Francesca Marí
Tot a punt per al concert de Botha
La seu de la Fundació de l'Orquestra Simfònica Ciutat de Palma acollí ahir l'assaig general previ al concert d'avui vespre amb el mestre Johan Botha. El tenor nascut a Sud-àfrica actuarà amb la formació palmesana en un recital solidari a benefici de Projecte Home. Serà al castell de Bellver a les 21.30 hores, en una actuació especial per a ambdues parts.
Un 50% menys de doblers per a les nits culturals de Palma
Palma enguany tindrà un 33% menys d'activitats culturals durant l'estiu amb un pressupost un 50% inferior. "El rigor pressupostari" fou l'argumentació que donà ahir el regidor de Cultura i Esports, Fernando Gilet, a l'hora de presentar la programació. En total, es realitzaran 53 activitats, 26 menys que l'any passat, entre projeccions cinematogràfiques i actuacions musicals. Les retallades afectaran principalment el festival Cançons de la Mediterrània i les actuacions musicials de les Voltes, a més de desaparèixer per complet el festival Sona9.cat que, després de tres anys de trajectòria dedicada a la música íntegrament en català, s'ha suprimit del programa. Les previsions de l'anterior equip eren destinar-hi 360.000 euros, però s'ha reduït a la meitat "per mantenir l'oferta cultural fins a final d'any", assegurà Gilet. I amb nou govern a Cort, també nova nomenclatura per a la programació d'estiu. El fins ara anomenat programa Palma nit a nit barata d'eslògan i passa a Viu la cultura/Vive la cultura, un lema en bilingüe que segons Gilet transmet la política de "vida" que el seu departament vol per a Ciutat.
Cort no renova els directors del Solleric i de la Fundació Miró
El regidor de Cultura i Esports de l'Ajuntament de Palma, Fernando Gilet, comunicà ahir de manera oficial als responsables de la Fundació Pilar i Joan Miró, Magdalena Aguiló, i al cap de la Fundació Palma Espai d'Art, Joan Carles Gomis, que no els renovarà el contracte. Feia setmanes que s'especulava sobre la decisió de Cort sobre si mantindria ambdós directors en el càrrec. Tot i això, des de la Regidoria puntualitzaren ahir que no se'ls "fa cessar", sinó que s'esperarà que finalitzin el seu contracte laboral amb l'Administració pública i no se'ls renovarà. Després, afegeixen fonts de Cort, s'obrirà un concurs públic, "al qual ells es poden tornar a presentar", asseguraren. Així mateix, des de la Regidoria mantenen que la decisió es pren no per una mala gestió, sinó que respon "a una nova política sobre el turisme cultural que volem dur a terme". En el cas de Magdalena Aguiló, fa més de set anys que exerceix de directora del centre mironià, un càrrec que fins ara no havia ocupat ningú durant tant de temps.
El bel canto de Johan Botha torna a Bellver
El tenor Johan Botha tornarà a fer ressonar el pati del castell de Bellver amb la seva immensitat acústica. Serà dijous, dia 7 de juny, a les 21.30 hores, en un concert benèfic a favor de Projecte Home i en el qual també participarà l'Orquestra Simfònica Ciutat de Palma. L'Associació austríaca d'amics de Mallorca i el seu president, Joseff Egger, són els grans instigadors d'aquesta actuació, en la qual la bona òpera serà la gran protagonista. "Botha és un fenomen de l'òpera de renom mundial", manifesta Egger, que des de fa anys prepara vetlades culturals a l'Illa amb importants artistes internacionals. Cal pensar que el cap de l'entitat austríaca reconeix que estima molt la música i "quan em vaig jubilar, vaig pensar que podia contribuir a la cultura d'aquí. Això és la meva vida: m'agrada", reconeix. Així, la societat que ell presideix organitza concerts d'aquestes característiques des de fa ja devuit anys, just quan fundà l'entitat.
