El bunyolí Jaume Mateu presideix l'Obra Cultural Balear.

TW
57

El president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Jaume Mateu (Bunyola, 1957), es mostra molt crític en la valoració d'aquests primers mesos de Govern del Partit Popular. Tot i els diferents retrocessos en matèria lingüística, és conscient que queden quatre anys per endavant i que per això cal reforçar-se per al que vindrà.

Una de les primeres mesures dels populars en arribar al poder ha estat la supressió de les direccions generals de Política
Lingüística a la CAIB i al Consell. Com ho valorau?
Hem de tenir en compte que el Partit Popular que lidera José Ramón Bauzá té molt poc a veure amb el PP que va aprovar totes les lleis i decrets que en aquests moments incideixen d'una manera positiva en l'ús del català. Eren altres temps i es donava molt més valor al diàleg. Va ser un mèrit increïble que l'Estatut marcàs allò que es parlava a les Illes Balears. Va marcar una fita històrica la Llei de normalització lingüística, però tot això era possible perquè hi havia consens, les coses es discutien i no hi havia cap problema a l'hora de parlar. Avui en dia no crec que fos possible aprovar la Llei de normalització lingüística per unanimitat.

Com definiríeu aquesta primera decisió?
Es tracta d'una decisió ignominiosa. Ataca el punt essencial d'allò que som a Mallorca, que és la parla. És un dard en el cor d'aquesta ànima col·lectiva. Indica certament cap allà on van... Que consti que són els tres grans governs que van a l'uníson (Govern, Consell i Ajuntament de Palma). És el senyor Bauzá qui els dirigeix.

A l'Ajuntament de Palma també han decidit, entre d'altres, acabar amb els dinamitzadors lingüístics.
Un servei que costava molt pocs doblers. La nostra intenció era extrapolar-lo a altres pobles perquè en municipis amb una alta taxa d'immigrants eren molt necessaris els agents lingüístics, ja que anaven a cercar els nouvinguts i els informaven de la feina a la terra i de les entitats on es podien dirigir si tenien problemes. O bé l'han retirat abans de conèixer-ne els resultats o bé sí que coneixien que funcionava i per això el retiren. Ara, als nouvinguts que arribin aquí, els diran: "No cal que aprengueu català, que és la llengua dels indígenes". Fer bilingües els premis Ciutat de Palma de literatura també és un altre cop d'efecte. Eren prestigiosos i tenen valor perquè eren en català.

Amb la modificació que prepara l'Executiu, el català deixarà de ser un requisit per accedir a la funció pública.
Si es proposàs que a partir d'ara saber castellà per accedir a l'Administració ha de ser un mèrit, hi hauria un terratrèmol. Ells ho fan d'una manera molt tranquil·la i sense donar raons de per què ha de ser així, perquè no en tenen cap. Ells diuen "aplicaré les lleis i seré respectuós amb les resolucions judicials". Ara, però, estan fent una cosa inconstitucional i no els importa gens ni mica, perquè està clar que és una decisió ideològica.

El president Bauzá va reconèixer que la seva intenció era que IB3 fos bilingüe.
Ell no ho va dir així, va dir que es parlaria castellà "por supuesto". Això és el terrible, que ell pressuposi que el castellà hi ha de ser present, tot i tractar-se d'una televisió pública, que li agradi o no, ha de ser en català. Un president de la comunitat no pot fer aquestes declaracions. Perquè si ell és el president de tots els ciutadans, s'ha de sotmetre a la llei; si la ignora, només és president d'una part.

Una altra de les polèmiques d'aquest inici de legislatura és la supressió del servei lingüístic a IB3.
Això s'emmarca dins aquesta línia de desprestigiar. És una manera de dir "això no val res i és absolutament prescindible i no cal ni parlar-ne". Em permet dubtar que recuperin aquest servei. Ells han decretat no pagar a ningú, aquesta és una mesura que no és valenta. Això no és política. El risc és mirar d'on pots retallar, mesurar la despesa d'aquesta Comunitat. Han pagat 10 milions a Acciona i a promocions turístiques, però res més.

