Francesca Marí
L'embargament del Principal quedarà liquidat per octubre
La gerent del teatre Principal, Margalida Moner, anuncià ahir que la primera quinzena d'octubre espera pagar el deute d'embargament d'1,7 milions d'euros reclamats per Dragados per ordre judicial. Es refereix a l'embargament que pateix la Fundació del teatre per les obres de reforma. Moner avançà que en la propera sessió plenària del Consell, dia 8 de setembre, iniciaran els tràmits per disposar d'una "partida extraordinària" que s'haurà de retallar d'altres partides que fins ara no existien. L'anunci de Moner coincidí amb la presentació de la temporada escènica del Principal per al proper trimestre. La programació també ha patit retallades i algunes companyies -3 o 4, segons la gerent- de moment no han acceptat o "no han confirmat" les actuacions, arran de les noves condicions del Principal sobre el cobrament dels espectacles: o bé per taquilla o bé per catxets. Així i tot, Margalida Moner recalcà que la programació presentada ahir és la que estava planejada per l'anterior equip del Principal.
“L'Espai Mallorca és una inversió de futur”
"Abans de prendre cap decisió, convid els reponsables de Cultura del Consell a anar a l'Espai Mallorca i que vegin allò que s'hi fa, perquè no hi han estat mai". Aquesta era la proposta que el president del Gremi d'Editors, Miquel Ferrer, feia ahir al vicepresident del Consell, Joan Rotger, i a la directora insular de Cultura, Margalida Duran, abans de prendre cap mesura sobre el centre mallorquí a Barcelona. Ferrer, com a president del Gremi, que és qui gestiona de l'Espai, havia sol·licitat ser present a la reunió que dilluns mantingueren Consell i Govern i en la qual s'acordà crear una comissió de treball. No va ser així, i ara espera que en breu el Gremi pugui plantejar les seves propostes. D'ençà que es creà l'Espai Mallorca l'any 1998, els editors han estat els gestors d'aquest centre promogut principalment amb els doblers del Consell de Mallorca i del Govern balear. Ferrer té clar que aquests doblers "no són una subvenció, sinó que l'Espai és una inversió de futur; és invertir en cultura".
Una comissió Consell-Govern estudia el futur de l'Espai Mallorca
El futur de l'Espai Mallorca continua essent incert. El vicepresident de Cultura i Patrimoni, Joan Rotger, es reuní ahir amb el seu homòleg del Govern, Rafel Bosch, per tractar, entre d'altres temes, sobre el futur del centre de Barcelona. Rotger manté la seva "voluntat" i "obligació" de donar suport a la cultura literària de Mallorca. Ara bé, puntualitza que "hem de trobar els millors instruments per fer-ho possible". Davant això, els responsables de Cultura d'ambdues institucions acordaren crear una comissió de treball per estudiar el futur de l'Espai "que podria tenir el suport de l'Institut d'Estudis Baleàrics i l'Institut Ramon Llull", afegí el vicepresident insular.
Madrid aporta 157.500 euros al cinema de les Illes en llengua catalana
El Ministeri de Cultura atorga enguany 157.500 euros per a la producció, distribució i promoció de la indústria cinematogràfica i audiovisual en català feta a Balears. Aquesta ajuda prové d'un conveni que el mes de maig passat signà l'exconseller Bartomeu Llinàs amb l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) i que suposa una quantitat 13 vegades superior a la que rebé l'Arxipèlag any passat. Les ajudes que la Conselleria d'Educació i Cultura concedí el 2010 per a la producció del primer llargmetratge de Toni Bestard (130.000 euros), així com la distribució de Política Lingüística de cintes i documentals en català, i les subvencions atorgades per a la realització diversos curtmetratges han comptabilitzat de manera positiva perquè l'ICAA hagi decidit enguany incrementar la partida. I és que la dotació que aporta Madrid va directament lligada a la que fa realitzà la Comunitat en aquest mateix concepte.
Manacor viu el teatre d'estiu
El Teatre de Manacor no descansa durant els mesos d'estiu. Des de fa tres anys, la cartellera de l'espai escènic de Llevant queda copada amb el cicle Teatre d'Estiu a Manacor, una proposta on es dóna cabuda a les companyies teatrals del municipi. L'objectiu, assegura el gerent Tomeu Amengual, és impulsar el "teatre acadèmic" que es genera a la zona, a més de potenciar les companyies i els actors més novells. La cita començà el passat 19 d'agost amb El xou de les teresines, de la companyia Búfals, i prosseguirà fins al 25 de setembre. En total, passaran per l'escenari manacorí fins a 23 companyies, unes més novelles que d'altres, i hi representaran un global de 45 funcions. Amengual destaca també la joventut dels participants: "El 70% dels actors i actrius tenen una mitjana de 20 anys", assegura. I és que les classes de teatre a les escoles del municipi han donat els seus fruits i han generat un bon planter de professionals, presents i futurs.
