La Tate obre les portes al Miró compromès

Chris Dercon, Albert Moragues i Joan Punyet a la presentació. | F.Marí

Francesca MaríLondres13/04/11 0:00

La Tate Modern canvia el prisma sobre Joan Miró per endinsar-se en els orígens de les seves creacions. L'exili, la Guerra Civil i la repressió de la dictadura franquista no passen per alt en l'univers mironià, poblat d'estrelles, colors, notes musicals i escales que pugen a l'infinit. La galeria britànica presentà ahir l'exposició The ladder of escape (L'escala de l'evasió), la retrospectiva més àmplia que s'ha fet a Londres sobre l'artista català en els darrers 50 anys. Tretze sales a la quarta planta de l'efici londinenc en repassen cinquanta-set anys de trajectòria pictòrica centrada en la seva iconografia més social i política. "Cerca el que hi ha darrere els símbols i les icones de Miró. El meu avi era un home compromès i aquesta mostra retrata el Miró revolucionari", assegurà ahir el nét de Miró, Joan Punyet, durant la presentació als mitjans.

L'amor de Miró a la terra i al camp i l'esclat de la Guerra Civil, com també la repressió de la dictadura, són els tres eixos que centren el recorregut expositiu de la Tate i que marcaren també l'evolució de la seva trajectòria pictòrica. Obres com el Cap de pagès català, la sèrie Barcelona, les admirades Constel·lacions, el tríptic de l'Esperança del condemnat a mort (1973) i les Teles cremades són algunes de les 161 peces que es podran veure a la capital britànica fins a l'11 de setembre. "És una exposició especial amb un Miró activista", assegurava Chris Dercon, director de la Tate Modern. Fa només sis dies que Dercon ha assumit la direcció de la galeria i ahir, davant la gran afluència de mitjans (més de 200), es mostrava "orgullós" d'estrenar-se amb l'obra del català més universal. En la presentació també hi eren presents el conseller de Presidència del Govern, Albert Moragues, i el nou director de l'Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, que han donat suport a l'organització de l'exposició.

Organitzada per la Tate Modern i per la Fundació Miró de Barcelona, The ladder of scape també deixa palesos els espais referencials de Miró: Barcelona, Mont-roig, París i Palma. Punyet destacà la mallorquinitat de la mostra, ja que part de les obres que s'hi exhibeixen foren "cuinades des de l'Illa entre 1956 i 1983". Moltes d'aquestes veus punyents, "com ara el trípic L'esperança del condemnat a mort (1974), en record de Salvador Puig Antich; i els Blaus (1961), portats des del Centre Pompidour, es gestaren a Son Boter o al taller Sert", afegí el nét, que tornà a emfasitzar el Miró de les conviccions.

"Aquesta exposició significa posar blanc damunt negre, posar sobre la taula la mallorquinitat de Miró", declarà també el conseller Moragues, que subratllà que "ens trobam davant el gran pintor de Mallorca, tot i ser català". Dues de les peces que es mostren a la capital britànica provenen de l'Illa: una Tela cremada II (1973) i un dibuix sobre paper japonès, Sense títol, de quasi deu metres de llargària. Aquest darrer ha estat cedit per la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma. Precisament Moragues recordà ahir dematí la necessitat de "redescobrir, i fins i tots per alguns descobrir, la petjada de Miró" a través de la funcació palmesana. Per la seva banda, Villatoro destacà també Miró com "una de les més altes expressions de la cultura catalana" i com un "català arrelat a les Balears".

Entorn rural

The ladder of escape s'inicia amb els paissatges que tant captivaren Joan Miró en les seves estades a Mont-roig. Els elements de la natura i la vida del camp són el tret de sortida de la mostra, comissariada per Matthew Gale, Marko Daniel i Kerryn Greenberg. Entre les obres primerenques destaca La masia (1921-22), la tela que dóna la benvinguda als visitants. La seva majestuositat captivà els periodistes britànics, que s'aglutinaven per observar-la de prop. És el mateix esperit que també captivà Hemingway quan la comprà al seu amic Miró. Anys després, la vídua de l'escriptor cedí l'obra a la National Gallery de Washington.

Precisament després de Londres, la retrospectiva "política" mironiana viatjarà a la Fundació Miró de Barcelona (octubre) i també a la galeria Nacional de Washington (el maig del 2012). Mentre hom s'endinsa dins el recorregut pictòric de les tretze sales, de manera diàfana es topa amb l'anhelada estada de Miró a París i la magistral seqüència del Cap de pagès català (1924-25), fruit dels seus records del camp. La incursió de Miró en la vida de la capital francesa i la influència dels surrealistes el portaren a crear un univers propi que anà sorgint fins al final i que aquí queda present amb les Metamorfosis i Homme et femme devant un tas d'excréments (1935).

Aquesta continuïtat i el seu suport a la República es truncaren amb l'inici de la Guerra Civil, punt central de la mostra, on no passa per alt el Cap d'home sense títol (1937), provinent del Museu d'Art Modern de Nova York. Ara bé, l'esclat bèl·lic no doblegà Joan Miró, com es desmostra, segons explicà el comissari Matthew Gale, a través de les 50 litografries de la sèrie Barcelona que presenta la Tate. "Aquesta és una obra diferent, més austera i popular, en la qual ens trobam amb molts elements

mironians, incloses unes cares que fan por i mostren la tensió del moment que vivia Miró. Eren moments molt díficils per treballar -afegí Gale-, com també ho fou la creació de les Constel·lacions entre 1940 i 1941, enmig de la seva escapada de Normandia cap a Mallorca". Tot i la lectura historicista sobre l'evolució pictòrica del mestre català, la directora de la Fundació Miró de Barcelona, Rosa Maria Malet, deixà clar que aquesta exposició es planteja com un "repte per explicar els aspectes més reivindicatius de Miró sense entrar en cap terreny tendenciós i procurant ser tan equànimes com sigui possible". Aquest treball, asseguraren els comissaris, els ha portat més de dos anys i mig de feina, en una "comunió" d'idees sobre com plantejar-la.

Miró pot tenir molts registres i en aquesta mostra en podem descobrir diversos. "El punt de partida no s'ha fixat en els aspectes més poètics, que de vegades es manifesten amb contundència o brutalitat. A partir d'aquí, indagam per saber d'on provenien", afegí Malet. És el retorn als orígens de la creació, que "es troben en la vida rural i la natura, on també hi ha el sol, la lluna i l'horitzó. A partir de la vida rural vertebrarà la dedicació i constància del progrés, que valorarà tota la vida un Miró metòdic i lluitador".

La seva evasió, a partir de les pintures de les Constel·lacions i ja des de Mallorca, marca el tram final de la mostra, on es deixa que clar que, tot i que Miró arrela en la nit, la música i les estrelles, fou sols una "altra manera de dir el que trobava just". "Les seves conviccions vénen marcades pel valor que ell dóna al concepte de justícia", remarcà la directora del centre català just contemplant les cinc teles cremades, col·locades en una instal·lació com la que es féu a París l'any 1974 amb Jacques Dupin. Precisament, assenyalà el cocomissari Gale, les teles cremades són el "costat més arriscat" de Miró, que experimentà amb el foc tal com ho feia també amb altres elements.

Les tres teles dels Focs artificials I, II, III (1974), juntament amb la pintura oriental de la fundació palmesana i els tòtems de fusta dels reis i el príncep de 1974, elaborat amb ormejos del camp, clouen la mostra. Com apuntà Malet: "Què hi ha de més poètic que finalitzar la mostra amb uns jocs artificials?".