Francesca Marí
Vetlada literària a Inca
Les lletres, en prosa i en vers, tornaren a ser protagonistes ahir vespre a Inca. La capital del Raiguer entregà els premis Pare Colom en les tres categories: narrativa, poesia i teatre. Hilari de Cara (Melilla, 1945), poc assidu als premis literaris, va recollir el guardó a la millor obra narrativa per l'obra titulada Cada família, un porc, un llibre de contes "fragmentats d'una manera arbitrària", puntualiza l'escriptor.
Sons solidaris
Un any després d'haver actuat a l'estadi de Son Moix juntament amb Andrea Bocelli, les Div4s tornaren a encisar Mallorca ahir vespre. En aquesta ocasió l'escenari fou el castell de Bellver, en un concert a benefici dels Amics de la Infància. El quartet italià de sopranos interpretà la música de cinema de Nino Rota amb peces d'obres tan conegudes com El Gatopardo, Romeu i Julieta, preludi, dansa i cançó d'amor i una suite de la trilogia Il Padrino. Va ser una combinació de veus acompanyada per la música de l'Orquestra Simfònica Ciutat de Palma sota la batuta del mestre Marcello Rota. Precisament, Rota també dirigí la formació en el concert de l'estiu passat amb Bocelli i Elton John.
El teatre Principal deu més d'un milió d'euros
Els números vermells s'acumulen al Principal. A banda dels 1,7 milions d'euros que l'espai escènic deu a la constructora Dragados, l'actual Fundació del teatre haurà de fer efectiu més d'un milió d'euros de despeses als proveïdors que encara no s'han saldat i que s'acumulen des de fa tres anys. Així ho confirmà ahir el departament de Cultura del Consell, que hi puntualitzà que, en total, el deute arriba "gairebé a tres milions d'euros".
A la corda fluixa
Actuació de l'Orquestra a Barcelona en homenatge al músic Pau Casals. L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans i el Cor Jove tenen els dies comptats si no troben una nova via de subsistència. "Iniciarem un procés d'hibernació", recalcava ahir la responsable. El motiu d'aquesta aturada és la manca de suport institucional als dos col·lectius artístics que, des de fa set anys, treballen en la recuperació i projecció del patrimoni musical oblidat. Els 40 integrants de l'Orquestra i els 35 cantaires eren a Barcelona per preparar el concert que oferiran demà al Petit Palau del Palau de la Música Catalana. Malgrat actuar en un espai tan emblemàtic, tenen la ment posada en el fet que aquesta podria ser la seva darrera actuació. Magdalena González, responsable de Forum Musicae explicà ahir a aquest diari que les administracions els han girat l'esquena.
Pendents de protecció
Fa gairebé un mes i mig que Fernando Gilet porta les regnes de la Regidoria de Cultura de Palma i, entre els assumptes pendents, té sobre la taula la revisió del catàleg municipal. Precisament, la setmana passada començaren les obres d'esbucament del número 33 de l'avinguda de l'Argentina, un edifici que els tècnics encarregats de revisar el catàleg havien considerat adient de protegir. És més, la ponència tècnica de Patrimoni del Consell també ho recomanava. Segons els populars de Cort, "no s'ha pogut fer res" per evitar l'esbucament, ja que l'expedient "estava massa avançat", apuntava Julio Martínez. Ara, doncs, Gilet té l'escomesa que fets com aquests no es repeteixin.
Margalida Moner durà les regnes del Principal
Moner fou consellera d'Agricultura en el govern de Matas. La rumorologia s'ha complert. Després de setmanes especulant sobre el nom del futur gerent del teatre Principal, el conseller insular de Cultura, Joan Rotger, confirmà ahir que Margalida Moner durà les regnes de l'espai escènic. Precisament, l'exbatlessa d'Andratx i exconsellera d'Agricultura durant el govern Matas s'haurà d'enfrontar a un teatre amb uns comptes embargats per ordre judicial i amb una programació amb escassos recursos econòmics.
El PP denuncia que el PSIB i el Bloc van ocultar irregularitats d'UM al Principal
Joan Rotger i Miquel Barceló han explicat les deficiències trobades en la gestió de l'obra del teatre. Foto: T. Ayuga. El PP ha denunciat avui que el PSIB-PSOE i el Bloc, en concret la socialista Francina Armengol i el nacionalista Joan Font, van ocultar en la passada legislatura les presumptes irregularitats comeses per UM a les obres de remodelació dutes a terme al Teatre Principal entre els anys 2005 i 2007. El vicepresident de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell, Joan Rotger (PP), ha informat avui en roda de premsa del qual l'anterior govern no va informar ni al ple del Consell ni a la Fiscalia de dos informes pericials, de novembre de 2009 i de febrer de 2011. Bonet afirma que va ser l'equip d'Armengol qui va investigar les irregularitats El Consell encarrega una auditoria per aclarir si es produïren irregularitats a les obres del Principal
El sector del còmic trenca amb l'Ajuntament
"Després de dues legislatures de treball en xarxa, cooperatiu, aquesta forma d'unió d'esforços entre les institucions i el sector del còmic s'ha romput sols començar la legislatura". Amb aquestes paraules, l'Associació d'amics i víctimes del còmic, que arreplega autors, editors, llibreters, investigadors i gestors culturals dels tebeos i del dibuix comunicava el seu desacord amb la política cultural iniciada pel regidor Fernando Gilet en relació amb el sector.