Balls per la dignitat de Cambodja
Palma acollí ahir una exhibició folklòrica ben especial. Eren les danses d'una dotzena de nins i nines provinents de Cambodja i que mantenen les seves arrels culturals a través de la música i el ball, a més de lluitar contra les mines antipersona escampades pel 40% del territori. A això cal afegir-hi que aquests joves, d'entre 12 i 20 anys, pateixen les conseqüències del conflicte cambodjà i han estat mutilats per les mines anitpersona o per la malaltia de la poliomelitis. "El ball ens ajuda a parlar de la nostra vida i a expressar els nostres desitjos", explicà monsenyor Kike Figaredo, que aterrà al país aisàtic l'any 1985 i hi fundà Bateary Prieb, escola de formació de discapacitat i taller de fabricació de cadires de rodes. Els joves mostraren ahir les seves danses tradicionals al CaixaFòrum de Palma, en el marc de l'exposició Cambodja, terra d'esperança, de Gervasio Sánchez i sota el lema "Cambodja, construir junts un camí per la pau".
Els treballadors del Principal denuncien una 'situació insostenible'
Els delegats sindicals de la Fundació del Teatre Principal han denunciat davant Inspecció de Treball la "situació insostenible" que pateixen els treballadors de l'espai escènic regit per Margalida Moner i gestionat pel Consell. Asseguren que "la manca de respecte als empleats" per part de la gerència ha estat el fet determinant per interposar la denúncia. Això suposarà ara iniciar l'actuació de protocol de riscos laborals marcat per la normativa. Tal com publicà diumenge dBalears, fa diverses setmanes que els sindicats van sol·licitar una reunió amb la gerent Margalida Moner després que aquesta explicàs als mitjans de comunicació que "la plantilla està sobredimensionada" i anunciàs la intenció de realitzar "noves contratacions amb personal de confiança" i que "hi haurà acomiadaments". Sobre els motius concrets de la denúncia presentada dilluns, UGT apunta possibles infraccions en matèria de salut laboral.
Què cal fer amb Santueri?
El Consell de Mallorca estudia la legalitat de l'expedient d'expropiació dictat per la llavors presidenta del Consell, Francina Armengol, el maig passat. El nou equip popular apunta que l'està "valorant", perquè "no tenim constància que el decret vingui avalat per un expedient administraiu ni per cap informe jurídic", asseguren. L'objectiu de l'expedient era evitar la degradació constant del castell roquer de Felanitx. Ara bé, just abans de les eleccions, la propietat sol·licità permís d'obres a l'Ajuntament felanitxer i, el de juny, inicià tasques urgents centrades en la neteja de la vegetació als exteriors de la fortificació i la rehabilitació d'alguns murs del camí d'accés al castell. Dos mesos després, aquestes actuacions han finalitzat per complet. Davant això, el Consell "estudia" quines passes cal fer-hi, mentre que asseguren que mantenen una "relació cordial" amb la propietat i que l'objectiu és "que Santueri estigui en condicions". Tot i això, assenyalen que, "de moment, no descartam res", segons fonts del Consell.
Reconeixement a les dones amb empenta
La fundació Amics del Patrimoni celebrà ahir capvespre a l'església del Sagrat Cor la seva tradicional festa d'estiu, un acte que posa punt final a les Festes de l'Esplendor de la Mediterrània i que vincula l'art contemporani amb la tradició cristiana de l'Assumpció de la Mare de Déu. Aquesta celebració està vinculada a la figura de la dona i la seva importància dins la nostra societat. Sota aquesta premissa, la fundació atorga cada estiu un reconeixement a aquelles dones "conegudes i actives" que amb els seus mèrits "empenyen la nostra societat", segons explicà Joan Pasqual, membre de la fundació. Enguany, l'entitat ha volgut guardonar la tasca de la directora general d'Hotels Riu, Carme Riu; la fundadora i presidenta d'Amadip, Montserrat Fuster; la directora general d'Elèctrica Sampol, Carme Sampol, i la creadora de les Llars del Temple i vicepresidenta de l'Associació d'amics de la infància, sor Maria Camps.