A quins interessos creis que respon el tancament de Televisió de Mallorca?
El tancament de TV de Mallorca és el gran acte despòtic en contra de la llengua catalana, perquè [M] és una empresa que ha demostrat que no tenia dèficit. Per què la tanquen? Perquè era en català i perquè no estava al dictat de ningú i els periodistes hi han fet feina amb tota llibertat i també perquè ha recuperat la memòria històrica. Es tracta d'un gran servei públic i ells abominen els serveis públics per una raó absolutament ideològica.

Ja heu anunciat que l'actual Decret de mínims a l'ensenyament té els dies comptats.
Sí, però encara no hi ha res i tu, com pots respondre a aquestes amenaces, et desarmen. L'OCB sortirà al carrer quan sapiguem exactament el què, no podem protestar per una intenció. A ells la paraula diàleg i consens els fa molta de nosa, i això diu molt d'ells. Per què no van als mestres, als pares i els demanen què n'opinen? Amb la desaparició del Decret ja ens hauran desarmat d'aquell tramat jurídic que ens afavoria. Restituir allò que van derogant costarà molt, ells ho han convertit en una eina política, qui usa la llengua com a arma política són ells. Qui manipula i qui provoca són ells.

Com veis la gestió que està fent el president Bauzá a l'Arxipèlag?
Ell no és el president de tots els qui formam part de les Illes Balears. Ell no governa per tots els ciutadans perquè, si ho fes, no els atacaria pel flanc més dèbil, que és la cultura, els serveis socials bàsics i l'estat del benestar. Ell governa per una idea d'uns quants, per una idea d'un partit. Allò que més nosa li fan a José Ramón Bauzá són les Illes Balears. Li importen molt poc. Ells no valoren gens ni mica les institucions pròpies i per això són tan provincians. No s'havia vist mai aquí un govern que actués en contra de la seva llengua, de la seva gent; això és inaudit.

Per vós, Bauzá és un mal president?
Sí, mentre no governi pels interessos de tots. No ha sabut gestionar aquesta crisi, ataca tot allò que té a veure amb la cultura i la llengua pròpia i menysprea el teixit associatiu d'aquesta terra. Jo li reconec la seva representitivitat; és el meu president, però és un molt mal president. El respect per allò que és i per això el puc criticar i li atorg el títol de ‘Molt Honorable'.

Com s'està organitzant i actuant l'OCB davant de tots els atacs contra el català?
Cada vegada hem fet comunicats, ens hem fet sentir allà on tocava, hem recorregut algunes iniciatives judicialment o administrativament, per exemple, la modificació de la Llei d'accés a la funció pública. Ara ens hem de reforçar, perquè les bufetades que ens han pegat són molt grans. És important que els ciutadans sàpiguen què comportaran aquestes retallades i qui en serà el gran perjudicat.

Són moments difícils econòmicament parlant per l'OCB?
Ara mateix el Consell ens ha robat 120.000 euros i hem fet una reclamació administrativa. Són molts greuges, però són quatre anys i ara el que cal és no desesperar-se i reforçar-se. Jo no esperava tant de bestialisme administratiu. Això ha comportat que hem hagut de reajustar molt el nostre pressupost.

La Generalitat també reduirà les aportacions a l'OBC?
El suport de Catalunya sempre l'hem tingut i, els últims quatre anys, mitjançant un conveni. Enguany les previsions són que rebaixaran un 50 % l'aportació

Acabareu l'any amb dèficit?
És el primer des que som president, fa set anys, que acabarem amb dèficit, però per culpa del Govern i el Consell. Hi ha la intenció d'ofegar-nos econòmicament.

Com estau aguantant?
Hem hagut de tirar d'un petit romanent que teníem i hem quedat a zero, i ara per això posam en marxa la campanya per aconseguir d'aquí a finals d'any 1.000 socis nous. Jo crec que ens en sortirem. El que és indiscutible és que no acabaran amb l'Obra i no l'ofegaran. Està més que resolt. El problema és que amb les ajudes podíem fer una feina molt més acurada i vistosa. Ara, haurem de retornar a allò que podrem assumir amb les quotes dels socis.

Quina situació creis que hi haurà a les Illes després de les eleccions del 20 de novembre?
Els drets ciutadans amb un Govern del PP jo crec que sí que estaran en perill, si tenim en compte el model aplicat a les Illes Balears. Si a l'Estat han d'actuar de la mateixa manera, preparem-nos.