Una carrera ortodoxa entelada per la crisi

Jean-Claude Trichet deixa, després de vuit anys, la presidència del Banc Central Europeu, amb el seu mandat sota qüestió per la desfeta financera

Jean-Claude Trichet, Cristina Lagarde i Angela Merkel, ahir amb motiu del comiat del primer. | KAI PFAFFENBACH

EfeFrankfurt20/10/11 0:00

Jean-Claude Trichet abandona aquest mes, després de vuit anys, la presidència del Banc Central Europeu (BCE), tot deixant un llegat que combina l'ortodòxia "germànica" de la seva política monetària amb el pragmatisme de la seva formació com a enginyer. La crisi de les finances públiques i privades de l'eurozona, que ell mateix ha qualificat de "sistèmica", ha entelat els darrers anys del seu mandat i ha posat a prova la seva capacitat per afermar la recuperació econòmica del vell continent.

Malgrat la seva elegància, forjada a les escoles de l'elit francesa, i als seus dots comunicatius, Trichet també ha sabut perdre les maneres en públic. "Impecable, impecable!", va respondre a crits a un periodista que li demanà per l'actuació de la institució que presideix i sobre el risc que corria el BCE de convertir-se en un "banc dolent" per adquirir deute de països perifèrics. Així s'acomiada Trichet -premi Carlemany a l'Europeisme (2011), Persona de l'Any del Financial Times (2007) i Banquer central de l'any d'Euromoney (2008)-, amb el seu mandat sota qüestió per la magnitud de la crisi de les finances.

L'home independent

Diplomat en Enginyeria i doctorat a Econòmiques, el banquer francès ha demostrat independència des de 2003 davant les pressions nacionals i d'ortodòxia "germànica" en política econòmica, però la seva lluita contra la crisi l'ha fet recórrer en darrer terme al pragmatisme. "Crec que el BCE ha fet tot el que ha pogut per complir amb les seves responsabilitats en circumstàncies excepcionals", afirmava aquesta mateixa setmana en una entrevista a un mitjà econòmic britànic. Amb aquestes paraules, el president sortint del BCE es referia a la criticada compra de bons sobirans, principalment d'Espanya i d'Itàlia, però també a altres mesures temporals adoptades per millorar la situació financera de l'atribolat sector bancari europeu.

La reactivació a mitjan agost del programa que permetia al BCE adquirir deute estatal, i que de llavors ençà ha encadenat deu compres setmanals consecutives per 165.000 milions d'euros, va ser una aposta de Trichet. La iniciativa ha provocat una gran controvèrsia i ha acontentat poca gent: molts dels economistes que van lloar la determinació amb la qual Trichet ha mantingut a retxa la inflació critiquen ara la seva heterodòxia, mentre que altres experts consideren que ha actuat massa tard i amb excessiva tebiesa.