És una de les cales més boniques de l’Illa, reclam des de temps ancestrals per artistes procedents de tot el món. L’espectacularitat de les seves ones ofereix una de les vistes més impressionants de Mallorca, però tot té el seu preu. Des de 1955, cala Barques ha perdut 11 metres de superfície de platja, com a conseqüència del fort onatge que desplaçà la sorra fins a la part posterior de la roca submergida coneguda popularment com la Llosa. El gran temporal que va arrasar la costa balear el novembre de 2001 va augmentar els efectes d’una pèrdua d’arena que llavors es feia ja més que evident.
Negociacions
L’Ajuntament de Pollença negocia ara amb la Demarcació de Costes de Balears la possibilitat d’accelerar artificialment el procés de recuperació d’arena d’una platja, la de cala Barques, que si seguís la seva regeneració natural no es completaria fins d’aquí a vint-i-cinc anys. La delegada del Moll, Fancisca Ramon, i el regidor de Medi Ambient, Jaume Plomer, han mantingut ja una primera presa de contacte amb el cap de Costes, Celestí Alomar, per negociar el projecte. L’iniciativa respon a un informe realitzat per l’Institut mediterrani d’estudis avançats (Imedea) durant la legislatura passada i preveu extreure l’arena d’un banc de sediments situat a 1 quilòmetre de la Llosa per tornar-la a la platja.
L’esmentat estudi tractava de desxifrar el funcionament natural d’aquesta platja i va revelar una tendència erosiva d’aproximadament tres metres cada deu anys. Des de 2002 la línia de costa en el marge oriental ha retrocedit sis metres i s’ha perdut un volum de 6,1 metres cúbics d’arena per metre. Ja el 2002 hi va haver un primer intent de regeneració artificial per part de Costes, sent Jaume Matas ministre de Medi Ambient, però va ser interromput com a petició del mateix Ajuntament de Pollença, que alertà de l’impacte sobre l’ecosistema natural, atesa l’agressivitat del sistema de dragatge triat.
Durant la legislatura passada i sol·licitat per l’Associació de Veïns de Cala Sant Vicenç, es va estudiar la possibilitat d’extreure la sorra que s’acumula al costat de la roca submergida per tornar-la a la platja, però l’informe que realitzà l’Imedea advertí que l’arena que es diposita just darrere la Llosa és una reserva natural per a la platja. Per tant, la seva retirada podria desestabilitzar l’ecosistema, per la qual cosa es descartà aquesta idea i s’optà per fer les extraccions un quilòmetre més enllà. El projecte no ha arribat a executar-se, ja que no disposa de finançament suficient.
En definitiva, la proposta municipal que negocien ara l’Ajuntament i la Demarcació de Costes passa per accelerar artificialment el procés de recuperació de l’arena d’una platja, la de cala Barques, que per ara funciona correctament. Segons han revelat diferents estudis tècnics, el problema és que durant els darrers 50 anys la Cala Sant Vicenç ha sofert l’envit d’importants fenòmens que en circumstàncies normals es produeixen esporàdicament, més o manco cada vint anys. Per aquest motiu, cala Barques no ha aconseguit encara recuperar totalment les dimensions naturals.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sempre hi ha anys amb arena i d'altres sense, a totes les cales i calons del litoral illenc. Només quan va arribar un geni com en Mates i altres de la seva corda, decidiren que calia destrossar, també, el fons marí per poder posar les hamaques dels turistes.
L'arena no es mou ni es diposita de forma al·leatòria. Ho fa segons els correns marins, els corrents eòlics (quan ja es en superficie) i sempre segons la seva granulometria. La "grolleria" d'arrebassar-la del fons marí amb aspiradors i vomitar-la a línia de costa només fa mal al medi d'on es dragada, al medi on es dipositada de manera irregular i barroera, i al medi on finalment es dipositara seguint la seva pròpia dinàmica molt possiblement ofegant praderies d'alga, posidònia, ect.
Si l'arena ha de tornar a Cala Barques ho ha de fer de manera natural. La natura tanmateix no perdona. Tot el que no sigui de manera natural és costós i va contra natura.