En nom de la costa d'Artà
Cuculus és banyut en llatí. I de banyut a la Cuguça hi ha anys d'història. El cucui és un ocell que pon ous en nius que no són seus: un banyut. Cal un poc d'imaginació per apreciar que la Cuguça, a la costa d'Artà, és un nom ben descriptiu: té forma de banya. "Cada topònim és únic i representa tota la història d'un indret". El filòleg Cosme Aguiló no té cap dubte que les paraules que descriuen llocs representen l'essència de la societat i de la terra. La seva darrera publicació, La toponímia de la costa d'Artà, n'és una bona mostra. Conèixer en profunditat els noms d'un territori és el fruit d'un procés llarg i laboriós. La primera passa és dominar pam a pam el territori. El següent que s'ha de fer és proveir-se de prou material fotogràfic per poder identificar els accidents. Llavors el més complicat és saber trobar els informants. Totes les persones que hagin tingut un contacte directe amb el territori poden ser útils. "Una persona que coneix la toponímia és qui més coneix la història d'aquell espai", diu.
Atac al patrimoni de Binissalem
La setmana passada el camí Romà, via utilitzada antigament per anar d'Alaró a Binissalem, aparegué plena de desperfectes. Els pilons i les cadenes que impedien el pas de vehicles motoritzats varen ser romputs i robats, a més de trencar un petit marge. L'Ajuntament de Binissalem i el Grup d'Amics en Defensa del Medi Ambient (GADMA) denuncien els fets i asseguren que "estam farts de patir atacs en contra del patrimoni". José Fernández, regidor de Patrimoni, explica que "pensam que es tracta d'un grup organitzat, perquè varen rompre diversos pilons i s'emportaren a casa una cadena prou consistent".
S'investiga l'agressió sexual a una nina de cinc anys a Andratx
La Guàrdia Civil ha iniciat una investigació per aclarir una presumpta agressió sexual soferta per una nina de cinc anys a la zona d'Andratx. El cas fou comunicat als agents, després que la petita acudís a l'hospital de Son Espases i els metges detectassin que presentava lesions compatibles amb abusos sexuals, per la qual cosa s'ha iniciat una investigació sobre el fet. Els pares de la petita estan separats des de fa uns quatre anys. A causa de les desavinences entre la parella, un jutge va establir que el punt de trobada entre la mare i el pare per a l'intercanvi de la nina havia de ser el quarter de la Policia Local.
A l'aigua per l'esclerosi múltiple
Mallorca demostrà ahir un any més, i amb aquest ja en són 17, la seva solidaritat amb els malalts d'esclerosi múltiple. Un total de 24 piscines i 6 platges de tota l'Illa participaren en la campanya "Mulla't per l'esclerosi múltiple", que tingué l'acte central a la piscina municipal de les Comes, a Selva. Membres de la direcció de l'Associació Balear d'Esclerosi Múltiple (ABDEM), entre els quals destacaren el president, Joan Lluís Sánchez, i l'expresident, Mateu Munar, estigueren acompanyats ahir a Selva per un gran nombre de polítics.
“Volem que les botigues puguin obrir 365 dies a l'any”
Esperança Crespí pensa uns segons abans d'amollar cada resposta. Probablement, és tant la reflexió com la prudència de qui acaba d'arribar a un nou despatx. Donau suport a l'obertura de comerços en diumenge?Volem que Palma estigui oberta els 365 dies de l'any. Ha de ser turística, perquè és la nostra indústria. I no només en estiu, sinó tot l'any.Tornau a impulsar el projecte Palma dijous nit, tot i que l'any passat no anà bé.Els comerços diuen que l'any passat van estar tot sols. Enguany, en canvi, també obrirà Sa Nostra, el CaixaForum, el Casal Solleric...Estau a favor, per tant, de la flexibilització d'horaris, tant festius com a les nits?En respectam la decisió. Si els resulta rendible, sí.
