Fartàritx, encara sense obres
El Consell de Mallorca encara no ha resolt la proposta que li envià fa més de mig any l'Ajuntament de Manacor que resolia la problemàtica urbanística que fa trenta anys que afecta el barri de Fartàritx. El pla especial de molins provocà una moratòria que en l'actualitat no permet noves construccions i posa molts entrebancs fins i tot a la realització de reformes.
Gran augment del nombre de rescats
Els rescats a les muntanyes de Mallorca han augmentat durant els deu primers mesos de l'any respecte del mateix període de l'any anterior. Segons fonts del Grup de Rescat de Muntanya dels Bombers de Mallorca, entre l'1 de gener i el 31 d'octubre del 2011, s'han efectuat un total de 82 recerques o rescats, mentre que durant el 2010 se'n varen comptar 68. El mes de novembre també ha començat amb incidències a les muntanyes, ja que a darrera hora d'ahir horabaixa els Bombers de Mallorca hagueren de sortir a cercar un grup d'excursionistes als quals se'ls havia fet de nit mentre realitzaven el camí de l'Arxiduc. Els excursionistes es trobaven en bon estat, però demanaren ajuda per poder continuar el camí.
El batle i l’exbatle d’Alaró, imputats per prevaricació
El batle d'Alaró, Joan Simonet (PP), i l'exbatle Miquel Deyà (PSOE) han estats imputats per un presumpte delicte de prevaricació, després que un particular hagi denunciat un suposat tracte de favor cap a un constructor que, després de sol·licitar el 2001 una llicència d'obres per demolir i erigir una edificació, va acabar envaint terreny públic, segons informa l'agència Europa Press. El jutge ha admès a tràmit la querella que es dirigeix contra Simonet, Deyà, l'aparellador municipal, Joan Josep Torrens, i el constructor i contractista Mateu Pizà, que hauria estat el beneficiat d'"un incompliment flagrant i persistent emparat pel comportament dels responsables i tècnics municipals", segons l'escrit acusatori. Es dóna la circumstància que la Fiscalia Anticorrupció ja va investigar els fets el 2006 arran d'una denúncia particular, però aquesta es va acabar arxivant perquè en aquell moment no es trobaren indicis de delicte penal.
Moltes flors, i per a tots els difunts
A les 11 del matí no es veia gaire gent transitant pel camí de Jesús, en direcció al cementeri municipal de Palma, on les autoritats reteren ahir dematí un homenatge als difunts. Un policia local contava que els dies forts varen ser dissabte i diumenge, quan molts de paisans acudiren a decorar les seves tombes per tornar-hi avui, de visita. Un florista ambulant, davall del mur de les Hermanitas, comentava que les vendes havien estat fluixes, fins a dia d'ahir, i això que els seus rams es venien a sis i set euros, no com a moltes floristeries de la ciutat, on oscil·laven entre els 39 i els 55. I les corones, a la botiga del tanatori de Son Valentí, anaven des dels 210 les més petites als 420 de les "especials". Això em va fer pensar que hi hauria poca floració al camp sant. Recordant els éssers estimats
Recordant els éssers estimats
Milers de veïns varen tornar als seus nuclis d'origen en els diferents punts de la Part Forana per engalanar amb flors i espelmes les tombes dels familiars i amics, en un pelegrinatge continu que es repeteix cada any amb motiu de la celebració de Tots Sants. Encara que són molts els qui avancen aquesta visita a alguna de les jornades prèvies a la festa, a la recerca d'un poc d'intimitat, l'afluència s'intensificà ahir. Fa dies que la majoria de municipis té mercats ambulants de flors en els quals es poden adquirir rams i plantes per a l'ocasió, però les paradetes es multipliquen l'1 de novembre a les portes dels cementeris i a les places principals. Crisantems, roses, margalides... cobreixen com una autèntica estora floral les tombes de la Part Forana.
Artà rescabala la memòria
"Pot ser que sigui ara el moment adequat per trencar una memòria iniqua amb el record digne i civilitzat, amb el reconeixement des de la serenitat, amb l'homenatge que se'ls deu. Ho permeten els anys transcorreguts i els canvis experimentats en la nostra societat que avui, des de la normalitat democràtica, pot oferir-los la ciutadania artanenca". Artà ha volgut fer justícia i rescabalar la memòria. Dilluns vespre s'iniciava tot un programa d'actes en record i homenatge a les víctimes de la Guerra Civil. La primera de les iniciatives es materialitzà al teatre municipal de la localitat. El batle, Jaume Alzamora, llegí la moció aprovada per unanimitat de tots els partits que integren el Consistori en la sessió plenària del 28 de setembre.