Intimitat teatral entre reixes
L'antiga presó de Palma es converteix a partir d'avui i fins al 9 de juliol en un escenari teatral. No importa que les parets estiguin esgrogueïdes per l'estat de mig abandó: allò important és l'espai, la proximitat que comporta representar una obra a un metre del públic. I és que no hi haurà grans cadafals ni focus llampants: les obres s'escenificaran dins les mateixes cel·les. El projecte s'anomena Microteatre per delicte i ha estat gestat per Albert Comas, Joan Porcel i Lydia Miranda a partir d'una iniciativa semblant de Madrid. "Coneguérem aquest pla, que començà en un antic bordell de Madrid"." Consistia a oferir funcions d'entre 10 i 15 minuts per a grups de deu o quinze persones", manifestava ahir Comas just abans de començar l'assaig general. La proposta mallorquina serà semblant i els dies 1, 2, 8 i 9 de juliol, més d'una desena d'actors i actrius representaran un total de sis peces teatrals -totes sota la temàtica del delicte- i d'una durada de deu minuts. Les sessions es repetiran cada cinc minuts i el públic -un grup de deu, a tot estirar- anirà rodant de cel·la en cel·la fins a completar el recorregut.
El testimoni de les pedres
Les parets de l'Aljub del Museu Es Baluard tenen una història pròpia, això sí, realitzada per personatges anònims que no han sortit de l'oblit. De fet, la memòria d'aquests obrers que treballaren a l'indret palmesà en el segle XVII és la protagonista de l'exposició que Christian Boltanski hi inaugura avui. Sota el títol de Signatures, l'artista francès destaca que cada "pedra sembla similar, però darrere hi ha un ésser humà i precisament el marès és l'únic que queda avui d'aquest ciutadà anòmin", explica. Boltanski ha enllestit una instal·lació específica per a Es Baluard mitjançant la vintena de símbols que apareixen a les parets de l'Aljub i a la murada. Uns llums de neó hi visibilitzen aquestes marques que, en el seu moment, servien per saber qui havia col·locat cada peça al seu lloc i, d'acord amb això, cobraven el sou. Els rètols de neó van acompanyats d'una aura de fum un poc fantasmagòrica i pels batecs d'uns cors també anònims. "El record d'aquesta gent encara és difús, com dins una boira", manifesta. A continuació, hi afegeix que aquest muntatge està relacionat amb la fragilitat de les persones, que "no podem ser reemplaçades, perquè som úniques.
“Hem trobat molts de fronts oberts a Cultura”
La historiadora Margarita Durán prengué ahir possessió del càrrec de directora insular de Cultura i Patrimoni amb la mirada fitada a "prioritzar" activitats i recursos, assegura. Durán no és novella ni en el camp cultural ni en el de patrimoni, i reconeix que ja s'ha reunit amb sectors culturals de l'Illa per tal de saber quines són les necessitats de cadascú.Com encarau aquesta macrodirecció insular?Hem de determinar quines seran les actuacions que s'han de prioritzar i de quines partides econòmiques disposam. Cal encaixar el nostre programa electoral en la continuació d'actuacions ja iniciades, com també plantejar-ne d'altres. Hi hem trobat molts de fronts oberts i ara hem de determinar què és pot fer i què no es pot fer. Intentarem ser tan racionals com sigui possible. El vostre partit parla de cultura i economia, com creis que s'han de conjugar?
20 anys d'edicions i compromís
El setembre de 1991 sortia al carrer el llibre La resistència antifranquista a Mallorca, de David Ginard. Aquest no era un títol qualsevol, sinó que suposava la primera publicació d'Edicions Documenta Balear. Han passat vint anys i el sector editorial ha canviat radicalment. Avui gairebé ningú no parla ja de fotomecànics, fotolits ni d'autors amb les galerades a feix. Ara la producció se sargeix des de l'ordinador i això també ha suposat un canvi per a aquesta petita editorial independent, que s'adapta als nous temps. Això sí, mantenint l'esperit que la caracteritzà vint anys enrere: "Centrats en la divulgació de la història i la cultura", assegura el gerent de la firma, Antoni Guiscafrè, qui reconeix que aquesta és una manera de donar cobertura al món científic i d'investigació que hi ha a les Illes Balears.