El Govern d'Isern ha desfet tres projectes clau en només 30 dies
L'eix cívic de Blanquerna, els dinamitzadors lingüístics i el programa d'ocupació de l'IMFOF. Aquests són els tres projectes d'envergadura que el Govern popular de Mateu Isern s'ha carregat des que assumí la vara oficial de batle al capdavant de Palma, el passat 11 de juny. Només han passat 30 dies. El PP ha actuat ràpid, però no pas per sumar i construir noves accions i estratègies de govern, sinó més aviat per eliminar-ne. Prova d'això és que, de moment, el Consistori no ha anunciat cap projecte, ni nou ni propi. Les tres actuacions han suscitat polèmiques, però la majoria absoluta s'ha imposat a la pressió social i a la voluntat de la ciutadania. Per començar, el Govern municipal no signà els contractes de 346 aturats de llarga durada que l'anterior equip del pacte deixà a punt per firmar. Eren 346 contractes que completaven els 718 planificats per l'anterior Govern. El programa era finançat pel Govern de l'Estat mitjançant el SOIB.
Rafel Nadal, protagonista d'excepció del lipdub 'Mallorca m'agrada!' a Manacor
El manacorí més universal i fins fa poc número u del tennis mundial, Rafel Nadal, és un dels integrants del lipdub 'Mallorca m'agrada!', que fou enregistrat el passat 18 de juny a la capital de Llevant, i que podeu veure aquí mateix.
Dos homes resulten ferits en una col·lisió entre turismes a Marratxinet
Els conductors de dos turismes que han col·lidit frontalment poc després de les 15.00 hores a la carretera vella Palma-Inca, a l'altura de Marratxinet, han resultat ferits. El sinistre s'ha produït en el quilòmetre dotze de la carretera Dt.-13 A per causes encara per determinar i a conseqüència del xoc els dos vehicles han bolcat. Un dels ferits ha quedat atrapat al seu cotxe i ha hagut de ser rescatat pels bombers, mentre que l'altre ha pogut sortir del turism, han informat el centre de coordinació d'emergències 112, els Bombers de Mallorca i el 061. Una de les víctimes té 42 anys i ha estat traslladat fins a la Clínica Rotger de Palma, mentre que l'altre en té 30 i ha ingressat d'urgència a l'hospital de Son Llàtzer.
800 indignats critiquen els sous de José Ramón Bauzá
Més de 800 persones que es manifestaren ahir horabaixa pels carrers de Palma cridant "Bauzá, dimissió" deixaren ben palès el malestar generat per decisions com la pujada de sous anunciada pel president per als membres del seu gabinet. Convocats per la plataforma 15-M i arribats des de tots els racons de Mallorca, com el Llevant i Andratx, la marxa començà a la plaça d'Espanya i acabà davant el Parlament balear, en què un portaveu del col·lectiu llegí un manifest contra l'augment de 26.146 euros anuals dels salaris de cinc integrants del gabinet. El manifest reclamava que els sous dels polítics els decideixin els ciutadans, ja sigui per referèndum o mitjançant uns pressuposts participatius.
PSM-IV-ExM presentarà una moció contra desnonaments
PSM-IV-ExM intentarà que l'Ajuntament de Palma se sumi als més de 56 ajuntaments de l'Estat que insten el Govern espanyol a modificar la Llei hipotecària i a adoptar les mesures necessàries per evitar desnonaments per motius econòmics. D'aquesta manera, la coalició incorpora una de les reivindicacions del moviment 15-M, de la Plataforma d'afectats per la hipoteca i altres organitzacions socials, i durà en el pròxim ple una moció encaminada a modificar la regulació hipotecària que inclogui la figura de la dació en pagament.
Els universitaris també excusen els maltractadors
Els universitaris de la UIB creuen en els mateixos mites sobre violència de gènere que la resta de la població. Una població, la balear, líder en denúncies a maltractadors. Així ho posa de manifest un estudi dirigit per la professora de Psicologia de la UIB Victòria Ferrer. La investigació, que també signen les doctores Esperança Bosch i Capilla Navarro, pretén esbrinar si l'alumnat universitari, teòricament reflexiu i ben format, accepta les creences generals sobre maltractament de gènere. I així mateix ho confirmen els resultats. Els mites de la població general es podrien dividir en tres idees essencials: excusar el maltractador, la dona és qui provoca i la creença que aquest fenomen només afecta col·lectius especials. L'estudi revela que el 63,2% dels enquestats amb estudis superiors considera les malaties mentals com la principal causa de la violència de gènere, mentre que un 61,4% en culpa el consum excessiu d'alcohol i drogues. Així mateix, un 45,2% opina que els qui han sofert maltractaments són més propensos a reproduir-los. Així es compleix el primer mite, el d'excusar el maltractador, com si l'alcohol o qualsevol malaltia poguessin eximir-lo de culpa.
