Francesca Marí
Cort dirà dilluns si manté tots els cursos del Conservatori
Els pares i mares del alumnes del Conservatori Municipal Elemental de Música de Palma es tornaren a reunir ahir amb els respresentants de Cort per trobar una "alternativa" a la clausura parcial o total del centre. La regidora d'Educació, Maribel González, i l'edil d'Hisenda, Andreu Alcover, es varen comprometre a estudiar fins dilluns una possible solució per no eliminar els estudis de primer curs, tal com havien plantejat, tot i que anunciaren que hi haurà una reducció del 25% del pressupost del centre.
Oberts a la memòria
Descobrir i redescobrir la memòria individual i col·lectiva és l'objectiu del Dia internacional dels museus, que se celebrarà arreu del planeta el 18 de maig i que enguany té per lema "Museus i memòria". A la iniciativa del Consell Internacional dels Museus s'hi han afegit 24 centres expositius i museus de Mallorca, que per a tot aquest cap de setmana i fins dia 28 han preparat un programa especial amb més de cinquanta activitats.
Torcebraç per l'Escola Elemental de Música
L'Associació de Pares i Mares dels alumnes del Conservatori Municipal Elemental de Música de Palma no es retran contra la decisió de Cort de tancar part del centre. Avui mantindran la segona reunió amb la regidora d'Educació de Cort, Maribel González, per tal d'intentar arribar a un acord i evitar "el tancament particial o total" del centre.
Camí de l'honoris causa
Els autors de la "parenta pobra" també tenen els seus reconeixements, encara que de vegades sembli que arriben amb comptagotes. En el seu moment, la Universitat de les Illes Balears va reconèixer els treballs i la vàlua de poetes com Marià Villangómez i Josep Palau i Fabre, a qui atorga el doctor honoris causa. Ara bé, com recorda el professor de química i escriptor Àngel Terro, la màxima distinció acadèmica quedà a mig camí per a plomes com les de Miquel Bauçà, Blai Bonet i Jaume Vidal Alcover. Ara, el Departament de Filosofia de la UIB fa una passa més per al reconeixement de la literatura i ha proposat a l'equip rectoral la candidatura de Bartomeu Fiol (Palma, 1933), perquè sigui nomenat doctor honoris causa. La proposta per al reconeixement del considerat degà dels escriptors en llengua catalana a les Balears ve auspiciada pel director del Departament de Filosofia, Francesc Torres Marí, encara que també l'acompanyen adhesions com la dels professors Damià Pons, Pere Rosselló-Bover i Lluís Servera, entre d'altres. Però hom pot demanar-se per què el reconeixement parteix d'un departament filosòfic i no del de llengua catalana. La resposta l'aporta Àngel Terron, qui remarca "el vessant plenament filosòfic dels mots dels poemes" de Bartomeu Fiol. És més, Terron recorda com el mateix Fiol ha manifestat que tal vegada la filosofia era la seva autèntica vocació, cosa que justifica encara més la necessitat d'aquest reconeixement al poeta i col·laborador de dBalears.
El concurs de piano Rotary compleix 18 anys
El concurs internacional de Piano Rotary commemora enguany la seva majoria d'edat. El certamen, que arrancà ahir a Palma, celebra la 18a edició amb el mateix objectiu que va tenir de bon començament: promoure el talent dels joves pianistes de les Balears. De capvespre començaran els concerts, que finalitzaran el 13 de maig a la sala Mozart de l'Auditòrium palmesà.
L'Àfrica sense tòpics
Fa més de vint anys que viatja a l'Àfrica, d'on emmagatzema imatges i experiències. Aquest cúmul de vivències és el que Antoni Socias (Inca, 1955) projecta ara en l'exposició Mi otro yo con algunas contradicciones, de manera conjunta amb un altre artista: l'hispanogambià Caramo Fanta (Lleida, 1986). Ambdós hi intercanvien papers i universos fins a convertir-se cada un en allò que anhela de l'altre o d'allò que parlen els tòpics. És la reconversió de l'univers més personal, a través del qual "el blanc intenta fer-se respectuosametn un lloc en el negre i el negre, al mateix temps, en el blanc", assegurà ahir l'autor mallorquí. En total, la mostra comprèn 43 obres d'ambdós creadors que van des de la fotografia als objectes, a més d'un vídeo. És, en definitiva, una expressió de posar-se "a la pell de l'altre" per tal d'aprendre'n o bé desenvolupar-se amb més i millors mitjans, depenent del cas.