Balears rep poques denúncies sobre patrimoni històric
La seguretat envers el patrimoni històric centrarà avui la conferència del cicle "Visions del patrimoni". El protagonista serà l'inspector i delegat de Patrimoni Històric de la Policia Nacional de les Balears, Manuel Acerete, qui exposarà quines són les actuacions i la investigació que realitzen des del seu cos quan reben una denúncia sobre robatori o falsificació de béns patrimonials històrics. Tot i això, assegura que aquests tipus de denúncies suposen menys d'un 1% del global d'infraccions comunes de robatoris. "Si bé en els darrers temps han augumentat els delictes comuns; pel que fa al patrimoni històric, no se n'ha detectat una tendència a l'alça. A les Illes les denúncies d'aquest tipus sempre han estat baixes", comentà. I és que un dels principals problemes que aventura l'inspector és la manca de denúncies. L'espoli patrimonial ha estat sempre un dels temes candents a l'Arxipèlag, però no s'arriben a materialitzar en denúncies formals. És el que la Policia anomena "la xifra negra" de béns furtats, una activitat delictiva que no es pot comptabilitzar en nombres concrets.
La sonoritat de Can Prunera
La música coral serà la protagonista aquest dijous als jardins del Museu Modernista de Can Prunera. La trentena de veus que integren la formació sollerica Pro Música Chorus interpretaran un melòdic concert dia 30 a partir de les 20 hores. En el programa hi figuren obres de diferents tendències, des del Signore delle cime de Di Marzi i la popular havanera de La gavina, com el cant espiritual Go Down Moses.
Els símbols de la fundació de Palma
L'anell d'or d'un patrici i una plomada són els màxims símbols trobats a Son Espases sobre la fundació de la ciutat de Palma per part dels romans en el segle II aC . Entre les restes localitzades en els 62.000 metres quadrats excavats, aquests elements serveixen per confirmar que l'assentament militar s'establí a la zona on avui s'ubica l'hospital de referència i que a partir d'allà fixaren l'estructura de Palma. La plomada, en forma d'àmfora romana, marcava la zona zero. La troballa se situava devora un conjunt de pedres i estava depositada en perpendicular al centre de les estructures. Era l'anomenat àugur, un sacerdot de l'antiga Roma que era l'encarregat de determinar segons els seus auspicis quin hauria de ser l'entramat de la planificació urbanística.
“Salvem Santa Catalina”
Sota el lema "Salvem Santa Catalina", l'associació de veïns Es Raval de Santa Catalina s'afegeix als actes de mobilització a favor de la protecció de l'edifici del número 31 de l'avinguda de l'Argentina. A més, aquest grup exigeix a l'Ajuntament de Palma la protecció total de l'immoble. Patrimoni del Consell instà Cort perquè el protegís, però que encara resta pendent. Davant això, el president dels veïns, Pere Felip, assegurà ahir que l'associació que ell encapçala, ARCA, l'Associació d'Amics de la Tercera Edat Bona Gent i la Unió d'Associacions de Mallorca intervindran dijous durant la sessió plenària de Cort per exigir-ne la preservació. "Una part molt important de la nostra història està perduda de manera irremeiable i la resta, molt amenaçada", recordava ahir Felip, que reclama que la barriada mantingui "l'aire mediterrani" que la caracteritza, "amb els edificis tradicionals i les balconades". "Han assassinat la fisonomia arquitectònica de la barriada més bella i mediterrània de Palma", afegeix a través d'un comunicat. Per la seva banda, el cap del PSM-Entesa-Verds a l'Ajuntament de Palma, Antoni Verger, també formularà una pregunta al regidor d'Urbanisme, Jesús Valls, sobre la preservació.