Balears anirà a Tàrrega, però amb poc pressupost
La representativitat balear a la Fira de Tàrrega es mantindrà, però rebaixant un 60% la partida prevista. La Conselleria d'Educació i Cultura del Govern confirmà ahir que les quatre formacions illenques (Res de Res, Produccions de Ferro, Botifanfarrons i Carlos Miró) acudiran a la mostra de teatre de carrer, però que el pressupost serà d'entre 3.000 i 4.000 euros aproximadament. Aquests doblers serviran per pagar els desplaçaments dels grups mateixos. De moment, la Direcció General de Cultura, que encapçala Isabel Cerdá, no preveu cap partida per abonar els catxets a les tres companyies que escenifiquen espectacles al carrer, tal com marca el contracte que signaren amb la Fira de Tàrrega el 18 de juliol passat. El document estableix que l'organització (Tàrrega) "es farà càrrec de les despeses d'allotjament i manutenció de l'artista durant els dies de la seva actuació en la mostra", mentre que "les de desplaçament i catxet seran a càrrec de la Conselleria d'Educació i Cultural del Govern de les Illes Balears".
Sobren paraules
Les comparacions són odioses i més quan ens referim a Antònia Font i a Manel. Són molts els qui els assimilen lletres, estils o l'apoteosi de la fama, però ni a un ni a l'altre els fan gaire gràcia aquestes analogies. Ara bé, divendres vespre la pregunta sortia sola: qui t'ha agradat més? Era el que hom podia sentir passades les tres i mitja de la matinada al parc de n'Hereveta de Porreres, després de l'actuació d'Antònia Font. Les paraules, en aquest cas, també ens sobren, perquè la resposta del públic fou evident.
“La iniciativa privada ha d'ajudar l'Institut”
Raona de manera tranquil·la, amical, encara que no concreta cap de les accions que vol dur a terme al capdavant de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB). Professor de Secundària i regidor de Cultura de Santanyí durant vuit anys, Cristòfol Vidal assumeix la direcció de l'entitat parlant de 'canvis' encara buits de contingut i de pressupost. Allò que té clar és que haurà de treballar colze a colze amb l'Institut Ramon Llull, però, això sí, "amb un logo ben gros de l'IEB", remarca. La publicitada 'duplicitat' de competències entre ambdós instituts serà un tema a concretar.
Majoria d'edat musical
Són ben coneguts dins els ambients culturals, encara que no tants deuen saber que ja fa devuit anys que Pere i Manel van de la mà sobre els escenaris. Ens referim als germans Martorell, músics pregons de la cultura popular catalana que enguany compleixen la majoria d'edat i que ho volen celebrar amb un concert d'aniversari. Serà el proper dimarts, dia 16 d'agost, al claustre del monestir de la Real.
Perilla la presència balear a la Fira de Tàrrega
La participació de les quatre companyies mallorquines a la Fira de Tàrrega penja d'un fil. A menys d'un mes perquè comenci el major festival de teatre de carrer a l'Estat, del 8 a l'11 de setembre, i amb la programació ja publicitada, la Direcció General de Cultura confirma ara que "no hi ha finançament" per anar-hi. Així ho explicà a aquest diari la directora general de Cultura, Isabel Cerdà, qui afegí que dimarts mantindrà una reunió amb el seu equip "per determinar d'on podem treure el finançament".
Vida, poble i llengua, a debat a Prada de Conflent
La localitat de Prada de Conflent, a la Catalunya Nord, tornarà a acollir a partir del 16 d'agost la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), punt de trobada entre estudiants, professors i estudiosos d'arreu dels Països Catalans en un espai obert per al debat i la reflexió. Enguany, se centrarà en el títol Vida, poble i llengua. Com cada any, la UCE gaudirà d'una bona representativitat provinent de les Balears, tant en qüestió d'estudiants com en la participació de professors de la UIB i experts. L'eix central de l'activitat insular serà aquest cop el reconeixement que la Universitat Catalana ha volgut fer de la figura de Jaume II just quan es compleix el 700è aniversari de la seva mort. A instàncies del professor de la UIB Joan Mir, la comitiva illenca sempre hi té un paper important. En aquesta edició, segons comentà el mateix Mir, mig centenar de persones hi participaran dilluns a vespre des del Moll de Palma camí de la Catalunya Nord. Tot i aquesta bona participació, la repesentativitat de la Universitat Jove serà més modesta que en convocatòries anteriors.
