur que ara el pinten de blanc i tot perquè paregui més guapo. Nosaltres posam les imatges que hi ha, no perquè siguin guapes ni lletges. El palau de congressos l'hi he posat i no m'agrada gens.

Aquest disc és molt musical, però també amb lletres molt més 'entenedores'?
Sí, les lletres estan acompanyades de personatges fent coses en llocs que cadascú pugui imaginar. És perquè puguis tancar els ulls i, en comptes d'un disc, pensar que mires una pel·lícula. Que puguis percerbre el disc en imatge. He fet el contrari del que se suposa que és l'escriptura automàtica.

És un viatge d'exploració propi, com el que d'aquells homes de què parlàveu?
Aquest disc et transporta. En els altres, cercava el llenguatge poètic pur i dur. En aquest, és com un viatge a llocs que coneixes i a llocs inventats.
Hi apareix molta natura.
Perquè l'home s'enfronta amb la naturalesa hostil i s'ha d'inventar aparells, màquines, perquè ha de llevar els arbres dels boscos. L'home es topa amb la naturalesa, aquest és el tema del disc.

El tercer tema té un títol controvertit: Islas Baleares, que al principi de l'entrevista heu definit com a 'tropical'. És un homenatge retro?
La realitat canvia cada dia. Des del moment que vaig escriure aquesta cançó fins avui, la realitat ja ha canviat. Hi ha la idea que les Balears autèntiques són les de quan érem petits, de la gent que ara té seixanta anys. No és vera. És com si haguéssim volgut promocionar l'Illa i ens hagués sortit malament.

També hi apareixen molts referent americans, per què?
Perquè són uns exploradors. No havien arribat d'Anglaterra que ja han conquerit tot el món. Però el sol surt per a tothom igual, siguis d'on siguis, tant a Amèrica com aquí.
Acabàreu la gira fa dos anys al teatre Principal, no és casualitat que la torneu a començar allà mateix.
El Principal ens agrada, és el teatre més guapo que hi ha.

Per què heu muntat la vostra pròpia discogràfica per treure aquest disc?
Per molta llibertat que et deixin, sempre et sents amb una responsabilitat d'haver d'arribar a unes vendes. Ara no passa res si venem o no venem.

A Me sobren paraules, el primer tema, deis que d'"aquí a dos anys me retir". Nou deu ser vera?
Quan vaig escriure el disc, pensava que no en faria pus. Em costà reenganxar-ho després de tant de temps sense escriure cançons, però un pic començat, quan ja era a punt de gravar-se, no aturava.