Tot això, i el Bloc

TW
0

Pareix que tothom confia que les festes de primavera tranquil·litzin els ànims i després de festes ja ho veurem. Veurem com acaben les vergonyoses compensacions per Son Baco i, sobretot, a final de mes, dia 30, sabrem què passa amb Miquel Nadal. Mentrestant, panades, rubiols, crespells i a esperar. Idò esperarem. Però no per esperar s’arregla res. El Bloc està enfadat perquè no se’l té en compte a les reunions per xifrar les compensacions per a la dreta de Campos. Fins i tot el coordinador general d’EU, David Abril, demana una reunió de tots els partits del pacte per refer-lo. El secretari general del PSM, Biel Barceló, també es mostra crític amb la forma de negociar –PSOE i UM– a esquena seva. I tenen raó. No sé si al final el Bloc s’haurà de menjar les compensacions, però entre això i haver de governar amb la llarga llista d’imputats judicials d’UM li ha de ser un glop d’allò més amarg.

Molta gent pensa que serà el Bloc el més damnificat d’aquesta legislatura, perquè és la formació que més s’empassa de tot. Per ventura potencialment sí que ho sigui, el més amenaçat, però també és cert que ara mateix té una oportunitat d’or. Per fer-se valer o deixar les majories de govern. Pel cas de Son Baco el Bloc no hi pot passar. Acceptar compensacions –per molt d’exercicis semàntics que es vulgui fer, d’això es tracta i de res més– seria tant com que perdés una de les seves banderes que, per altra banda, porta raonablement bé en la gestió de la Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori. En realitat no es parla d’un golf sinó de tota l’oferta constructiva adossada. Que ara es compensi amb construcció per no deixar construir no és només una presa de pèl sinó un insult a la intel·ligència.

Si el Bloc hi passa, sí que es ver que podria posar-se en posició de ser tremendament damnificat a les urnes. Perquè per contemporitzar amb això ja existeix el PSOE, que, com tothom veu ara, és especialista a aixecar banderes flamígeres a l’oposició i estotjar-les al calaix quan governa. Ningú no necessitaria una esquerra del PSOE que fa el mateix que els socialistes. I amb la lluita contra la corrupció, l’altra gran bandera del Bloc, dos quarts del mateix. És ver que pot ser més políticament prudent esperar a veure que passa amb tots els imputats d’UM, però tard o d’hora el Bloc sap que s’haurà de plantar. Perquè sigui amb Nadal, amb Pascual, o amb qui sigui, arribarà el dia que la realitat judicial el posarà entre l’espasa i la paret i no podrà seguir contemporitzant. Com més esperi serà pitjor perquè és l’única formació de la qual el votant d’esquerra espera una reacció exemplar davant de tanta vergonya.

El PSOE pot esperar que passin les festes de primavera d’enguany, les de l’any que ve i les del mil·lenni, que ben alerta anirà de posar mai en una situació límit UM, encara que sigui a costa de posar-hi el Bloc, el qual no pot esperar gaire més. És ell, o són ells els únics que poden reaccionar. Si no, correran un alt risc. Però també tenen una gran oportunitat. És d’aquelles que ben jugades els pot suposar deixar en res totes les elucubracions que es fan sobre el seu trist destí a les urnes futures. Això sí: requeriran de valentia i convicció amb si mateixos per aprofitar-la.