TW
1

La cara del Sr. Bosch
Cara de sorprès i de no em vengueu amb pardalades féu el senyor conseller d'Educació i davant les càmeres quan els periodistes li demanaren per l'estrambòtica situació en la qual es troben els infants de Santa Eugènia de l'Institut de Santa Maria per mor del transport escolar (se n'informi, que per a això té assessors). Tot l'institut acabat de creat és en si, ara, una situació surrealista. El senyor conseller, tot estufat, donà a entendre que ell hi és per resoldre qüestions més importants, encara que digués de manera políticament correcta que resoldria la situació. Li prenem la paraula, senyor conseller, però ja li hem comunicat el problema per via oficial i no s'ha arreglat res. Ja ens ho dirà, quan li arribi denúncia per cap malifeta o accident. Llavors li costarà més, la broma, que el transport digne dels escolars. I els pares tindrem desgràcia sense haver-la cercada.
Senyor Bosch, li podríem fer la fàcil broma que les branques no li deixen veure el bosc, però és tot el contrari. El bosc que vostè pretén no li deixa veure les branques que, en forma de problemes, arrelen fort i que acabaran amb la seva gestió. Vostè es deu ara a l'escola pública, no a la concertada, per si se n'oblida. La privatitzi, la concertada, ara que el seu Govern parla tant d'iniciativa privada i de privatitzacions. O és que sols volen privatitzar el que funciona? Llavors se'n podria cuidar un poc més, de la pública, com de la nineta dels seus ulls. És per això que l'han votat i que cobra. De passada, arregli el problema dels taujans i dels santamariers. Per a això cobren, també, vostè i els seus assessors. Els estiri les orelles també pel fet de no informar-lo de "pardalades". Ens demostri que estem equivocats: no deixi que el caliu torni foc.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta. Eugènia.

La injustícia de la subvenció del túnel
El túnel de Sóller és l'única via de peatge de les Illes Balears. De les moltes autopistes, autovies, túnels... que s'han fet, només aquest és de peatge. I això per què? No ho sé! I no m'hi val que diguin que a Sóller ja teníem una ruta i el túnel hi era de més: si aquest fos el raonament, ens haurien de contestar per què a la resta de pobles de les Illes, que també tenen diversos camins, els han fet els nous vials totalment públics i gratuïts.
Aquest greuge, per als sollerics, es va pal·liar parcialment de dues maneres. Una, fent un preu especial per als sollerics i, a continuació, subvencionant el peatge als residents. Dic parcialment perquè tots els visitants han d'abonar religiosament el peatge. I això no crec que suposi cap benefici.
Després, i de manera poc comprensible, el Govern ens fa un túnel -aquest sí totalment públic i gratuït...- per anar al Port de Sóller.
Ara ens han deixat d'abonar aquesta mitja solució que és la subvenció.
Qualcú pot explicar aquesta injustícia?
Tot i que tècnicament és una subvenció, realment és la devolució d'un deute que tenen amb els sollerics. Si ens haguessin tractat des del principi com a la resta de pobles de les Illes, ara no en parlaríem, d'aquesta subvenció!
Si el nou Govern no vol donar subvencions, ja pot cercar una solució alternativa!
ANTONI SACARÉS. Sóller.

Julio Martínez (PP), Franco i l'OCB
El senyor Julio Martínez, portaveu del PP a Cort, no volgué votar a favor de retirar la Medalla d'Or a Franco el març passat perquè, segons va dir, l'escrit "s'identificava amb un dels bàndols". És a dir, que posava al mateix nivell els representants elegits democràticament i els assassins feixistes. Aquest senyor és el mateix que ara va escampant que l'anterior equip de govern afavoria econòmicament l'Obra Cultural, sense aportar-ne cap prova. Tot encaixa, no?
JOSEP PALOU. Palma.

Ja tenc por
Ho he de confessar. Per primer cop en la meva vida, tenc por d'anar per Palma en ple dia i amb ciutadans pertot arreu. Ja estic jubilada, però em sent forta i activa. Ara bé, vaig al supermercat i a la porta hi ha gent que em demana doblers i altres que em miren amb una cara estranya. Sovint són extracomunitaris, però no sempre. La mateixa sensació que m'observen la tenc quan vaig per un parc o un espai obert. Em miren i de vegades s'acosten a demanar-me doblers o tabac. No m'ha passat mai res, però ja estic preparada per al moment que em peguin l'estirada o em mostrin cap ganivet. Procuraré mantenir la calma. Vaig viva i duc pocs doblers damunt, però que bastin perquè el futur assaltant en quedi satisfet i em deixi tranquil·la. També procur dur el mòbil ben amagat.
Em diran que som una persona hipersensible, fins i tot paranoica. Puc assegurar que no: em consdier equilibrada i sana de cos i d'esperit. Tanmateix, allò que veig no m'agrada gens. Hi intuesc una explosió social en la qual els més desesperats assaltaran els altres sense importar-los gens ni mica si són detinguts i enviats a la presó. Veig desesperació als ulls que m'observen. I odi. Segur que molts varen venir a Mallorca pensant-se que era el paradís i, exclosos de la feina i de la societat, hi han trobat un infern pitjor que el que deixaren als llocs d'origen. Tanta sort que que hi ha organitzacions que els donen menjar. Si no fos així, ja viuríem enmig del desastre total. Però hi vull insistir: tenc por de sortir al carrer, sobretot si duc bosses amb compres. Em sent un objectiu observat.
MARIA DOMINGO ROSSELLÓ. Palma.