Unió entre Chopin i Liszt
Una vegada que han finalitzat els actes d'homenatge en el bicentenari del naixement de Fryderyk Chopin (durant tot el 2010), l'empremta del compositor polonès es manté ben viva a la cartoixa de Valldemossa. Després de 30 anys, la promoció del llegat del mestre de la música clàssica continua sent una premissa per a l'Associacó Festival Chopin, que ja té gairebé tancat el programa de concerts d'aquest estiu, entre el 4 i el 30 d'agost. En total, seran quatre recitals en els quals reivindicaran la música literària de Franz Liszt en el 200è aniversari del seu naixement. El compositor romàntic hongarès compartí afinitats musicals i personals amb Chopin i George Sand. Precisament, Liszt va començar a desenvolupar el seu vessant més poètic arran de l'amistat i influència de l'artista polonès i n'escrigué la biografia entre 1850 i 1851. "Enguany hi haurà més festival que mai", assegurà ahir Rosa Capllonch, presidenta de l'associació organitzadora del certamen, que arribarà a la 31a edició.
La realitat del còmic al Marroc
"Quan els vaig veure, volia ser amb ells, amb els pobles que lluiten per la seva llibertat. No podia quedar a casa sense fer res. Realment, això hauria d'haver passat fa quaranta anys, hem acumulat massa anys de repressió sense reaccions". Són les paraules de la dibuixant marroquina Batoule Alimam sobre les revoltes àrabs al nord del continent africà.
Producció local en el Festival de teresetes
L'esplet de companyies de titelles de Mallorca seran les gran protagonistes de la 13a edició del Festival internacional de teresetes, símptoma de la bona salut que té el sector insular. Com ja avançà dBalears, els titelles tornaran als carrers de l'Illa de l'11 al 15 de maig. En concret, es deixaran veure a Palma, Alcúdia, Algaida, Binissalem, Campos, Felanitx, Inca, Muro, Pollença, Porreres, Porto Cristo, sa Pobla, Cala Millor, Santa Maria i Sineu.
Àngels Margarit, 25 anys en dansa
Després d'una setmana d'intensa activitat, el Palma Dansa fa una aturada gairebé obligada per rebre Àngels Margarit, una institució en l'art del moviment i Premi Nacional de dansa. Margarit aterra aquests dies a Ciutat amb dos espectacles molt emblemàtics que captivaren el públic durant anys: Kolbebasar i Corol·la.
La Serra ja és candidata oficial a Patrimoni Mundial
El paisatge cultural de la serra de Tramuntana ha estat acceptat per la Unesco com a candidat a actualitzar el llistat del Patrimoni Mundial de Béns Culturals i Naturals Excepcionals. Així ho confirmà ahir l'entitat, després d'oficialitzar una selecció de 42 indrets de 40 estats diferents, entre els quals hi ha Mèxic, Colòmbia, Nicaragua i l'Argentina, que optaran enguany a entrar en aquesta llista de la Unesco.
Constel·lacions al Tren de l'Art
La sala d'exposicions del ferrocarril de Sóller inaugura avui capvespre l'exposició Joan Miró. Constel·lacions, una mostra organitzada per la Fundació Tren de l'Art en la qual es traspua els moments de preocupació que l'artista català va viure a l'inici de la Segona Guerra Mundial. La mostra es fa a partir d'una col·lecció d'obra gràfica sobre els gouaches que formen part del llibre Constellations, gestat conjuntament entre André Breton i Joan Miró els anys 1940 i 1941. S'hi reuneixen més d'una vintena d'obres, que el mestre català realitzà en començar el conflicte bèl·lic, acompanyats dels poemes de Breton. "El llibre representa un dels moments en què Miró veu que el món s'ensorra sota el feixisme", apunta Emili Fernández Miró al catàleg de la mostra. Precisament el nét de Miró és el comissari d'aquesta exposició, en la qual queden plasmats aquells moments en què Miró fins i tot "es preguntava si el deixarien tornar a pintar", afegeix.
