Mentre els hàbits lectors en espanyol augmenten, les lectures en català van a la baixa. Tant, que des de principi d'any l'índex lector en català ha davallat un 3,8%. Així es desprèn del Baròmetre d'hàbits de lectura i compra de llibres que ahir féu públic la Federació de gremis d'editors d'Espanya i que suposa un dels principals referents estatals pel que fa a consum de llibres. Segons l'estudi, un 18,1% de la població de l'Estat llegeix en català de manera habitual i ocasional, mentre que el 2010 aquesta xifra representava el 21,9% de la població total. A això hi hem d'afegir que la llengua catalana també ha baixat 0,5 punts com a idioma habitual de lectura, ja que ha passat del 4,4% de l'any passat al 3,9% actual. Per contra, l'informe apunta que un 47,1% dels lectors consumeix llibres o revistes amb dues o més llengües, cosa que suposa un elevat grau de bilingüisme, bé sigui espanyol-català com espanyol-anglès, que també està marcat com a referent a l'enquesta.
Pel que fa als índexs lectors en espanyol, el Baròmetre destaca que el percentatge de lectors de llibres a l'Estat és ja del 61,9% entre la població major de 14 anys. Això implica un increment d'1,6 punts respecte de la darrera enquesta del 2010. Englobat en aquestes dades generals, cal ressenyar que, tot i que els enquestats assegurin que llegeixen més, quan ens referim a la freqüència diària o setmanal de lectura, les xifres cauen fins al 45,1% dels lectors. Tot i això, d'ençà del 2009 el percentatge s'ha incrementat gairebé quatre punts, fins a arribar a l'esmentat nombre.
Quant als lectors de llibres, un 40,7% s'hi dedica en el seu temps lliure (amb una mitjana de 9,6 llibres a l'any), mentre que un 3,8% assegura que ho fa només per motius de feina i estudis. Per contra, un 38,1% de la població confirma que no llegeix res de res, ni llibres ni revistes ni diaris. Dins aquests paràmetres, l'estudi apunta que només un 28,8% de la població llegeix "tots o gairebé tots" els dies, mentre que un 16,3% ho fa una o dues vegades a la setmana. Si ens referim al perfil de lectors, les dones són les que lideren el rànquing i suposen un 62,4%. Pel que fa als indrets habituals de lectura, la llar n'és el principal per un 90,3%, seguit del transport públic -principalment a les grans ciutats-, amb un 13,4%. El que no varia són les argumentacions que donen els enquestats lectors habituals o no lectors a l'hora d'explicar per què no llegeixen. La falta de temps n'és el motiu principal precisament entre el sector poblacional d'entre 25 i 54 anys.
Sobre els títols de llibres més comprats en aquest primer semestre de 2011, tampoc no varien gaire. Al capdamunt se situa El tiempo entre costuras de María Dueñas, Àngel perdido de Javier Sierra i Si tú me dices ven lo dejo todo pero dime ven d'Albert Espinosa. Ara bé, pel que fa als autors més comprats, el polèmic dietista Pierre Dukan lidera el rànquing, seguit d'Albert Espinosa, Federico Moccia i Stéphane Hessel. Aquest primer baròmetre de la Federació del gremi d'editors no revella gans dades per comunitats. L'única referència directa a les Illes Balears és respecte de la valoració dels insulars envers el conjunt de biblioteques de l'Arxipèlag. La valoració dels balears sobre les biblioteques és de 7,76, 0,7 punts per davall de la mitjana espanyola. Segons aquests criteris, les biblioteques de les Balears són les sisenes més mal valorades de l'Estat.
La gran revolució
Malgrat no ser punters en plataformes digitals de lectura, l'estudi destaca que les xifres augmenten, encara que molt a poc a poc. Així les coses, el nombre de lectors digitals ha pujat els darrers sis mesos i ja se situa en el 6,8%. Això no obstant, només el 3% dels entrevistats assegura tenir un ebook, cosa que suposa un increment del 75% respecte de l'enquesta de l'any passat. Cantàbria (6,7%) i Madrid (5,5%) són els indrets on hi ha un major percentatge de població amb ebook. Això confirma que la majoria de ciutadans empra el suport digital per a la lectura de diaris (34,5%) o per a consultar webs, blogs, fòrums, etc. (41,8%).
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@Ligeia, mai hi havia hagut tanta gent que llegís en la història de la humanitat. La distribució de les bones col·leccions de butxaca en català que hi ha ara ha de MILLORAR. La clau és millorar la distribució encara més.
Primer, la gent llegeix cada cop menys (aquest 61,9% no m'acaba de convèncer) perquè l'oferta lúdica és molt variada, especialment amb les noves tecnologies. A més els preus dels llibres són altíssims (entre 20 i 30 euros) . D'altra banda, si es llegeix poc en castellà, imaginau en català. Anau a un centre comercial on hi hagi edicions de butxaca de les novetats i llibres més venuts i cercau-los en català. No els hi trobareu. Com a molt hi ha una part d'una prestatgeria, amb títols més antics i no necessàriament en edició més econòmica. Si no es viu a Palma, trobar un llibre determinat en català és impossible perquè no hi ha oferta. I si no n'hi ha, no es poden comprar. Llavors aquestes dades són emprades pels defensors del genocidi del català, dient que la gent no llegeix en català... Quin cinisme!