Antich “no veu amb bons ulls” la decisió de tancar TV de Mallorca
El senador autonòmic del PSIB i expresident del Govern, Francesc Antich, ha assegurat que "no veu amb bons ulls" la decisió de la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom, de tancar Televisió de Mallorca, tenint en compte que aquest mitjà de comunicació fa "molt bon treball d'informació als ciutadans".
Cospedal demana no veure de forma aïllada l'apujada de sous del Govern balear
La secretària general del PP i presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, ha assegurat aquest dilluns que el Govern balear que presideix José Ramón Bauzá ha dut a terme una "reducció severíssima" d'alts càrrecs a l'Administració de les Illes i ha destacat que l'apujada salarial aprovada pel nou Executiu no es pot veure de forma "aïllada".
De Palma a 208 ciutats del món
La programació d'estiu de Son Sant Joan ofereix volar des de l'aeroport palmesà fins a 208 ciutats del món, una xifra que inclou tant vols xàrter com trajectes regulars i que s'emmarca dins els horaris de la present temporada, que començà el 27 de març i que acaba el 29 d'octubre. L'aeroport de Palma és un dels punts clau per a la recuperació turística i econòmica de les Balears, ja que és la principal entrada de visitants. El creixement d'Alemanya i els conflictes polítics dels països del nord de la Mediterrània han propiciat que les arribades de turistes aquest estiu s'incrementin fins a nivells rècord. De fet, el director de Son Sant Joan, José Antonio Àlvarez, augurà xifres històriques de passatgers durant els mesos d'estiu a l'aeroport palmesà. Són dades que no es repeteixen des de 2007, just abans de l'inici de la crisi econòmica. Mallorca és una de les destinacions vacacionals estrella de l'estiu i fins a 95 companyies operen aquests mesos a l'aeroport palmesà.
El Govern preveu que l'economia balear creixerà un 0,8% el 2011
El Govern estima que l'economia balear creixerà un 0,8% el 2011, xifra inferior a la previsió del Ministeri d'Economia i Hisenda que se situa en l'1,3% i que coincideix amb la previsió més baixa realitzada per l'anterior executiu autonòmic que era d'un arc entre el 0,8 i l'1,3%.
La música i la poesia de Jansky, al Sona 9
Jansky és un projecte musical que sorgeix com a resultat de la unió entre el músic Jaume Reus i la poetessa Laia Martínez, que acaben de classificar-se per a les semifinals del concurs de maquetes Sona 9. El grup sorgeix després que Martínez guanyàs el premi d'Art Jove de Poesia d'enguany i l'organització li donàs l'oportunitat de presentar les seves peces acompanyades per un músic. Jaume i Lai, però, ja feia gairebé un any i mig que experimentaven amb aquest projecte. La coincidència d'interessos i la curiositat que tots dos comparteixen han fet possible que la idea es converteixi en un projecte musical per si mateix. Jaume Reus, membre també del grup Cranc Pelut, defineix la música de Janksy com a "electrònica orgànica", perquè, tot i contenir elements sintètics, aquests "es complementen amb el so analògic" d'altres instruments. El projecte també permet a Jaume Reus de mostrar les seves inquietdus personals i, sobretot, de producció, que s'intenten adaptar de la millor manera a la lírica de Laia Martínez.
Creix la producció editorial en català
El sector editorial fa temps que va de bocaterrosa anunciant davallades en les vendes. L'any passat, aquesta minva fou d'un 4,1% a tot l'Estat. Tot i això, les xifres de producció editoral es mantenen, encara que només amb pujades simbòliques. És el cas del sector editorial en català, que el 2010 va créixer en producció un 0,7%, cosa que suposa la publicació de 10.287 títols.