Mor Bartomeu Fiol, el mestre de la parenta pobra
Bartomeu Fiol és autor d'una dilatada obra poètica. Foto: Arxiu del Grup Serra. La parenta pobra ha quedat més òrfena que mai. El cor de Bartomeu Fiol i Móra s'aturà dilluns capvespre de manera sobtada a 77 anys, a Palma. Ens queden els seus versos, uns dels més reconeguts dins la literatura catalana actual, com el llegat d'un escriptor que ha marcat les fites de la nova poesia illenca i que avui és considerat el cappare de tota una generació de poetes. El funeral serà demà, dia 11, a les 20.00 hores a la parròquia de Santa Creu de Palma. Llicenciat en Ciències Polítiques, Bartomeu Fiol tingué professions ben diverses: des de grum d'hotel fins a director hoteler o lliberter a Gralla. Ara bé, la seva vertadera quimera foren les lletres d'ençà d'aquell 1957, quan repartia de franc els seus poemes impresos en fulls de paper d'estrassa.
Resistència musical
La febre per grups com Manel, Mishima i Antònia Font demostren que la música en català és ben viva. Ara bé, la indústria musical i els promotors dels Països Catalans no es mostren tan coratjosos. Així ho demostra l'Anuari de la Música que la setmana passada donà a conèixer el grup Enderrock i l'Associació de Representants, Promotors i Mànagers Professionals de Catalunya. Aquests analitzen l'estat de salut de la música arreu dels territoris de parla catalana. L'informe destaca que la "crisi econòmica ha arribat amb duresa a la música en directe" i que d'ençà del 2008 la facturació dels directes ha davallat un 30,2%. La resistència del sector prové gràcies a les noves tecnologies, els festivals o la música pop de moda que ha venut discs. Tot i això, les xifres demostren que durant el 2010 els ingressos de música moderna arreu dels Països Catalans davallaren dos milions d'euros, el que suposà passar d'ingressar 9,6 milions el 2009 als 7,5 de l'any passat.
Un mes més fora cobrar
La caixa de l'Espai Mallorca torna a ser buida. Hi ha hagut canvi de govern al Consell de Mallorca, moltes declaracions d'intencions, però les nòmines de les treballadores del centre barceloní continuen sense arribar. El passat mes de maig, el Consell de Mallorca -encara amb Joan Font com a conseller- féu efectiu l'ingrès de la meitat de la subvenció anual al Gremi d'Editors, vertaders gestors de l'Espai. Aquest ascendia a 125.000 euros. "Ens serviren per pagar proveïdors, nòmines i per posar-nos al dia dels comptes endarrerits", recordà ahir el president del Gremi, Miquel Ferrer, que demana una solució per al centre mallorquí a Barcelona. Aquests 125.000 euros han estat suficients per sufragar totes les despeses que tenien pendents de l'any 2010, però no ho seran els 125.000 euros restants que el Consell encara els deu. A hores d'ara, les treballadores de l'Espai Mallorca no han cobrat les nòmines del mes de juliol. A més, el Gremi no ha pogut pagar el lloguer del local al carrer del Carme i, segons explicà Ferrer, tornen a tenir endarrerit el pagament de l'impost de societats. El vicepresident i conseller insular de Cultura, Joan Rotger, assegurà ahir a dBalears que "l'expedient de l'Espai Mallorca s'està tramitant a Tresoreria".
Què costen les Converses de Formentor?
El proper setembre l'hotel de Formetor tornarà a acollir les converses literàries. Així ho confirmà la setmana passada el conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, en una entrevista a aquest diari. A més, Bosch revelà que l'organització de la trobada serà gestionada directament des de la Conselleria de Cultura, no des de Presidència com es féu el darrer any. El titular de Cultura apuntà també que el seu pressupost d'aquesta cita literària arriba als 60.000 euros, però que de moment la conselleria desconeix la gestió d'aquestes partides.
Revolta visual
L'activitat escènica de Sineu arriba aquest agost al punt àlgid gràcies a l'empenta de la companyia Res de Res i el Centre d'Investigació Escènica (CINE). Serà el proper cap de setmana quan la localitat del pla acollirà el I Festival de circ i teatre visual, una escomesa que "feim molt de temps que teníem en ment" confirmà ahir Biel Jordà i que la duran a terme tot i l'absència d'ajudes institucionals i la crisi econòmica que també ha ferit la vida cultural de l'Illa.
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés
- Rebutgen indemnitzar amb 300.000 euros una dona que va patir seqüeles després de ser operada a l'Hospital de Manacor