“Les Illes Balears no sortiran del Llull”
El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch (1959), va prendre possessió del càrrec fa trenta dies amb la idea clara de fer feina amb "el pressupost que té, i no amb aquell que voldria tenir". Tot i que en el seu moment fou anunciat només com a conseller d'Educació, haurà de gestionar un panorama cultural amb bastants de fronts oberts. I tot, amb el dubte encara del pressupost amb què es compta per fer feina, sobre el qual el conseller explica que "la vicepresidència econòmica està avaluant els temes i m'estim més no fer comentaris. Treballam en la reestructuració de la casa i amb el pressupost que tenim per acabar l'any, que és el prorrogat".
Comencen a esbucar l'edifici de Santa Catalina
El número 31 de l'avinguda de l'Argentina torna a estar en obres. Després que la Comissió de Centre Històric de l'Ajuntament de Palma dictaminàs que l'edifici no s'havia d'incloure dins el catàleg municipal, desoint les recomanacions del Consell de Mallorca, l'empresa constructora va reprendre ahir les tasques de demolició. Les reclamacions de l'Associació de Veïns del Raval de Santa Catalina i de l'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) no han estat suficients per preservar l'històric edifici, datat del 1916, i que "és un dels pocs d'aquestes característiques que es conserven a la barriada", segons el president de l'associació de veïns, Pere Felip.
Patrimoni entre rails
La travessia del tren entre Manacor i Artà, precisament aquest tram que ara es qüestiona, és l'objectiu de la Guia del patrimoni històric que ha redactat l'Associació per la Revitalització dels Centres Històrics (ARCA). L'objectiu és posar en valor tots els elements d'importància que podríem trobar durant el recorregut i que componen la xarxa que va per Manacor, Sant Llorenç, Son Carrió, Son Servera i Artà.
Estiu de jazz a la fresca
Sa Pobla tornarà a ser aquest estiu l'epicentre del jazz. La retallada econòmica de l'Administració pública respecte dels actes culturals no ha fet defallir els organitzadors del festival Mallorca Jazz de sa Pobla, tot i que avisen que la proclamada crisi hi ha provocat "un reajustament pressupostari". Encara que sigui amb menys doblers, però, el programa musical és encara dens i inclou tres concerts i el ja tradicional seminari amb una figura de renom i el mateix nombre d'actes que oferiren l'any passat.
Subhasta d'art per a Projecte Home
La Fundació Pilar i Joan Miró recaptà ahir 13.700 euros a la subhasta en viu d'obra gràfica en favor de Projecte Home. Avui es coneixerà la recaptació de la subhasta silenciosa, que també anirà destinada a l'entitat que lidera Tomeu Català. En total, el centre palmesà licità 85 obres signades per trenta artistes que han treballat en els tallers gràfics de la fundació al llarg d'aquests anys.
Projecte “de vida” de Rafa Cortés
El director Rafa Cortés s'endinsa en un nou "projecte de vida", una barreja de cinematografia, noves tecnologies i identitat que es titularà This is the name i que començarà a rodar aquest mes. No serà un llargmetratge, ni tampoc un curt; el projecte reunirà múltiples microfilms, que tindran com a denominador comú els noms de persona. "No són una història sobre l'origen del nom", sinó històries diferents d'entre 30 segons i 3 minuts de durada i amb un nom com a protagonista. És més, aquests podran ser de qualsevol gènere: comèdia, musical, documental, drama... Cortés presentà ahir aquest nou projecte cinematogràfic a la seu de la Fundació Mallorca Turisme, la qual hi dóna suport. I és que Mallorca, "amb la idiosincràcia local", es veura reflectida en alguns d'aquests microfilms. De moment, el director mallorquí ja té 40 històries al cap. Però Cortés avisa que aquest projecte no té data de caducitat i que "és molt lliure en tots els sentits de la paraula". "És un projecte que es crea mentre es fa; un projecte viu, que s'anirà reinventant", perquè és "un projecte de vida".