“Allò que més nosa li fa a Bauzá són les Illes Balears”
El president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, es mostra molt crític en la valoració d'aquests primers mesos de Govern del Partit Popular. Tot i els diferents retrocessos en matèria lingüística, és conscient que queden quatre anys per endavant i que per això cal reforçar-se per al que vindrà. Una de les primeres mesures dels populars en arribar al poder ha estat la supressió de les direccions generals de Política Lingüística a la CAIB i al Consell. Segons explica Mateu: "hem de tenir en compte que el Partit Popular que lidera José Ramón Bauzá té molt poc a veure amb el PP que va aprovar totes les lleis i decrets que en aquests moments incideixen d'una manera positiva en l'ús del català".
Les peticions per posar terrassa es quadripliquen
El nombre de llicències per instal·lar terrasses ha crescut enguany a Palma de manera espectacular, fins al punt de quadruplicar-se. Aquest increment és conseqüència directa de l'entrada en vigor de la Llei antitabac, que obliga els fumadors a sortir a les portes del bar per poder consumir tabac. L'increment, que la regidora de Govern Interior, Irene San Gil, qualificà d'"espectacular", començà especialment durant el primer trimestre de 2011, just després d'iniciar-se la prohibició. Tot i així, i amb l'arribada de l'estiu, el nombre de sol·licituds continuà augmentant. Només ara que arriba la tardor s'ha aturat un poc la quantitat de bars que demanen permís per instal·lar una terrassa exterior amb taules i cadires.
Bosch alerta que perillen 38 milions del fons europeu per deficiències
El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha assegurat avui que la decisió de la UE de suspendre el pagament dels Fons Socials Europeus a les Balears posa en perill fins a 38 milions d'euros i es deu a la detecció de deficiències en la seva gestió. Bosch ha fet pública aquesta xifra en resposta a una pregunta de la diputada popular Margalida Prohens sobre aquesta qüestió durant el ple del Parlament.
Una esmena del PP evita que Bauzá expliqui la seva política econòmica
El Grup Popular ha esmenat una moció presentada pel Grup Socialista en la qual s'instava el president del Govern, José Ramón Bauzá, a comparèixer davant del Parlament per explicar les mesures concretes que impulsarà per reactivar l'economia de les illes. Els 'populars' han presentat una esmena per modificar la totalitat de la moció presentada pels socialistes, de manera que finalment la majoria absoluta dels diputats del Grup Popular ha permès que sortís endavant la seva proposta. Bauzá diu que just aprovarà els projectes que s'avinguin amb la Llei
El Consell s’endeuta de 18 milions
Maria Salom i Margalida Isabel Roig, amb Ignacio Alcántara (Santander), Juan Ramón Fuentes (la Caixa) i Miguel Gordo (BBV). La presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom, firmà ahir un préstec de 18 milions d'euros garantit per l'Institut de Crèdit Oficial amb el Santander, el BBVA i la Caixa. El Consell, a més, tancarà la setmana que ve una línia de confirming per valor de 15 milions d'euros. Tots aquests doblers seran per pagar els proveïdors. L'ICO, que depèn de l'Estat, garanteix el pagament dels venciments del préstec als bancs emissors: si el Consell no paga a temps, el Ministeri d'Economia en descomptarà la quantitat corresponent de l'aportació periòdica de l'Estat. Amb tot, el préstec té un interès molt elevat: del 6,5%. I s'haurà de tornar en tres anys, a tot estirar. Malgrat aquest interès molt superior al d'una hipoteca mitjana, Salom va dir que "és una satisfacció" que els bancs s'hagin avingut a fer el préstec. La presidenta del Consell també destacà que amb aquests doblers, que tindrà a la seva disposició a partir del 10 de novembre, es podran pagar 1.302 factures amb 482 proveïdors. Es tracta de totes les factures de la institució insular tramitades i pendents de pagar amb data anterior al 30 d'abril d'enguany.
