Els secrets de la revolució científica, a internet

La Royal Society, la institució científica més antiga del món, ha obert a la consulta dels internautes el seu arxiu històric: milers d'investigacions que, com les de Newton i Darwin, han canviat el curs de la civilització. De manera gratuïta, qualsevol interessat hi pot examinar més de 60.000 documents que cobreixen tres segles de grans descobertes i petits avanços que han forjat l'actual coneixement científic, recollits al vast fons de la societat, guardonada enguany amb el premi Príncep d'Astúries de comunicació i humanitats.

Navegar pel vast arxiu de l'entitat britànica permet rescatar-ne trossos de la història de la ciència com els paorosos relats sobre les primeres transfusions de sang. Així mateix, s'hi parla de joves estudiants assolits per algun llamp quan tractaven d'aclarir la naturalesa de l'electricitat, a més de les transcendents recerques d'investigadors com Farad, Maxwell i Boyle.

"Si es destruïssin tots els llibres del món i només quedàs la revista de la Royal Society Philosophical transactions, no és aventurat afirmar que els fonaments de la ciència i el progrés intel·lectual dels darrers dos segles se salvarien", va escriure el 1870 el biòleg Thomas Huxley. Aquesta associació va ser la primera institució del món que tragué, el 1665, una revista que complia els estàndards de control i rigor que avui dia s'imposen les mateixes publicacions del ram més prestigioses.

Un dels qui es varen atenir a aquests requisits fou Isaac Newton, que el 1672 hi edità el text que és considerat el seu primer escrit científic, la Nova teoria sobre la llum i els colors. També col·laborà en Philosophical transactions Benjamin Franklin, que el 1752 utilitzà una miloca per demostrar que l'electricitat dels llamps viatja dels niguls cap a terra i que es pot recollir de manera artificial. La ciència moderna avançà a cegues durant les primeres passes, en un recorregut que es pot seguir fil per randa mitjançant l'arxiu de la Royal Society.

Les seves publicacions contenen curiositats com els escrits de l'astrònom francès Adrien Auzout, que en el segle XVII donà a conèixer la seva particular Visió de la Terra des de la Lluna, en la qual descrivia l'aspecte que devia presentar el planeta a uns "presumptes habitants" del nostre satèl·lit. "Per a la gent d'allà, el nostre món ha de mostrar diferents cares segons l'època de l'any. Durant l'hivern, no hi ha d'haver gens de verd a la major part del globus, mentre que els mesos d'estiu tots els camps s'han de veure grocs", relatava el 1665 l'estudiós, que arribà a projectar un telescopi de més de 300 metres per observar la Lluna.

La Royal Society s'inspirà en les idees del científic i filòsof anglès Francis Bacon (1561-1626) per crear una institució dirigida a estendre les fronteres del coneixement a partir del desenvolupament de la ciència, les matemàtiques, l'enginyeria i la medicina. "L'accés lliure a l'arxiu obre una finestra fascinadora a la història del progrés tecnològic durant els darrers segles i interessarà a tots els qui vulguin comprendre l'evolució de la investigació", destaca la psicòloga Uta Frith, membre del comitè de biblioteques de la societat.

Els membres de la Royal Society són elegits per a tota la vida entre els científics més destacats en els seus respectius camps i entre els integrants han figurat Isaac Newton, Charles Darwin, Albert Einstein, James Watson i Stephen Hawking.
Avui dia, la institució disposa de gairebé 1.500 membres, inclosos 75 premis Nobel i 9 Príncep d'Astúries, a més de cinc representants de la família reial anglesa, un dels quals és la reina mateixa, Isabel II.