Palma no pot ser patrimoni gòtic
El patrimoni gòtic de Palma no pot optar a la candidatura de patrimoni protegit per la Unesco. La proposició no de llei que l'any passat aprovà el Parlament i per la qual instava Govern, Consell i Cort a iniciar els tràmits perquè Espanya inclogués la candidatura de la Palma gòtica en la categoria de Patrimoni de la Humanitat ha quedat en una simple declaració d'intencions sense cap efecte. Segons Patrimoni, la Unesco no acceptaria la candidatura palmesana perquè Ciutat no compleix les exigències bàsiques de l'entitat internacional pel que fa a les mesures de protecció i preservació. És a dir, el centre històric palmesà no està declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) i això impediria qualsevol candidatura davant la Unesco. En realitat, fou l'anterior equip de govern de Cort el que aturà la proposta de declaració de BIC tal com proposà la ponència tècnica de Patrimoni. En aquell moment, Yolanda Garví, responsable d'Urbanisme, al·legà que una possible declaració aturaria les llicències d'obres.
Alonso s'imposa als dos Red Bull
El pilot de Ferrari Fernando Alonso aconseguí alçar-se amb la victòria en el Gran Premi de la Gran Bretanya, que se celebrà ahir diumenge al circuit de Silverstone, per davant dels Red Bull de Sebastian Vettel i Mark Webber. El bicampió del món s'aprofità dels errors en el pit stop, tant de Vettel com de Mark Webber, i es col·locà primer quan faltaven 24 voltes per al final. A partir de llavors, l'asturià va saber administrar la diferència i aconseguí creuar la línia de meta en primer lloc, cosa que no aconseguia des del Gran Premi de Corea, l'octubre de 2010.Red Bull tenia clara l'estratègia des del principi: Vettel havia de passar Webber a la sortida. Alonso ho va intentar, també, però es va haver de conformar amb conservar la tercera plaça, mentre que, uns llocs més enrere, Lewis Hamilton (McLaren) passava de la desena a la sisena posició, després d'una gran sortida. Vettel imposà el seu ritme al capdavant de la cursa i, després de les quatre primeres voltes, ja superava en més de tres segons el seu company d'equip.
“L'esport balear té un forat econòmic”
Francisco Javier Morente (Palma, 1974) és des del 22 de juny el nou director general d'Esports del Govern de les Illes Balears. Encara sense temps de tenir una panoràmica detallada de la situació de l'esport illenc, Morente, advocat especialista en qüestions penals, ens parla d'una situació econòmica crítica, de retallades i d'optimització de recursos sense utilitzar la paraula austeritat, perquè "ja la tenc assumida". Una de les seves grans prioritats és convertir l'esport en reclam turístic i obrir-lo a la iniciativa privada. Tota una mostra d'intencions.Quinze dies després del vostre nomenament, ja heu tingut temps de fer-vos una idea de la situació en la qual es troba l'esport a les Illes?Esportivament, hi ha una gran activitat: una sèrie d'esportistes, clubs i federacions que es mouen perquè hi hagi competicions i l'esport base vagi endavant, amb noves iniciatives de tornejos i competicions. Quant a política esportiva i dels comptes de la Comunitat, sí que m'he adonat que es passaran grans dificultats.
Luis León brilla amb llum pròpia
Luis León dedicà la victòria al seu futur fill i al seu germà finat. Foto: Denis Baliboese. Reuters El murcià Luis León Sánchez (Rabobank) s'imposà en la novena etapa del Tour de França 2011, disputada ahir entre les localitats d'Issoire i Saint-Flour sobre 208 quilòmetres, i s'enfila a la segona posició de la general, mentre que el francès Thomas Voeckler (Team Europcar) es convertí en el nou líder de la cursa. Luis León Sánchez aconseguí la primera etapa per a un corredor espanyol en aquesta edició del Tour, la tercera del seu palmarès (Aurillac el 2008 i Saint-Girons el 2009). Per part seva, el gal, segon en l'etapa, es posà el mallot groc, que ja va portar durant deu dies en el Tour de 2004, amb 1:49 sobre el murcià. La victòria del ciclista de Rabobank arribà en una jornada marcada per l'alt nombre d'abandonaments, un total de set: Juan Manuel Gárate (Rabobank), Wouter Poels (Vacansoleil), Amets Txurruka (Euskaltel), Jurgen Van den Broeck (Omega), David Zabriskie (Garmin-Cervélo), Frederik Willems (Omega) i Alexandre Vinokourov (Astana).
