“L'islam ensenya cadascú a posar-se al lloc que li toca”

A Nicolau Roser (Palma, 1962), se'l reconeix més a fora que a l'Illa. Llicenciat en Literatura Semítica, és professor de Llengua àrab i traducció a la Universitat de Granada i la seva tesi doctoral rau sobre Política i religió: la concepció islàmica. Aquesta setmana ha pres part de les Jornades universitàries de cultura municipal. També conegut per la traducció del Tarih Mayurqa, la crònica àrab de la conquesta. Avui, però, ens parla de la situació sociopolítica als països del nord de l'Àfrica, uns estats que coneix prou bé.

Quin ha estat el detonant de les revoltes?
Són molt diferents. A Tunísia s'ha enderrocat el dictador i ha hagut de fugir, mentre que a Egipte el president renuncià arran de les reivindicacions ciutadanes. A Líbia estam a les portes d'un conflicte civil que no sabem quina durada tindrà. De fet, gràcies a la intervenció de l'ONU, el conflicte es resoldrà més aviat.

No creis que desembocarà en una guerra civil?
No parlam de cap invasió, sinó que s'ha prohibit a Gaddafi utilitzar la força aèria per sufocar la revolta.
Ara tothom parla de dictadors, però fins fa quatre dies Mubarak no n'era considerat un.
Mentre els dictadors serveixen, són aliats. Al món àrab hi ha dictadures militars vestides de civil, però això no és res de nou. És un règim que coneixen des de fa més de set-cents anys.

I les revoltes?
No són tan espontànies com pensam. Sempre hi ha hagut una resistència a les dictadures, però són sufocades i reprimides. Això, però, no surt als diaris. Quan aquesta repressió afecta la major part de la població, és més probable que hi hagi una revolta.

Qui hi ha al darrere?
Hi ha tot un grup de resistència que va des dels grups per nosaltres dits islamistes o integristes fins a la gent d'esquerres. A Egipte, la participació dels islamistes o Germans Musulmans és molt gran perquè estan molt més organitzats. A gairebé tots els països musulmans, els qui deim integristes o fonamentalistes són la gent més organitzada.

D'on agafen tant poder?
El que fan és oferir uns serveis públics que l'Estat no és capaç de donar per la seva estructura dictatorial.

Però qui són realment els Germans Musulmans?
És una formació egípcia creada el 1928 per Hassan al-Banna. És un grup d'ensenyament i de pràctica dels valors islàmics estès a tots els països musulmans. Avui, a Egipte, són vists com un moviment social que lluita d'una manera molt eficaç per elevar el nivell de vida i de pensament crític del poble.

En què consisteixen aquests valors islàmics?
No són tan diferents dels occidentals, sobretot els valors pràctics. Són principalment la igualtat d'oportunitats davant la llei i la creació d'una societat meritocràtica, és a dir, que la gent estigui al lloc que li correspon pel mèrit de l'esforç i les capacitats que té, i no pel fet de ser d'una família en concret o per tenir una renda.
I quin paper hi juga la religió? No n'heu parlat.
L'islam ensenya que cadascú s'ha de posar al seu lloc, i el fet d'estar a un lloc que no li correspon és una injustícia. La religió dóna uns valors d'igualtat i de fraternitat. Els de la revolució francesa són propis de l'islam, sobretot la idea de justícia tant individual com social. Hi ha interès a reescriure la història i no reconèixer a l'islam les aportacions que n'hem après. Tan sols en remarcam els conceptes negatius.

La dona quin lloc hi té?
Aquesta discriminació d'home a dona als països islàmics és recent. Al segle VII fins pràcticament al XX la discriminació de gènere era a Occident. Des del segle VII, a Orient, la dona era reconeguda com un ésser humà, cosa que no passa fins quasi el segle XVI en la religió catòlica. La dona té els mateixos drets civils que l'home, dret a la propietat privada i al divorci, cosa que a Espanya no existeix fins al 1931.
Però aquesta no és la situació actual.
La decadència d'Occident va tenir lloc a l'edat mitjana. Ara, el món àrab està a l'edat mitjana com a cultura. Però hi ha una diferència: mentre que l'edat mitjana d'Occident ocorre quan l'Estat accepta la ideologia cristiana com a pròpia, a l'islam succeeix al contrari. Ocorre quan la societat abandona els principis d'igualtat i de justícia que exigeix l'islam. Els musulmans estan en decadència perquè estan enfora dels seus principis i valors, mentre que el desenvolupament d'Occident és quan s'allibera dels dogmes cristians. Voler que totes les civilitzacions tinguin la mateixa trajectòria històrica és un error.

Però per què es consideren fonamentalistes?
Les forces polítiques d'Occident mai no volen parlar amb iguals, sinó amb la gent que estigui en condicions d'inferioritat perquè acceptin les seves exigències. Implantar una societat islàmica suposa tenir al davant un igual.