Palma es fundà a Son Espases
Son Espases fou una àrea de poder de la primera fundació de Palma el segle II abans de Crist. Els arqueòlegs que treballen a la zona des de fa més de quatre anys confirmen ara que les restes trobades on s'ubica l'hospital pertanyen a l'assentament romà que arribà a l'Illa liderat per Cecili Metel, i que fou precisament als terrenys de Son Espases des d'on realitzaren els ritus fundacionals de Palma. En concret, els ritus es començaren cap al 110 i 112 abans de Crist i es perllorgaren almenys fins al 60 dC. Tot i que les excavacions finalitzaren el maig de l'any passat, els arqueòlegs Marilena Estarellas, Francisca Torres i Josep Merino encara treballen en l'estudi dels 202 dipòsits rituals localitzats.
Isabel Cerdà assumirà les regnes de Cultura i Joventut
Isabel Cerdà Moragues serà la nova directora general de Cultura del Govern, un càrrec que en aquesta legislatura també assumirà les competències de Joventut i l'extinta Direcció General de Política Lingüística. Seran, doncs, tres grans àrees competencials -per ventura, la de Cultura és la més minsa- que Cerdà assegura que afronta com un "repte". Mestra de professió i vinculada al Partit Popular (PP) des de fa més d'una dècada, en els darrers vuit anys Cerdà ha treballat al Centre de Formació Permanent (CEP), ubicat a Inca. A més, l'any 2000 ocupà la presidència de la Junta Local del PP de Pollença i entre els 2003 i 2007 fou escollida regidora de Participació Ciutadana i Festes del municipi. El 2007 es presentà a les llistes populars per al Consell de Mallorca i ha repetit enguany sota el lideratge de Maria Salom. Això sí, en aquests quatre anys ha davallat posicions i del número 21 ha passat al 23. Pel que fa a l'experiència professional, assegura que sempre ha estat "molt vinculada al món de l'educació"
Els misteris foscos de Mallorca i Eivissa
En els darrers temps, Pere Morey ens ha sorprès amb narracions històriques ben versemblants, però ara reprèn la faceta d'escriptor 'negre' amb la publiació d'Els casos més espaterrants de l'inspector Tellini Alpesto. Això no obstant, el títol té ben poc a veure amb la realitat que ens relata, un seguit de vuit històries basades en casos reals sobre alguns fets misteriosos que han succeït a Mallorca i a Eivissa. En realitat, un amic de Morey i exagent d'investigació -ara retirat- és la font d'inspiració de l'autor de Pirènia i La metgessa càtara. En el llibre, aquest amic real i també anònim es converteix en l'inspector Tellini Alpesto, que condueix el lector per una casa de barrets i a la troballa de dues monedes santàniques a la Seu i a l'església de Sant Antoni d'Eivissa. "Tot allò que explic, el bessó de la història, és totalment cert, són les coses que m'ha contat el meu amic", assegura. El llibre es presenta també en un format amè, dividit en vuit capítols curts "adequats per llegir a l'estiu", comenta l'autor. Ara bé, els continguts de les històries són ben diversos, "alguns són per riure i d'altres no tant", afegeix.