Estats Units impedeix la victòria espanyola als dobles
La parella formada pels germans Bob i Mike Bryan s'imposaren dissabte vespre per 6-7 (3), 6-4, 6-4 i 6-4 a Fernando Verdasco i Marcel Granollers en el partit de dobles de l'eliminatòria de quarts de final de la Copa Davis per donar als Estats Units el primer punt davant Espanya, que domina encara per 2-1. El partit, que va durar dues hores i 41 minuts, es va decidir, tal com s'esperava, a favor de la parella que millor va treballar el servei, i aquesta va ser la nord-americana, que no cedí ni un sol break en tot el partit i trencaren en tres ocasions el servei dels espanyols, una vegada en cadascun dels tres darrers sets. Això fou suficient per inclinar la balança a favor seu.
Gianni Zuiverloon reforça el lateral dret del Reial Mallorca
Gianni Zuiverloon es convertí ahir en el quart reforç del Reial Mallorca amb vista a la temporada 2011/2012. Les negociacions entre el club i el futbolista, iniciades dissabte passat, arribaren ahir horabaixa a bon port i el defensa holandès reforçarà el lateral dret de la reraguarda vermella les tres pròximes temporades. Gianni Zuiverloon, de 24 anys, arriba al Mallorca amb la carta de llibertat sota el braç i procedent del West Bromwich Albion anglès; per tant, el Reial Mallorca no haurà de pagar ni un euro pel seu traspàs. D'aquesta manera, el defensa tulipa reforça la posició de lateral dret, en què, fins ara, només hi havia hagut el mallorquí Pau Cendrós i el jove del filial Ximo. El futbolista passà ahir el corresponent reconeixement mèdic a la clínica Palmaplanas de Palma i avui migdia serà presentat oficialment. Zuiverloon es mostrà molt il·lusionat davant el repte de triomfar en el futbol espanyol i, en declaracions a la web del club, assegurà que "sóc molt feliç i esper fer les coses tan bé com pugui com a jugador del Mallorca. Vull millorar com a futbolista i ajudar l'equip en tot allò que pugui. Vull contribuir perquè el Mallorca faci una bona temporada".
Zapatero eludeix parlar d'eleccions 'perquè la prioritat és la recuperació'
El president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, ha eludit avui parlar d'un eventual avenç electoral perquè, ha dit, la prioritat de l'Executiu és "mantenir l'estabilitat, guanyar la recuperació i crear ocupació", un objectiu "tan exigent" que el gabinet no ha de pensar en cap altra qüestió.
“El programa de Rubalcaba no és una esmena a la política de ZP”
La directora del comitè electoral del PSOE, Elena Valenciano, aclarí ahir que el discurs que dissabte oferí Alfredo Pérez Rubalcaba "no és una esmena a la totalitat de la política de Zapatero", sinó una "política diferent", perquè la situació ha canviat i exigeix coses diferents. En declaracions a la Cadena Ser, Valenciano explicà que les línies mestres del futur programa electoral que va presentar Rubalcaba després que el comitè electoral del PSOE el ratificàs dissabte com a candidat a la Moncloa suposen una adaptació a les demandes de la societat, i no una crítica a la política del cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero. "No és una esmena a la totalitat de la política de Zapatero. És una política diferent, perquè el moment és diferent i això exigeix coses diferents", assenyalà Valencià, qui recalcà que la "gran virtut" del PSOE ha estat sempre "acompanyar el que la majoria social d'Espanya demandava".
El batle de Salt advoca per fixar el nombre d'immigrants
El batle de Salt, Jaume Torramadé (CiU), advoca per facilitar la redistribució dels immigrants i per això apunta que es podria determinar "un percentatge màxim de nouvinguts" en els municipis que tinguessin situacions especials.En el marc d'una entrevista amb Europa Press, exposà que el seu principal objectiu és corregir el rumb que segueix la seva ciutat, que té 31.000 habitants i un 45% de població immigrant, un percentatge que considera massa elevat, i oferir "un model de país" centrat en la societat catalana en què puguin fixar-se els immigrants nouvinguts.