Bauzá diu que just aprovarà els projectes que s'avinguin amb la Llei
El president del Govern, José Ramón Bauzá, ha assegurat avui que el Govern únicament aprovarà els projectes urbanístics que siguin conformes a la normativa vigent i ha defensat la importància de donar suport als empresaris i emprenedors per promoure la creació de riquesa i ocupació. Bauzá ha renegat de l'"estereotip" de "xec en blanc als constructors" que ha dit que s'atribueix de forma equivocada al PP, en resposta a una pregunta que ha formulat el portaveu del grup parlamentari del PSM-IV-ExM i Més per Menorca, Biel Barceló, que ha acusat el Govern de promoure un model econòmic "de ciment".
Les farmàcies preveuen un deute de l'administració de 120 milions a final d'any
Les apotecaries de les Illes presenten dificultats a l'hora de cobrar la despesa de medicaments per part de les administracions. Les farmàcies de Balears preveuen que al final d'any l'administració sanitària de l'arxipèlag els hi deurà 120 milions d'euros, segons la Federació Empresarial de Farmacèutics Espanyols (FEFE). Les farmàcies de les Balears han cobrat el mes de maig, però no juny, juliol, agost ni setembre, d'acord amb la patronal farmacèutica, que estima que aquesta és una de les tres comunitats en les quals els impagaments seran superiors a quatre mesos. A final d'any l'impagament de les administracions sanitàries afectarà la meitat de les farmàcies espanyoles, a les quals deuran un total de 2.262 milions d'euros, ha advertit avui la Federació Empresarial de Farmacèutics Espanyols.
El Govern ajustarà les línies de tren que no tinguin suficients passatgers
El transport públic gestionat amb eficiència és una prioritat per al Govern, que optarà per ajustar les línies de tren que no tinguin suficients passatgers pel cost que representen. Així ho ha assegurat avui el conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, en el ple del Parlament en resposta a una interpel·lació del grup socialista sobre la política de mobilitat del Govern balear.
Les Illes suporten la pressió fiscal més alta de tot l’Estat
Els ciutadans de les Balears són els que suporten la pressió fiscal més elevada de tot l'Estat. El 2010, i en relació amb el PIB per càpita, va ser del 29,67%, cosa que representa 4,71 punts percentuals per sobre de la mitjana de l'Estat, del 24,96%. Així ho recull la Memòria de 2010 del Consell Econòmic i Social (CES) en l'apartat de càrrega fiscal.
Sarkozy i Merkel es reuniran amb representants grecs perquè Atenes apliqui l'acord del Consell
El president francès, Nicolas Sarkozy, i la canceller alemanya, Angela Merkel, es reuniran aquest dimecres amb representants del Govern grec a Cannes per acordar la posada en marxa de "totes les mesures necessàries" per aplicar "sense demora" l'acord assolit pels països de la Unió Europea en el Consell celebrat el passat 27 d'octubre a Brussel·les, segons ha informat en un comunicat el Palau de l'Elisi.
El referèndum de Grècia fa trontollar Europa
La decisió d'Atenes de sotmetre a un referèndum el segon rescat de Grècia ha causat un autèntic terratrèmol dins i fora del país, reflectit en la caiguda de les borses i en l'exigència d'eleccions anticipades per part d'un nombre creixent de parlamentaris grecs. El temor que els ciutadans hel·lens diguin "no" al pla d'ajuda aprovat per l'Eurozona, que inclou impopulars mesures d'estalvi a canvi, entre altres qüestions, d'una condonació del 50% de l'enorme deute de l'Estat, s'apoderà ahir dels mercats del Vell Continent, on les borses sofriren pèrdues generalitzades. Papandreu defensa el seu referèndum com un missatge clar dels ciutadans que enfortirà l'euro Sarkozy i Merkel es reuniran amb representants grecs perquè Atenes apliqui l'acord del Consell
La crisi passa factura a la cultura
Que la crisi vagi a més vol dir que la despesa en cultura va a menys. Ja se sap que aquesta és una època de necessitats bàsiques i que, a l'hora de les retallades, els productes culturals tenen les de perdre tant en l'àmbit institucional com en el familiar. Internet continua sent la principal despesa de les llars illenques en aquest camp, amb 134,9 milions d'euros l'any 2009. Així es desprèn de la Memòria del Consell Econòmic i Social (CES), amb unes dades presentades per l'Institut d'Estadística de les Balears (que només arriben a l'any 2009, perquè encara no estan elaborades les corresponents a l'exercici passat).
El destí incert de Músics per la llengua
L'associació Músics per la llengua tancà aquest estiu el portal web catalanmusictube només dos anys després d'haver-lo inaugurat. És un clar exemple de la complicada situació que passa aquesta entitat, que enguany tampoc no ha pogut organitzar la trobada aquesta tardor per manca de finançament.
