Lee Harvey Oswald va viure durant dos anys i mig a Minsk a l'ombra del KGB, que primer el va prendre per un espia de la CIA i després el va considerar incapaç de matar John F. Kennedy. Així ho revela el veterà periodista bielorús Alexandr Lukashuk, autor del llibre El rastre de la papallona, que explica que "al principi el KGB sospitava d'ell. Després va concloure que no era un bon comunista, ja que era mandrós i poc disciplinat. I finalment va decidir que no representava cap perill per a la seguretat estatal".

Lukashuk ha intentat reconstruir l'atmosfera opressora que va envoltar la vida d'Oswald durant la seva estada a "la ciutat de províncies" on el va enviar el Comitè de Seguretat de l'Estat (KGB) soviètic el gener de 1960. "El van seguir des que va trepitjar la ciutat. En els informes es pot veure una descripció detallada del que feia, on anava i amb qui es relacionava, familiars i coneguts", assenyala.

El periodista va tenir accés al diari escrit personalment per Oswald mateix i els cinc toms d'informes secrets dels agents soviètics. "Els informes són documents únics sobre la seva vida en una societat totalitària. Quan es va casar, el KGB li va col·locar tota classe d'equips d'escolta a l'apartament. Jo he vist on eren", comenta. "Els seus companys de feina i veïns encara el recorden i no es creuen que ell matàs Kennedy. En guarden un bon record. Diuen que era una persona sense caràcter, incapaç de cometre una acció com aquella".

Oswald arribà a Moscou procedent d'Hèlsinki l'octubre de 1959, s'allotjà a l'hotel Berlín i, gairebé tot seguit, informà l'Ambaixada dels Estats Units a la capital soviètica que volia renunciar a la nacionalitat nord-americana. "Va arribar a sol·licitar la ciutadania soviètica, però la hi denegaren. Fins i tot escenificà un intent de suïcidi en tallar-se lleument les venes", apunta Lukashuk. El KGB creia que Oswald era el protagonista d'un experiment amb el qual la CIA volia posar a prova la permeabilitat de la societat soviètica.

"Llavors, li donaren un visat d'un any i l'enviaren a Bielorússia, una república amb un bon nivell de vida, però completament aïllada del món exterior. Ell va preguntar: On és Minsk? A Sibèria?". Oswald, que tenia 19 anys quan viatjà a l'URSS i arribà a parlar rus de manera fluida, treballà en una fàbrica de ràdios i aparells de televisió de Minsk, on es casà amb la infermera Marina Prusakova, que viu actualment als EUA.

Però aquella vida no li agradava i explicà "al seu diari que als menjadors sempre hi ha el mateix menú, que els seus veïns no mengen ni verdures ni fruita i que no hi ha res per fer als horabaixes, només reunions polítiques i balls". "Es cansà de l'avorrida vida d'un ciutadà soviètic. Trobava a faltar la llibertat i el confort. En una ocasió els digué als seus col·legues que vivien com esclaus. Ara bé, no ho tingué fàcil per abandonar el paradís comunista soviètic, però finalment, després de més d'un any d'espera, l'Ambaixada nord-americana li permeté tornar a la seva pàtria el juny de l'any 1962.