Noces d'or del còmic d'Escandell
Les històries d'El capitán Trueno, El sargento Furia i He-man marcaren l'imaginari col·lectiu de diverses generacions. Eren les imatges il·lustrades d'una generació que devorava historietes a cabassos i que els dibuixants no s'aturaven de crear. Entre ells es trobava l'eivissenc Joan Escandell, que després d'estudiar arts i oficis, sortí de la Pitiüsa major amb "una carpeteta ben polida" sota el braç amb els seus millors dibuixos. Amb ella es plantà a l'editorial Bruguera per mostrar-los. Els dibuixos agradaren i hi quedà a treballar. Foren els inicis d'aquest eivissenc, que de llavors ençà no s'ha aturat de crear. El festival internacional de mallorca Còmic Nostrum ret homenatge aquests dies al dibuixant a Palma. Ahir, Joan Escandell participà al cicle Còmic & Media LAB en Es Baluard i avui capvespre l'Associació d'amics i víctimes del còmic inaugurarà a la Misericòrdia l'exposició Joan Escandell, 50 anys de tebeos 1959-2009, coincidint amb el sus a la fireta del còmic.
Francesc Antich homenatja els xuetes executats per la Inquisició
Avui es compleixen 320 anys de la mort de tretze jueus, per part de l'Inquisició, per practicar d'amagat la fe dels seus pares. Era el tercer acte de fe dels quatre que se celebraren a Mallorca l'any 1691 i que acabaren amb la vida de 37 jueus conversos, tres d'ells cremats de viu en viu. La seva memòria fou recordada ahir al Consolat de la Mar en un acte organitzat pel Govern balear, que reconeix "la gravíssima injustícia comesa amb aquells mallorquins que varen ser acusats, perseguits, encausats i condemnats per mor de la seva fe i les seves creences", segons digué el president Francesc Antich. El memorial d'ahir és la primera declaració oficial d'un Govern autònomic en restituir la memòria als hebreus ajusticiats per la Inquisició.
Cultura i Patrimoni, eixos per crear teixit econòmic
Vint dies abans de les eleccions, els candidats, encara en precampanya, comencen a presentar els programes. Per alguns partits les matèries de Cultura i Patrimoni no queden al marge d'aquest gruix de presentacions. La setmana passada ho féu la candidata socialista al Consell, Francina Armengol, i ahir arribà l'hora al PSM Entesa-Iniciativa Verds.
Obra gràfica, a SUBHASTA
Els tallers que Joan Miró donà a la ciutat i que durant quinze anys han servit com a refugi a artistes de diferents tendències per fer la seva pròpia obra gràfica tornen a ser protagonistes ara en l'exposició SUBHASTA, un projecte solidari de la Fundació Pilar i Joan Miró pel qual es posaran a la venda 115 obres realitzades per 30 artistes plàstics. En realitat, es tracta d'una selecció d'obra gràfica generada a l'espai i propietat de la Fundació, que el proper 14 de juliol serà objecte de subhasta. La licitació anirà a càrrec de Sotheby's i els beneficis obtinguts es lliuraran a Projecte Home. L'organització, segons explicaren ahir des de la Fundació, ha estat escollida a través d'un concurs públic. Pel que fa a les 155 obres objecte de licitació, pertanyen a tècniques ben diferents, que van des de la fotografia fins a la litografia, l'aiguafort, aiguatinta i el gravat, entre d'altres. En realitat, la Fundació Pilar i Joan Miró ha posat a la venda aquelles obres de les quals el centre disposa de més de tres exemplars i serviran "per donar sortida i visibilitat a la tasca d'aquests artistes", segons explicaren ahir.