El València guanya i es manté viu a Europa 3-1
El València es manté viu a Europa després de la victòria aconseguida ahir al seu casmp davant el Bayer Leverkusen per 3-1 i conserva les opcions de classificar-se per als vuitens de final de la Lliga de Campions.
Cladera vol posar pau
El president del Reial Mallorca, Jaume Cladera, i el gerent de l'entitat, Pere Terrasa, es reuniran avui a partir de les 13.00 hores a l'Iberostar Estadi amb el personal no esportiu de la Societat Anònima Esportiva per tal de conèixer de primera mà les reivindicacions dels treballadors. La possibilitat que un grup d'aquests denunciïn el màxim accionista, Llorenç Serra Ferrer, i el conseller Biel Cerdà per assetjament laboral ha encès els llums d'alarma dins el consell d'administració. Sembla que en el club del Fortí la pau sigui una quimera, perquè quan un problema es tanca sempre n'apareixen un parell més. Després de calmar els ànims dins el consell amb la fractura sorgida entre Serra Ferrer i els seus col·laboradors més propers, Cerdà i Miquel Coca, amb Pere Terrasa, ara són els treballadors que carreguen contra la gestió i el tarannà del màxim accionista de la Societat Anònima Esportiva.
Triomf d’un Barça de rècord 0-4
Un Barça de rècord va segellar ahir la classifiació per als vuitens de final de la Lliga de Campions, després de superar per 0-4 el Viktoria Pilsen txec. Va ser una nit especial no només per la victòria, sinó per les diverses marques que aconseguiren els culers. Guardiola arribà als 200 partits com a tècnic blaugrana amb la increïble xifra de 500 gols marcats; Leo Messi també assolí el doble centenar, però en el seu cas de gols marcats amb la camiseta del Barça; i Víctor Valdés va fer seu, amb 877 minuts, el rècord d'imbatibilitat de la porteria barcelonista, fins ahir en poder de Miguel Reina amb 787 minuts. El partit en si mateix va tenir poca història. Els txecs van mostrar les dents els primer minuts, però a poc a poc es van trobar tancats al seu camp davant l'aclaparadora superioritat blaugrana.
Exàmens per ser espanyols
El Partit Popular va difondre ahir el seu programa per a les eleccions del 20-N a través de la seva pàgina web (www.pp.es). En ell hi ha mesures que, més enllà de ser més o menys efectives, són cridaneres. Tant és així que el candidat del PP a presidir el Govern central pretén instaurar noves fórmules per atorgar la nacionalitat espanyola a estrangers, com exigir el coneixement dels valors fonamentals de la Constitució, a més de la llengua, la història i la cultura espanyoles.
Oswald, al paradís comunista
Lee Harvey Oswald va viure durant dos anys i mig a Minsk a l'ombra del KGB, que primer el va prendre per un espia de la CIA i després el va considerar incapaç de matar John F. Kennedy. Així ho revela el veterà periodista bielorús Alexandr Lukashuk, autor del llibre El rastre de la papallona, que explica que "al principi el KGB sospitava d'ell. Després va concloure que no era un bon comunista, ja que era mandrós i poc disciplinat. I finalment va decidir que no representava cap perill per a la seguretat estatal".
La City suspèn les mesures legals contra els acampats a Sant Pau
Les autoritats municipals de la City de Londres van suspendre ahir temporalment les mesures legals que havien emprès contra els indignats que acampen des del 15 d'octubre als peus de la catedral de Sant Pau. L'anunci de la Corporació de la City (autoritat municipal que governa el districte financer londinenc) sorgí hores després que la catedral mateixa decidís retirar les seves accions legals contra els manifestants que rebutgen, amb unes 200 tendes de campanya instal·lades als peus del temple, els excessos del sistema financer.
Els secrets de la revolució científica, a internet
La Royal Society, la institució científica més antiga del món, ha obert a la consulta dels internautes el seu arxiu històric: milers d'investigacions que, com les de Newton i Darwin, han canviat el curs de la civilització. De manera gratuïta, qualsevol interessat hi pot examinar més de 60.000 documents que cobreixen tres segles de grans descobertes i petits avanços que han forjat l'actual coneixement científic, recollits al vast fons de la societat, guardonada enguany amb el premi Príncep d'Astúries de comunicació i humanitats.