Fabiola Inchausty: “La qualitat més valuosa de les persones és la sinceritat”
Arribà a Mallorca el 2003, quan tenia 12 anys, des de Nuestra Señora de La Paz, una de les ciutats -juntament amb El Alto- més poblades de Bolívia i a més altitud del món -uns 3.600 metres-. Al principi, el seu pare, que és comptable, havia vingut a Mallorca tot sol, per temptejar-hi la sort, i li havia anat bé. Així que la seva dona -professora de Primària- i dues germanes se sumaren poc després a l'expedició, igual que un cosí i dos oncles, que ara també formen part de la societat mallorquina. Fabiola enyora especialment els seus padrins vells i els paisatges on va néixer, però reconeix que l'intens fred dels hiverns bolivians -entre els 4 i els 8 sota zero durant les nits- inclina la balança, quant a preferència, a favor de Mallorca. En arribar, li resultà xocant la quantitat de paraulotes que es fan servir aquí i la minsa cortesia de la gent al carrer i a l'escola, perquè aquests aspectes es valoren molt a Bolívia, com també la moralitat col·lectiva.
L'imperi de Murdoch, amenaçat
El magnat de mitjans de comunicació Rupert Murdoch va arribar ahir a Londres per intentar resoldre la crisi de les escoltes il·legals, que ha provocat el tancament del seu diari News of the world i que amenaça d'esfondrar el seu imperi. El multimilionari, de 80 anys, acudí a les oficines a l'est de Londres de News International, la divisió britànica del seu conglomerat empresarial News Corporation i seu, també, del tabloide sensacionalista News of the world, que sortí ahir per darrera vegada. Murdoch, que va ser fotografiat en arribar amb cotxe amb un exemplar del popular dominical a la mà, es quedà unes quantes hores a les oficines i després se n'anà a un altre lloc, per, presumptament, reunir-se amb Rebekah Brooks, consellera delegada de News Internacional i directora del News of the world en l'època de les escoltes -i a qui molts polítics han demanat la dimissió-. El magnat, que fins ara ha defensat Brooks, ha viatjat al Regne Unit per assumir la gestió d'una crisi que posa en perill els seus interessos empresarials, especialment la seva oferta de compra del cent per cent de la televisió de pagament BSkyB, ara postergada.
Austràlia aplicarà el 2012 un impost per emissió de CO2
El Govern australià va anunciar ahir un impost de 17,3 euros (23 dòlars locals) per cada tona de diòxid de carboni amb l'objectiu de lluitar contra el canvi climàtic. "Com a nació, necessitam posar preu al carboni i crear un futur amb energia neta", va dir la primera ministra australiana, Julia Gillard, en anunciar el pla de l'Executiu, que ja té el suport necessari per ser aprovat pròximament al Parlament.
Reunió urgent pel rescat de Grècia i la situació d'Itàlia
El cap del Consell Europeu, Herman van Rompuy, ha convocat per avui una reunió d'urgència entre alts funcionaris de la UE per tractar la crisi de deute de l'eurozona, fet que reflecteix el temor que la situació arribi a Itàlia, tercera major economia del bloc. El president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, assistirà a la reunió al costat de Jean-Claude Juncker, president dels ministres de finances de la regió; José Manuel Durao Barroso, cap de la Comissió Europea; i el comissari europeu per a Assumptes Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, van indicar a l'agència Reuters tres fonts oficials. Dirk de Barcker, portaveu de Van Rompuy, va dir que es tracta d'"una reunió de coordinació i no de crisi"; a més, afegí que Itàlia no serà a l'agenda i es negà a indicar els temes a discutir. No obstant això, dues fonts oficials van declarar a Reuters que la situació a Itàlia sí queseria discutida.