Retallada als Ciutat de Palma
L'edil de Cultura i Esports, Fernando Gilet. Foto: T. Ayuga. Els premis Ciutat de Palma patiran l'any que ve una retallada considerable, no només ecònomica, sinó de continguts. Les principals seran la desaparició del premi de crítica literària Camilo José Cela i la conversió en bianual del Ciutat de Palma de còmic. Precisament aquest darrer fou una reivindicació del sector insular, que ara ha vist com passa a dos anys. El regidor de Cultura i Esports de l'Ajuntament palmesà, Fernando Gilet, presentà ahir la configuració d'aquests guardons, instaurats el 1956 i que durant anys han gaudit de gran prestigi. Tot i l'austeritat que pregona, Gilet ha recuperat els premis en llengua castellana creats el 2006 i que tanta polèmica provocaren en el seu moment. Per contra, els dos més recents -còmic i crítica literària- desapareixen de la convocatòria l'any que ve. Gilet al·legà que aquests seran un premis "marcats per la costosa herència de l'anterior equip de govern municipal", tot i que a l'hora de la veritat la retallada econòmica serà només de 5.000 euros en total.
3,8% menys de lectors en català
Mentre els hàbits lectors en espanyol augmenten, les lectures en català van a la baixa. Tant, que des de principi d'any l'índex lector en català ha davallat un 3,8%. Així es desprèn del Baròmetre d'hàbits de lectura i compra de llibres que ahir féu públic la Federació de gremis d'editors d'Espanya i que suposa un dels principals referents estatals pel que fa a consum de llibres. Segons l'estudi, un 18,1% de la població de l'Estat llegeix en català de manera habitual i ocasional, mentre que el 2010 aquesta xifra representava el 21,9% de la població total. A això hi hem d'afegir que la llengua catalana també ha baixat 0,5 punts com a idioma habitual de lectura, ja que ha passat del 4,4% de l'any passat al 3,9% actual. Per contra, l'informe apunta que un 47,1% dels lectors consumeix llibres o revistes amb dues o més llengües, cosa que suposa un elevat grau de bilingüisme, bé sigui espanyol-català com espanyol-anglès, que també està marcat com a referent a l'enquesta. Pel que fa als índexs lectors en espanyol, el Baròmetre destaca que el percentatge de lectors de llibres a l'Estat és ja del 61,9% entre la població major de 14 anys.
La plàstica de les Illes recala a Viena
L'essència de l'art conceptual centra la mostra que fins al 17 de juliol es pot veure a l'Institut Cervantes de Viena. Comissiariada per la crítica i col·laboradora de dBalears Maria José Corominas, l'exposició reuneix els treballs de vuit artistes de les llles Balears que, amb temàtiques i materials ben diversos, donen a conèixer els elements dels seus treballs conceptuals.
Creix la producció editorial en català
El sector editorial fa temps que va de bocaterrosa anunciant davallades en les vendes. L'any passat, aquesta minva fou d'un 4,1% a tot l'Estat. Tot i això, les xifres de producció editoral es mantenen, encara que només amb pujades simbòliques. És el cas del sector editorial en català, que el 2010 va créixer en producció un 0,7%, cosa que suposa la publicació de 10.287 títols.
Palma no pot ser patrimoni gòtic
El patrimoni gòtic de Palma no pot optar a la candidatura de patrimoni protegit per la Unesco. La proposició no de llei que l'any passat aprovà el Parlament i per la qual instava Govern, Consell i Cort a iniciar els tràmits perquè Espanya inclogués la candidatura de la Palma gòtica en la categoria de Patrimoni de la Humanitat ha quedat en una simple declaració d'intencions sense cap efecte. Segons Patrimoni, la Unesco no acceptaria la candidatura palmesana perquè Ciutat no compleix les exigències bàsiques de l'entitat internacional pel que fa a les mesures de protecció i preservació. És a dir, el centre històric palmesà no està declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) i això impediria qualsevol candidatura davant la Unesco. En realitat, fou l'anterior equip de govern de Cort el que aturà la proposta de declaració de BIC tal com proposà la ponència tècnica de Patrimoni. En aquell moment, Yolanda Garví, responsable d'Urbanisme, al·legà que una possible declaració aturaria les llicències d'obres.
Els escriptors també estan indignats
Les reaccions sobre la recuperació dels premis Ciutat de Palma bilingües no s'han fet esperar. Tal com succeí fa sis anys, els responsables de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i del PEN Català a les Balears es mostraren ahir contraris a la decisió de Fernando Gilet, encara que no sorpresos. "Tornam a fer una passa enrere, però això ja ho vèiem a venir", assegurava Miquel Bezares, president insular de l'AELC.
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés
- Rebutgen indemnitzar amb 300.000 euros una dona que va patir seqüeles després de ser operada a l'Hospital de Manacor