Els dimonis tornen per Sant Joan
Aire, terra, aigua i foc seran els elements essencials de la nit de Sant Joan d'enguany a Palma. Els quatre signes seran el centre sobre el qual girarà el correfoc que any rere any omple el parc de la Mar d'espurnes i dimonis el vespre més curt de l'any. La màgica vetlada, així com ho indica la cultura popular, és organitzada per la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, l'Obra Cultural Balear i Cort. Enguany no hi faltarà el ball de bot, com tampoc el concert de mitjanit, a més dels esmentats dimonis. És més, el fet que el dia de Sant Joan sigui festa a Ciutat premetrà que la revetla s'allargui més de l'habitual. Així ho assegurà ahir la responsable de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Palma, Sonia Fernández, que presentà el programa d'actes amb el president de la Federació de Veïns, Jordi Sastre. La bauxa començarà a les 20.30 hores amb la tradicional ballada popular. Enguany anirà a càrrec de les agrupacions Pinyol Vermell i Abeniara. Actuaran fins a les deu i mitja del vespre, quan damunt l'escenari tornarà a pujar l'incombustible Miguel Àngel Llonovoy. La sàtira d'aquest artista ja és un element essencial de la revetla del 23 de juny a Palma. Enguany la crisi i els canvis polítics arreu de les Balears, a més dels indignats, segur que seran objecte del discurs pregoner.
Santa Eugènia fa reviscolar el teatre
Arriba l'estiu i, amb la calor, la majoria d'espais escènics de l'Illa penja el cartell de tancat per vacances. Precisament en aquest moment és quan Sant Eugènia pren embranzida i el teatre arriba de ple a la localitat. Enguany, a més, ho fa amb més força que mai: deu espectacles en tres dies.
La memòria oral dels vençuts de Cabrera
Les converses amb el seu oncle Jeroni encengueren l'espurna a Joan Rigo Bonet per conèixer la seva història familiar, uns relats que havien estat silenciats per la por, la repressió del franquisme i l'oblit imposat per la transició. Fins llavors, Joan Rigo no havia sentit mai parlar la seva família de repressió ni de presons, precisament el que havien patit els seus avis materns, sa mare i els seus oncles. "Mai ningú no ens havia dit res, però l'oncle Jeroni ho volia explicar, volia que se sabés. Quan ho vaig demanar a ma mare, es posà a plorar", comenta Joan Rigo que plasmà totes aquelles vivències al llibre Els de Cabrera (1936-1946), publicat l'any 2008.
“El sector del cinema també està indignat”
Agustí Villaronga té clar que ens trobam en un moment d'impàs, de "canvis", i que el seu sector, l'audiovisual, no en restarà immune. Així ho comentà ahir a Palma abans de la masterclass que impartí a la Fundació Pilar i Joan Miró amb la seva productora, Isona Passola. El director mallorquí aterrà a l'Illa per parlar de Pa negre, la cinta que li ha reportat el reconeixement del sector i del públic després d'anys de professió i bones pel·lícules. De moment, el film, basat en la novel·la d'Emili Teixidor, ja ha recaptat 2,6 milions d'euros, dels quals "el 70% de la recaptació de la taquilla prové del mercat catalanoparlant", assegurà Passola.
“Veig la humanitat en Sharbat”
Volia veure món i a 19 anys partí de ca seva. De llavors ençà, i d'això ja en fa 42, Steve McCurry no ha aturat de rodar pel planeta retratant la "humanitat" de les persones i els entorns. Aquesta quimera per la fotografia li ha comportat molts de reconeixements. El major, el retrat de la nina afganesa Sharbat Gula, que el 1984 immortalitzà a un camp de refugiats a Nasir Bagh i que l'any següent fou portada del National Geographic. Aquella instantània i 119 més es poden veure des d'ahir i fins al 4 de setembre a la plata noble del Casal Solleric. Sota el títol Steve McCurry. Retrospectiva, el centre palmesà i la Magnum Photos fan un repàs a algunes de les mirades del fotògraf documentalista nord-americà, que mostren les realitats de l'Afganistan, Birmània, Cambodja, la Xina, Tailàndia, el Iemen, Sri Lanka i el Perú, entre d'altres. A moltes d'aquestes zones hi ha conflictes, dels quals McCurry despulla el vessant més bel·licista per mostrar el costat de la "humanitat", que tant li interessa.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Ja es pot comprar la camiseta de les seleccions de futbol de les Illes Balears
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés
- Rebutgen indemnitzar amb 300.000 euros una dona que va patir seqüeles després de ser operada a l'Hospital de Manacor