Els estius seran més mortals a partir de 2080
Els europeus es moriran més en els mesos d'estiu que a l'hivern, com a conseqüència de l'augment de les temperatures -fins a 4,5 graus aquest segle- a partir de 2080, un fenomen que podria arribar a reduir la longevitat dels espanyols gairebé un any i a cobrar-se 230.000 vides a tot el continent. Aquestes són algunes de les conclusions d'un estudi elaborat per un grup internacional de científics -entre ells de l'Institut Català del Clima (IC3)- en què s'han relacionat les dades diàries de temperatures i d'humitat, per l'estrès tèrmic que generen, i el nombre de morts provocats per les patologies estacionals d'estiu i d'hivern procedents de regions de 16 països europeus, amb una població de 400 milions de persones. L'estudi assenyala que l'escalfament farà que a finals del segle XXI -amb temperatures de fins a 4 graus de mitjana superiors a les actuals) s'incrementi el nombre de morts per cops de calor i afeccions cardiorespiratòries durant l'estiu; i contràriament, baixi el nombre de víctimes mortals a l'hivern (que seran més temperats) per grip, hipotèrmia, hipertensió, pneumònies i altres malalties associades al fred
Manifestacions
Manifestar-se no és metaperò declara intencions,tot i que posar messionssense una idea concretapot deixar insatisfetala gent que feia camí.Cal concretar i construir,fer saber cada proclamai aclarir el panoramaper destriar-ne el destí.
Era Iniesta, any 1
Llàstima que l'ocasió sigui extraordinària (de fet, només s'ha donat un cop en la història, fins ara), perquè guanyar un Mundial de futbol té, entre altres avantatges, que pots omplir satisfactòriament la programació d'un diumenge d'estiu un any després, com van fer...
Enrenous i blancúria al meu niell
Un matí d'aquests, acabat de llevar per la piuladissa frenètica de les orenetes, vaig observar-ho amb molta delectació. El dia just havia trencat clarors d'alba calma per llevant. No daven les sis encara. L'assossec matinal era suau, fresc, enganyosament encalmat: i ho...
No al tancament de la Televisió de Mallorca
Malauradament, dissabte passat no vaig poder anar a la festa en contra del tancament de la Televisió de Mallorca. Però m'agradaria aportar el meu granet d'arena a aquesta causa. Per això he decidit dedicar el meu article d'avui a argumentar sobre la importància de...
Una cursa oberta?
La versió 2012 de la candidatura socialista a la presidència del govern espanyol ja ha mostrat els primers símptomes d'incompatibilitat amb l'executiu socialista vicepresidit accidentalment pel candidat. Les contradiccions les veurem desmentides successivament per veus...
Medicina a les Illes Balears: antecedents
Els primers estudis mèdics de caràcter universitari a les Illes Balears es van desenvolupar a l'Estudi General Lul·lià i a la Real i Pontifícia Universitat Literària i Lul·liana de Mallorca, denominacions que aglutinen les atorgades des de la seva creació, el segle XV, fins als nostres...
Mossatge de saldos
Bauzá demostra tenir poca confiança en la gent que ha escollit per constituir el Govern. És cert que pocs d'ells eren la primera elecció del president i que la voluntat de fer l'equip dels millors ha patit l'afegitó "dels millors possibles", que no és el mateix. Controlar els...
Un monjo budista (1963)
"El silenci era profund. La atmosfera, concentrada, intensa. De tant en tant s'escoltava una remor quasi inaudible que torbava només un instant la quietud absoluta de la Biblioteca. Vaig contemplar, al meu entorn, la llarga filera de figures immòbils, embolicades en els seus...
No vagi per dit
El pes de Vicenç ThomàsEntre els socialistes es comenta que Vicenç Thomàs, exconseller de Sanitat i impulsor de l'hospital de Son Espases, té cada vegada més pes dins la direcció socialista, molt a prop de Francina Armengol, futura secretària...
Adéu al periodisme valent
Aquest hivern serà diferent, m'havia acostumat a incloure a les meves rutines televisives programes com Cròniques o De nit de Televisió de Mallorca, tenc bon gust, què hi puc fer? La televisió pública de Mallorca es tanca perquè així ho ha decidit la flamant presidenta del...
Els darrers dies de la TV de Mallorca?
El PP està decidit a tancar RTV de Mallorca, el mitjà de comunicació dependent del Consell, i enviar a l'atur uns cent professionals. En realitat, ja ha fet totes les passes i ha nomenat un candidat d'UPyD perquè dugui a terme la tasca liquidadora. La consigna del PP per...
Recordant l'artista i professor Francesc Carreño
No només recorden l'artista Francesc Carreño Prieto (Tarragona, 1908-Saragossa 1993) els pintors, sinó un nombrós nombre d'alumnes que l'admiraren i el respectaren com a professor de l'Institut Joan Alcover, càtedra de dibuix que ocupà des del 1956 fins a la seva...