De fira de còmic a festival
Els personatges de les vinyetes traspassen les fronteres de la Misericòrdia, on des de fa quatre anys recalen per aquestes dates per endinsar-se de ple en diferents espais culturals de Palma. El motiu és la celebració de la quarta edició de la fira Còmic Nostrum, que enguany agafa un caire més internacional i s'allargarà durant quatre dies intensos amb conferències, gimcanes, exposicions, a més de la tradicional fireta al pati dels Homes de la Misericòrdia a partir de divendres dia 6 i fins diumenge. La cita començarà dijous, dia 5, amb el cicle "Comic & Media LAB", un seguit de conferències que es duran a terme al museu d'Es Baluard i en les quals participaran figures rellevants del còmic de les Illes, del món de l'edició i dibuixants de renom intencional. Pere Joan encetarà les jornades amb la seva novel·la gràfica Lab Nocilla Experiencie. També hi prendran part els editors Anabel Espalda i Joan Narravo, que parlaran de les perspectives del còmic manga fet a l'Estat, i el director del Festival del còmic de Tetuan, Jaouah Diouri.
Les darreres panades a Bellver
D'ençà del 1981, el primer diumenge després de Pasqua el castell de Bellver es converteix en l'escenari idoni per menjar-se les darreres panades. És la celebració del diumenge de l'Àngel, antic patró de la ciutat, que ara s'ha convertit en objecte de pancaritat i que ahir congregà milers de persones fins a l'emblemàtica fortificació. El bon temps acompanyà ahir la romeria de ciutadans, que a partir de les deu del matí pujaren a Bellver. Els més coratjosos ho feren a peu. Els altres, amb el servei gratuït de bus. Ja a dalt, la música, els jocs i els gegants donaven la benvinguda als ciutadans. Val a dir que, tot i el bon dia d'ahir, el diumenge de l'Angel d'enguany fou menys concorregut que el de l'any passat. Segons la Federació de veïns, organitzadors de la cita cultural i lúdica, més de 9.000 persones passaren per Bellver durant tota la jornada. El grup infantil Cucorba fou l'encarregat de donar el sus a la festa amb les seves cançons. Després arribà el ball de bot de Xaloc i també l'àmplia comitiva de polítics, que en temps de precampanya tampoc no es perderen la festa.
Històries manipulades
Les teresetes han hagut de superar un gran pendent per ser presents enguany a Mallorca. La 13a edició del Festival internacional fa un temps que penja d'un fil que, per sort, és ben resistent. "Hem sobreviscut i això ja és molt", assegura Aina Maria Gimeno, responsable de l'encontre que tornarà a l'Illa de l'11 al 15 de maig. Palma i setze municipis de la Part Forana, un més que l'any passat, seran els escenaris de les històries animades que cada any sorprenen grans i petits i que ja s'han convertit en una cita de referència per a aquesta categoria d'art escènic. Tot i que falta confirmar-ne el programa oficial, Gimeno avança que algunes propostes d'enguany tindran un marcat accent illenc. I és que "en els darrers temps hi ha hagut una evolució de les teresetes a Mallorca, a més del nivell professional que s'hi congria", assenyala. Així, la tretzena edició inclourà la participació de cinc companyies de Mallorca, que mostraran des d'espectacles d'ombres fins a les tradicionals teresetes de fils.
Cinc dies d'orgue a Sant Francesc
L'orgue del segle XVIII de la basílica de Sant Francesc tornarà a ser el protagonista de la IV Setmana internacional de l'orgue, que començarà dilluns, dia 2 de maig, amb l'actuació de la francesa Sophie-Véronique Cauchefer. Durant cinc dies, el temple gòtic palmesà congregarà reconeguts músics i organistes europeus amb un programa ben repartit. Organitzat per la Fundació ACA, el certamen musical engobla tant composicions d'autors internacionals com dels mallorquins, com són les del pare Antoni Martorell. Tots els concerts, tret del de dimecres, inclouran una peça del compositor montuïrer. Per contra, dia 4 de maig, la professora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona, Marí Nacy, interpretarà una obra del pare Jaume Palou juntament amb peces de Bach, Bruna i Krebs. Segons avançaren ahir els organitzadors, la màxima novetat de l'edició d'enguany serà que els cinc concerts ja no seran de franc, sinó que tindran una entrada simbòlica d'un euro.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Ja es pot comprar la camiseta de les seleccions de futbol de les Illes Balears
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés