La decisió de Iorgos Papandreu va causar una jornada negra als mercats.

La decisió de Iorgos Papandreu va causar una jornada negra als mercats. | YIORGOS KARAHALIS

AgènciesAtenes02/11/11 0:00
TW
4

La decisió d'Atenes de sotmetre a un referèndum el segon rescat de Grècia ha causat un autèntic terratrèmol dins i fora del país, reflectit en la caiguda de les borses i en l'exigència d'eleccions anticipades per part d'un nombre creixent de parlamentaris grecs.

El temor que els ciutadans hel·lens diguin "no" al pla d'ajuda aprovat per l'Eurozona, que inclou impopulars mesures d'estalvi a canvi, entre altres qüestions, d'una condonació del 50% de l'enorme deute de l'Estat, s'apoderà ahir dels mercats del Vell Continent, on les borses sofriren pèrdues generalitzades. La d'Atenes acabà la sessió amb un retrocés del 6,92% i els bancs principals baixaren més d'un 10%, mentre que la prima de risc grega -el diferencial del deute de deu anys en relació amb el bond alemany- es disparà fins als 2.260 punts des dels 2.025 de dilluns.

Cal pensar que la proposta de dilluns a vespre del primer ministre hel·lè, Iorgos Papandreu, caigué com una gerra d'aigua freda i esborrà l'optimisme que havia generat l'acord assolit la setmana passada per rescatar Grècia. "En un assumpte que determina el futur del país, el ciutadà té la primera paraula", declarà inesperadament el mandatari, després del tancament dels mercats, davant els 153 coreligionaris del grup parlamentari socialista.

Rebuig intern

Dues diputades de Papandreu rebutjaren ahir aquesta proposta i una d'elles es declarà independent, de manera que la majoria absoluta del governamental Pasok quedà reduïda a 152 escons d'un total de 300 i creix el rumor de més desercions.
Davant aquest panorama, l'oposició ha intensificat l'exigència d'uns nous comicis i ha donat l'esquena, encara més si és possible, a la petició de suport que havia formulat el president per a les seves mesures d'estalvi i per al programa de rescat . Antonis Samaras, líder del partit principal de l'oposició, el conservador Nova Democràcia, assegurà que la convocatòria d'eleccions és "una necessitat nacional". "Tenc la responsabilitat històrica de fer tot allò necessari perquè no es posin en perill la perspectiva europea ni el futur de Grècia", manifestà.

Per part seva, l'agència de qualificació de riscos Fitch alertà que un resultat negatiu en el referèndum proposat per Papandreu augmentaria el risc d'una fallida forçada i desordenada per a Grècia i d'una sortida de l'euro. Ambdós escenaris "tindrien implicacions financeres severes per a l'estabilitat financera i la viabilitat de l'Eurozona", va advertir la companyia.
Per altra banda, mentre el Consell de Ministres hel·lè es reunia a l'horabaixa, convocat de manera urgent per Papandreu, els socis de la Unió es mostraren irritats i preocupats per la seva decisió.

Crítiques

El més explícit en els advertiments va ser el president de l'Eurogrup i primer ministre luxemburguès, Jean-Claude Juncker, que augurà una possible fallida descontrolada a Grècia si s'imposa el "no" en la consulta. En un missatge conjunt, el cap del Consell Europeu, Herman van Rompuy, i el de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, subratllaren que el nou rescat aprovat la setmana passada pels líders continentals és la millor solució per a l'Estat hel·lè.

El president de França, Nicolas Sarkozy, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, afirmaren que l'aplicació de l'acord obtingut "és més necessària que mai". En un comunicat difós pel Palau de l'Elisi, ambdós mandataris defensaren el pla referent al segon tram de l'ajuda per a Grècia. Aquesta proposta significa proporcionar a Atenes un suport financer de 130.000 milions d'euros i la condonació d'uns 100.000 milions, el 50%, de la quantitat que deu.