Dia de vius i morts
La confusió entre el dia de Tots Sants i el dels Morts és tan habitual que no crida l'atenció que al canal 24h de TVE l'assumeixin i Inma Gómez-Lobo deixi caure que ahir era el dia indicat per explicar que dels 380.000 morts que hi hagué l'any passat a l'Estat, un 25% van ser incinerats, i que això explica...
Democràcia greca
Grècia, bressol de la democràcia, torna a donar la paraula al poble i els demòcrates europeus s'escarrufen. Islàndia és un perillós exemple per a aquells que viuen en el convenciment que la ciutadania no pot decidir quin camí pren per sortir del bucle interminable de la crisi. Una crisi que els dirigents...
Un creuer cuirassat (1898)
Aquella tardor arribaven a Mallorca els tripulants supervivents del creuer de guerra Cristóbal Colón, els balears Bartomeu Maians, Joan Vinyes, Bartomeu Prats, Antoni Bonet, Joan Rosselló, Bartomeu Maians, Francesc Marí, Joan Ribes, Joan Tur, Vicens Verdera, Antoni Costa i Antoni Puerto. Hi eren...
Hac de Maó
Llamps i trons per una hac,que només cerca malmetre,que va més lluny que la lletrai que ens mena a un cul de sac.No deixa de ser un atacque vol imposar altres mudes;i amb tantes causes perdudesd'aquest univers maleït,n'hi ha que fan el beneitfent sonar consonants mudes.
No vagi per dit
El míting del ConservatoriAl PP hi ha rum-rum al voltant del míting de presentació de candidatures duit a terme dissabte passat al Conservatori. Obrí l'acte Mateu Isern, batle de Palma. Abans, qui l'encetava era el president del PP-Palma, és a dir, José María Rodríguez. Així...
Caos de Grècia, caos d’Europa
La decisió del primer ministre socialista grec, Iorgos Papandreu, de convocar un referèndum perquè sigui el poble qui accepti o rebutgi el nou rescat econòmic del país posa la Unió Europea contra les cordes. El deute hel·lè és astronòmic tot i la parcial condonació acordada per Brussel·les...
Ous i calamars
El diumenge 23 d'octubre, aquest diari nostrat dedicava una página sencera i quatre fotografies a la denominada "Acadèmi de sa Llengo Baléà". Si he de dir la veritat, vaig trobar una mica exagerat això de donar-los tanta canxa, fer-los tant de cas, més que res a la vista dels qualificatius que ens dediquen...
El PP i l’economia
La crisi econòmica va esclatar el 2008. Però quasi fins a final de 2009 el PSOE no la va acceptar. I encara així, va esperar fins al maig de 2010 per prendre mesures serioses, i totes elles imposades per l'efectiva presidenta europea Angela Merkel. És bo recordar-ho, això, per constatar que la crisi no és responsabilitat...
El camí de la vida
Un dels encants de l'estiu és el fet de conèixer gent, amics dels amics, que algun cop esdevenen engrescadors. És el cas d'una senyora seixantina i estrangera que, en un sopar a casa d'uns amics, es va asseure al meu costat. Aleshores va fer un comentari sorprenent...
Conservar i mostrar
Havia sentit parlar, molt bé per cert, del projecte del museu parroquial de Santanyí, però no havia tingut ocasió, fins ara, de visitar-lo. Parlam d'una proposta ajustada a les dimensions i a les possibilitats dels promotors, fet a mida, sense ostentació, sense despeses innecessàries, pensat per posar en valor...
El parc temàtic i l’atur
No seria res de l'altre món que, en relació al parc temàtic amb què una empresa externa, amb l'aquiescència, per ara, del govern de Bauzá/Delgado, vol fer una contribució rellevant a la destrossa de l'illa de Mallorca, no seria res de l'altre món, idò, que empresa i govern començassin aviat a fer volar coloms...
Política d’apendicitis o amputació d’un òrgan vital?
L'altre dia, el president Bauzà va comparar la situació econòmica de les Illes amb un malalt, al qual no queda més remei que operar d'apendicitis. L'operació d'apendicitis és simple i, per les mesures que proposa, més bé sembla que pretén fer una amputació. Ja coneixem l'afició majoritària del món...
Cartes al director
Cartes dels lectors
La cara del Sr. BoschCara de sorprès i de no em vengueu amb pardalades féu el senyor conseller d'Educació i davant les càmeres quan els periodistes li demanaren per l'estrambòtica situació en la qual es troben els infants de Santa Eugènia de l'Institut de Santa...