Pintura per poder “esbargir la boira”

Per ella, cada quadre sorgeix d’una vivència personal concreta i, malgrat ser "lleguatge pictòric, jo podria escriure el que pint". Si ho poguéssim llegir, veuríem moltes paraules referents als somnis, les il·lusions i les esperances. Records de portes tancades i dificultats, però sobretot "un espai de llibertat". Entre els paisatges catalans, algun altre fa referència a les illes on nasqué. A Passen coses també s’hi poden veure instal·lacions fetes a partir de capses d’electrodomèstics pintades, algunes de desmuntades en forma de paravent i d’altres amb la forma original. A banda d’un vídeo en què es recull tot el procés d’elaboració d’un quadre, també hi ha cinc "llibres d’artista" (decorats per Perdices) que són una lliçó sobre les possibilitats narratives del collage.

"Nonell va dir allò de ‘Jo pinto i fora’. Per mi no n’hi ha prou de fer un quadre i prou, sinó que la creació m’ha de complaure i omplir", afirma. D’aquesta manera, per Perdices la pintura esdevé una autèntic camí terapèutic per fer sortir tot el que porta dins. És allò que fan tots els artistes, diu, citant la creença oriental segons la qual els creadors tenen un canal obert que comunica el seu interior amb l’obra. Idò, i els que no som artistes, com ho hem de fer? "Els que pintam, escrivim o feim música, en realitat també et solucionam a tu el problema. T’ajudam a obrir el canal, perquè puguis esbargir la boira".